Articles del Víctor
16.02.18
A
CORRE-CUITA.
(7)
Tinc
el cap com un bombo, però?.
Això
que ús dic en el títol, és la pura realitat, encara que físicament
no sigui així, ja que llavors ho hauria de fer servir per a les
gralles i les batucades, etc. Però de debò que tinc les neurones
revolucionades, Pel
Procés; Per la República Catalana; Pel President Puigdemont;Pels
pactes punyeters; Pel 155, el Nou Decret de Nova Planta; Pels enèsims
atacs contra el català; Pel munt de Botiflers que van sortin cada
dia; Pels més de 100 dies que fa que tenim els Presos Polítics a la
garjola; Per totes les mentides -Doctrina Goebbels-, que diu el
Govern Espanyol, i els seus socis; Perquè aquest 155 durarà, sí o
sí, “ in eternum”;Per la catalanofòbia imperant; etc. Per
tot això i moltes coses més que no oblido, tinc aquest cap
com un bombo,
que fa que el magí no discurri clar, o com a mínim tot el clar que
voldria, per poder exposar tot el munt de greuges que ens aclapara.
Però
després m'he animat, ja que avui Pere
Casaldàliga, el català de Balsareny, Bisbe d'Araguaia (Brasil) fa
noranta anys.
Sobretot de resultes de llegir un gran article d'en David Fernández
(Periodista i exdirigent de la CUP), publicat a Vilaweb, amb el títol
de “
En nom del Pere”
en honor de l'aniversari d'aquest gran Bisbe, gran català i defensor
de la Teologia de l'Alliberament,company de Monsenyor
Romero, Ignacio Ellacuria o Joan Alsina,i
que havia dit coses com: “Un
poble només és lliure quan és independent, autònom i sobirà”
.
Vaig començar
l'escrit, trist i confós, l'acabo content i esperançat. Hi
tornarem
a corre-cuita.
Víctor
Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada