El judici a l’1-O ja comença a tenir un calendari, perquè el Tribunal Suprem espanyol ha acceptat la instrucció que ha fet Pablo Llarena i ha decretat l’obertura del judici oral. És a dir, que les acusacions –la fiscalia, l’advocacia general de l’estat i el partit d’ultradreta Vox– tenen cinc dies per a presentar els escrits, i això pot acabar passant el 2 de novembre vinent. Aquell dia sabrem si finalment l’estat acusa els dirigents independentistes que aniran a judici de rebel·lió, sedició i malversació. És segur que Vox ho farà. Després serà el torn de les defenses, de presentar els seus escrits, i amb el calendari a la mà és ben probable que les sessions del judici comencin el mes de gener i que s’allarguin uns dos mesos, durant els quals els presos polítics seran traslladats a una presó de Madrid. Haurà passat poc més d’un any d’ençà dels fets pels quals seran jutjats, tot un rècord de la justícia espanyola, que ha accelerat tant com ha pogut els terminis en un procediment d’aquesta envergadura, tant jurídica com política. La voluntat d’escarment i de fer seure al banc dels acusats els protagonistes polítics i socials de l’octubre republicà a Catalunya tan aviat com fos possible i quan la memòria dels fets és encara viva ha passat davant de tot; dels terminis raonables en un procés amb una vintena d’acusats i amb uns delictes de la gravetat de la rebel·lió i la sedició i vulnerant d’aquesta manera les garanties més elementals de la defensa. La interlocutòria de conclusió del sumari que ha publicat avui el Suprem és una prova flagrant de la vulneració del dret de les defenses dels processats.
És un element d’indefensió que els fets pels quals seran jutjats han estat investigats per diversos jutjats alhora: pel Suprem, per l’Audiència espanyola –que ha processat el major Trapero i la intendenta Laplana–, pel jutjat número 13 de Barcelona –que mesos abans de l’1-O va començar a investigar en secret desenes d’alts càrrecs del govern amb nombroses irregularitats processals i amb l’amenaça que també podrien acabar essent processats per rebel·lió– i pel jutjat número 7 de Barcelona, que investiga més d’una vintena d’agents de la policia espanyola per l’actuació violenta del dia del referèndum. Una petició tan elemental com la d’incorporar en la macrocausa que ha instruït Pablo Llarena les investigacions, testimonis i documentació d’aquests jutjats ha estat desestimada pel Tribunal Suprem. L’argument: que Llarena ja va dir que els fets investigats per aquests jutjats ‘no tenen cap connexió processal’ entre ells. És solament un exemple de les tres-centes peticions d’inclusió de proves, documents i testimonis que el Suprem no ha volgut incloure en la instrucció.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu