Els mitjans que van prendre partit en les eleccions del 21-D
Anàlisi del temps dedicat als candidats i partits polítics en els diversos mitjans de comunicació tant nacionals com espanyols
02.02.2018 22:00
Fa una setmana, la Junta Electoral va condemnar TV3 i Catalunya Ràdio a quatre multes per haver vulnerat la neutralitat informativa, concretament per la cobertura del Concert per la Llibertat, la manifestació a Brussel·les i dos editorials de Mònica Terribas.
Paral·lelament, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya publicava un informe que mostrava, havent analitzat 221 informatius i 225 magazins, que els mitjans públics catalans havien estat els més respectuosos amb la pluralitat i el principi d’igualtat, i que les grans cadenes privades (principalment, Telecinco i Antena 3) no complien cap d’aquests principis i passaven per alt sistemàticament la llei electoral sense cap mena de sanció.
Una llei electoral interpretada a mida?
Les dades de l’anàlisi mostren que TV3 i Catalunya Ràdio van ser les cadenes amb menys diferències entre candidatures, mirant de donar-los el mateix temps a totes, independentment de la representació institucional. La diferència màxima entre dues candidatures són els 3,6 punts que separen la CUP (12,2%) de JxCAT (15,8%).
Les dades de l’anàlisi mostren que TV3 i Catalunya Ràdio van ser les cadenes amb menys diferències entre candidatures, mirant de donar-los el mateix temps a totes, independentment de la representació institucional. La diferència màxima entre dues candidatures són els 3,6 punts que separen la CUP (12,2%) de JxCAT (15,8%).
Per la seva part, La1 i TVE Catalunya van seguir el criteri de repartir el temps segons el nombre de vots de les anteriors eleccions, les del 2015. 8TV i RAC1, tot i ser cadenes privades, també sembla que van fer servir el criteri del nombre de vots, amb unes xifres molt similars als de la Corporació de RTVE.
En canvi, tot i haver de complir el principi de pluralisme, igualtat i neutralitat informativa, trobem que Antena 3 va donar el màxim de temps, un 21,4% del total, al PP [8,49% del vot el 2015], una diferència de 20,1 punts amb la CUP, a qui va donar només un 1,3% del temps [8,21% del vot el 2015].
Telecinco també va fer servir criteris polítics, ocultant la CUP (2,5%) i situant el PP com la segona candidatura amb més temps (18,1%). La Sexta, tot i no respectar l’ordinalitat i minimitzar la CUP, va ser més igualitària que no pas les altres dues cadenes privades espanyoles.
Antena 3 i Telecinco donen entre un 50% i un 55% del temps a PP, PSC i Ciutadans, tot i haver obtingut el 39% del vot el 2015. En canvi, les forces independentistes, amb un 48% del vot, van tenir entre el 38% i el 42% del temps.
Observant les dades, sorprèn la multa a TV3, que es va limitar a informar al Telenotícies del Concert per la Llibertat i a connectar amb la manifestació de Brussel·les un minut cada mitja hora.
En canvi, per exemple, la Junta Electoral va donar la raó a TVE, i no li va fer compensar la CUP per no haver emès un espot electoral. Va considerar que no vulnerava el principi de neutralitat informativa perquè era raonable tenir dubtes sobre la legalitat de la propaganda electoral.
Les cadenes privades, per la seva banda, van fer grans desplegaments a Brussel·les, fet que demostrava l’interès electoral de la notícia i que qüestionava si les condemnes de la Junta Electoral responien a criteris més polítics que no pas tècnics.
Informacions relacionades amb les eleccions
Més enllà del seguiment de les activitats de les candidatures, trobem una anàlisi de les informacions relacionades amb les eleccions, és a dir, que contenen alguna referència explícita als comicis, com ara temes de debat electoral o sobre els candidats. En moltes cadenes, aquestes informacions representen més temps que no l’utilitzat en la informació electoral, i en el cas de La1, Telecinco i Antena 3, són gairebé dos terços.
Més enllà del seguiment de les activitats de les candidatures, trobem una anàlisi de les informacions relacionades amb les eleccions, és a dir, que contenen alguna referència explícita als comicis, com ara temes de debat electoral o sobre els candidats. En moltes cadenes, aquestes informacions representen més temps que no l’utilitzat en la informació electoral, i en el cas de La1, Telecinco i Antena 3, són gairebé dos terços.
Per TV3 i Catalunya Ràdio, els temes principals van ser el trasllat dels béns artístics a Santa Maria de Sixena, la manifestació a Brussel·les, les repercussions de la situació política en l’economia i la retirada de les ordres europees el primer dia de campanya.
La1, a més de Sixena i les repercussions polítiques negatives en l’economia, va posar especial èmfasi en la commemoració de l’aniversari de la constitució espanyola i la mort d’un home a Saragossa presumptament per portar uns elàstics amb la bandera d’Espanya.
La mort de l’home a Saragossa, a diferència dels canals catalans, ha estat un dels temes als quals han dedicat més temps, i el segon amb més presència a Telecinco, només superat per Sixena i un dels principals d’Antena 3 i La Sexta. Un cas gens clar, en què el mort era un membre de la Falange, però que els mitjans van aprofitar per generar tensió a Catalunya.
El govern espanyol va ser l’actor polític amb més temps a gairebé tots els mitjans, principalment als dos canals de RTVE, on supera més de la meitat del temps de paraula del conjunt d’actors polítics. Per contra, després de l’aplicació del 155, el govern català no hi va tenir presència.
Sobre la qüestió de Sixena, les principals veus que van aparèixer van ser el govern espanyol, el govern aragonès i la Paeria de Lleida. En la majoria de casos no hi va haver ningú que sortís defensant la posició sostinguda fins aleshores pel govern català.
Per partits, destaquen ERC i JxCat en les notícies relacionades amb les eleccions. Això es deu principalment perquè la majoria de membres del govern, que són a l’exili o a la presó, eren també candidats a les eleccions per a aquestes formacions, de manera que en la cobertura de la manifestació a Brussel·les, dels presos polítics o de la retirada de l’euroordre es fan referència a aquestes formacions.
Cal destacar que, en la informació relacionada amb les eleccions, la majoria de cadenes donen veu a totes les formacions amb representació, sigui molt o poc. L’excepció és TVE Catalunya, que només fa aparèixer la CUP en les informacions estrictament de seguiment de la campanya electoral i l’exclou de la resta. En el cas d’Antena 3, en les informacions relacionades, només dedica un segon (0,01%) a la CUP, i Telecinco li dedica solament 16 segons (1,9%).
Cal recordar que, durant el referèndum de l’1-O, TVE i Telecinco ja van excloure els independentistes i només van donar veu a les altres quatre forces polítiques. En aquestes eleccions, TV3 i Catalunya Ràdio han estat els mitjans que han registrat una diversitat de veus més plural: vint-i-tres agrupacions a TV3, i disset a Catalunya Ràdio.
Inés Arrimadas i Miquel Iceta, els candidats més televisius
Entre els candidats, Inés Arrimadas és qui va tenir més presència a TV3, 8TV, RAC1, TVE Catalunya i La1. Miquel Iceta, a Telecinco, La Sexta i Antena 3. I Domènech, a Catalunya Ràdio. En totes les cadenes, el temps que tenen la suma dels candidats del PSC, PP i Ciutadans es va veure superat amb escreix respecte del percentatge de vot.
Entre els candidats, Inés Arrimadas és qui va tenir més presència a TV3, 8TV, RAC1, TVE Catalunya i La1. Miquel Iceta, a Telecinco, La Sexta i Antena 3. I Domènech, a Catalunya Ràdio. En totes les cadenes, el temps que tenen la suma dels candidats del PSC, PP i Ciutadans es va veure superat amb escreix respecte del percentatge de vot.
Destaca que, en tota la campanya, no hi va haver ni una sola intervenció de Carles Riera ni a Telecinco ni a Antena 3; i en el cas d’Antena 3, no hi va haver la veu de cap candidat de la CUP.
En les entrevistes és on més destaquen les diferències, encara que totes les cadenes van donar veu, com a mínim una vegada, a totes les forces polítiques. Tret de Telecinco, que no va entrevistar ningú de JxCat ni de la CUP.
Les cadenes públiques i el grup Godó van fer entrevistes de durada similar a tots els candidats. I La Sexta va entrevistar representants de les set candidatures entre quatre vegades i vuit.
A Telecinco, ‘El programa de Ana Rosa’ no va incloure entrevistes ni a JxCat ni a la CUP, en canvi, el programa ‘Sábado deluxe’ va emetre una entrevista d’una hora a Ada Colau.
A Antena 3, es van fer entrevistes curtes a les set candidatures –uns cinc minuts per candidat–, però, després, ‘Espejo Público’ va entrevistar dues vegades representants de les quatre candidatures contàries a la independència (Cs, CatComú, PSC i PP) –en el cas d’Arrimadas, dues entrevistes en tres dies–, una sola vegada JxCat (Xavier Quinquillà) cap ni una ERC ni la CUP.
Més enllà de les dues entrevistes a Iceta, durant el mes de desembre també van entrevistar Felipe Gonzalez, Sílvia Paneque, Àngel Ros, Jaume Collboni, Antoni Balmón i Josep Borrell, a més d’altres socialistes com el president de l’Aragó. Més de deu entrevistes a socialistes al programa ‘Espejo Público’ durant les dues setmanes de campanya.
Cal destacar el buit informatiu als canals espanyols sobre el president a l’exili, Carles Puigdemont. Tot i ser una figura de renom i un dels candidats amb més possibilitats de tornar a la Generalitat, no va ser entrevistat ni una sola vegada durant la campanya.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada