18-23.07.18
D’INTENT
D’UN TOMB PER LES TERRES DE
L’EBRE,
A VACANCES FORÇADES. - (2)
Ja
soc allotjat a la capital del Baix Ebre.
Soc el dissabte 30
juny, i hem pareix que a l’altre
escrit l’havia acabat dient de la meva arribada a Tortosa, acalorat
una muntera. Però el fet més important era que fins llavors estava
més que tranquil, ja que el pitjor tenia d’arribar l’endemà,-
però car, no ho sabia pas...
El fet és que una vegada fresquet i descansat,
me’n vaig cap a Roquetes,
i trobo la ciutat en festes. La Festa
Major d’estiu, durarà fins el 7 de
juliol, - són molt festeros -.Les Roquetes,
del Baix Ebre ( És
una ciutat tocant tangencialment
a Tortosa, com si fos la seva continuació,un barri, però és
completament diferent, actualment (2018) té més 8000 hab.,- a
l’època que hom hi va ser( 1983-1987) en tenia una mitjana de
5200-. Lloc que s’ha popularitzat arreu, per la cançó dels
“Quicos”,
( Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) que diu: “De
Roquetes vinc , de Roquetes vinc, de Roquetes baixo, agulles de cap,
, agulles de cap, agulles de ganxo...”.
Els Quicos,-(
Són Quico el Célio, el Noi i el
Mut de Ferreries, el Grup de
cançó i teatral més important de les Terres de l’Ebre, és formà
l’any 1992, compost inicialment per Artur Gaya i Iglesias (Tortosa,
1956), Francesc Pedret i Tena (Tortosa 1967) i i Jordi Fusté i Mateu
(Tortosa, 1960), amb el nom de tres personatges populars tortosins :
Paco Calbet, cantant tortosí cec, dit Quico
el Célio ; de Josep Cid i
Fonollosa, Lo Noi,
acompanyant de Quico el Célio, i
Evarist Fusté, músic del Quico
i del Noi, dit Lo
Mut. Els Quicos, són dignes
successors Lo Canalero, Josep
Garcia Sanz, el millor cantador
de Roquetes. Des del 1992 fins el 2017, la
seva discografia i espectacles, arriba a uns trenta obres, per les
que han rebut, un munt de premis...)
Hi ha moltes Roquetes,-
(Tenim de dir que hi ha moltes Roquetes arreu de Catalunya i els
Països Catalans, i la resta de l’Estat. Al costat de Sitges en
tenim una altra, Les Roquetes del Garraf, que pertany a Ribes i que
conjuntament amb Sant Pere de Ribes, fan la totalitat del municipi. A
part hi ha més llocs amb el nom Roquetes,com : Roquetas de Mar
(Almeria); i el Barri de les Roquetes a Barcelona, i que forma part
del Districte de Nou Barris, d’uns 15.200 hab., entre altres).
Començo
unes vacances forçades.
Atabalat per les perspectives deixo el portátil, haviam si demà
serán més propicies, però, “ chi lo sa ¿?” , i miro
d’aclucar l’ull.
Primer de juliol, diumenge, després
de passar la nit del lloro, preocupat, - i sort d’alguna sèrie
televisiva d’aquelles que les repeteixen 200 vegades com a mínim-,
pel que li passaria avui al “podrit” ordinador, el torno a
engegar, i vinga anant provant, i ell vinga anar-me fent un bucle, i
un bucle, i així eternament fins que “ ofuscat”, tocà el que no
calia “ marditos xips”
o el que sigui.
A partir de llavors, no pogué tornar a ...,- i pensava que no seria
tan greu ...-.Cabrejat com un mico el deixà, que vés a saber que
faria ell, - l’ordinador- solt, i quant tornà a la tarda, ja se
m’havia polit tota la memòria que hi tenia i més coses. Era un
tros de ferro, sense càlculs, ni algoritmes a l’espai informàtic.
Suposo que em passa per espavilat, i per no parar a temps.
I aquí començà el drama total, d’un Tomb
per les Terres de l’Ebre, i que tot
plegat és convertís en unes Vacances
Forçades, - sense que pogués enviar
els articles a La Veu de la Segarra, el Sitges Press, i etcètera. Em
quedà com si m’hagués deixat la parella, la novia, o quelcom
així.
Desprès d’haver fet un desastre sense precedents, trist i abatut,
decideixo anar a esmorzar per animar el cos i l’esperit, més
animat surto de l’hotel a la calor i amb la mosca a l’orella,
rumiant que faria el dia d’avui, orfe d’ordinador, i com sempre,
trobo una Tortosa ben buida i tot seguit ús explico quin és el
motiu.
Anar a la muntanya-
(A Tortosa principalment,i els seus
voltants els cap de setmana ( dissabte i diumenge) o algunes festes,
és queda d’allò més buida,- semblant
un mas robat-, la majoria
d’autòctons se’n van, al que ells en diuen: “
A la muntanya...”,i l’anar a
la muntanya, pels tortosins i ebrencs, és anar a una torre,
casa, finca, xalet,etc. que
estant en una alçada màxima, entre la part alta de Roquetes i la
base de la pujada dels Ports, a uns 20 metres d’altitud des del
nivell del mar. És per això que des de sempre( 1987) m’ha fet
gràcia l’expressió, amb tots els respectes. També se’n van al
mar, a uns 20 kms., a l’Ampolla,
Sant Carles de la Ràpita, o Sant Jaume d’Enveja,
etc.)
Preocupat, el matí,
del dilluns 2 de juliol, la primera
cosa que faig truco a La Veu..., per dir que no hi contessin, era la
primera vegada,- em digueren- en prop de 5 anys. Ho comunicà al
Sitges Press, i altres d’on line,
- a Internet no és tant problemàtic, és infinit- . Això sí, el
fet de no poder complir és complicat, com si em quedés tot el que
volia passar “de negre sobre blanc” al pap, i no tirés ni amunt
, ni avall, és trist i fotut. A mica en mica, m’anà reixint del
disgust superlatiu i començo a escriure en els meus paperets típics.
Continuarà.
Aquesta
és la segona entrega d’un viatge que va començar força bé, però
és convertí en unes llargues vacances forçades.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada