dimecres, 8 d’agost del 2018

Tot l'enyor de demà, Joan Salvat-Papasseit


Poesia dibuixada

Tot l'enyor de demà

I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa

Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Ara que estic al llit
                         malalt,
                         estic força content.

—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                                   sota el sol,
                                   sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                            amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                            i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                               i els baixa
                               tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                               de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                           matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
              que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                        i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                            amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats
                               i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
           posat a taula.
I l'escudella rossa,
                         fumejant.
I vosaltres         amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera
                             si m'aixeco
                             demà.
Si no em puc aixecar
                             mai més,
heus aquí el que m'espera:

—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada