L'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la Junta Constructora de la Sagrada Família que inclou que la Junta contribuirà a finançar les despeses que genera la basílica. Han presentat l'acord a la premsa, avui, l'alcaldessa Ada Colau i el president delegat de la Junta, Esteve Camps. És un pacte pioner, en cent anys, pel que la Sagrada Família es compromet a aportar a les arques municipals 36 milions d'euros en un termini de 10 anys. Aquest acord, per a Camps, "obre l'inici de la finalització del projecte de Gaudí", el que per a ell hauria de passar per acabar la Façana de la Glòria, amb les columnes i l'escalinata que queden fora de l'actual recinte, el que podria suposar l'expropiació d'un gran nombre de veïns. Ha deixat clar que "la Junta mai no ha renunciat a completar allò que va idear Gaudí". Un aspecte que en el present acord no queda tancat (el Pla Especial urbanístic que està a punt de signar-se no contempla encara aquest espai), però  Camps afirma que amb aquest document s'obren noves línies de treball.
Colau Esteve Camps signatura de l'acord Sagrada familia twitter ajuntament bcn
Ada Colau i Esteve Camps signen l'acord. Foto: Twitter @bcn_ajuntament.

Diners per a millorar l'àrea

L'acord inclou la cessió de 22 milions d'euros per a finançar el transport públic, que és molt emprat pels visitants del temple. També incorpora 7 milions per a la millora dels accessos a l'àrea (amb la possibilitat que hi hagi un accés directe del metro a la basílica). També es destinaran 4 milions per a la reurbanització dels carrers del voltant, així com 3 milions d'euros més per a col·laborar amb el manteniment de l'espai públic, neteja i agents cívics. S'ha consensuat un pla especial urbanístic, i l'Ajuntament s'ha compromés a regularitzar la llicència d'obres del temple durant el primer trimestre de 2019.

Superilla a la Sagrada Família?

Janet Sanz, quarta tinent d'alcalde i responsable de la negociació del tema per part de l'Ajuntament no ha acabat de concretar si es pot convertir la zona en una altra superilla, però sí que ha afirmat que "es va en aquesta direcció", amb l'objectiu de millorar l'ús de l'espai públic per part de veïns i visitants. En canvi, ha negat que s'hagi replantejat l'antic projecte de fer un aparcament subterrani d'autocars, i ha afirmat que en aquests moments la prioritat és l'allunyament dels autocars turístics.

Consens

Aquest acord feia dos anys que s'estava negociant. Colau ha denunciat l'anomalia que representava que aquesta gran construcció s'estigués realitzant sense llicència, especialment per l'impacte que la Sagrada Família té sobre el barri i sobre la ciutat. Ha plantejat l'acord com una forma de "regularitzar la situació", amb un acord que és "bo per a tothom" i al que s'ha arribat gràcies a un "acord amb molta voluntat per les dues parts". Camps ha afirmat també que "és un gran dia per a la ciutat i per a l'arquebisbat". Colau ha definit la Sagrada Família com "un dels elements més emblemàtics de la ciutat i l'edifici més visitat de Barcelona" (cada any és visitat per 4,5 milions de persones, i al voltant de 20 milions passen pels seus voltants per veure'l). I ha qualificat l'acord d'històric i "de molt positiu per a la ciutat i per a l'Ajuntament", però també per "una de les grans icones" de Barcelona. Colau ha agraït la disposició i habilitat negociadora de Janet Sanz i d'Esteve Camps. Ha afirmat que això ha resolt una situació "anòmala" que durava 133 anys i que facilita "una obertura de la Sagrada Família a la ciutat".

El problema de les expropiacions

Fins ara, la Junta Constructora sempre havia considerat que si hi havia expropiacions, aquestes havien d'anar a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest, fins ara s'hi havia negat, tot al·legant que no es podia negociar sense llicència. Avui, Janet Sanz ha afirmat que hi ha "una aproximació entre les dues parts", però no ha concretat res més, tot afirmat que l'Ajuntament no rebutja el projecte de Gaudí (tot i que argumenta que legalment no hi ha reconeixement d'això) però  apunta que caldrà fer un procés participatiu i escoltar a tots els afectats. Esteve Camps s'ha mostrat disposat a negociar i no s'ha negat taxativament a participar en les indemnitzacions dels veïns. Això sí, ha deixat clar que no renunciarà a l'ampliació del temple.