‘Catalán por un día’
MARTA ROJALS |
-Què, nen, us voleu vendre el bar, per comprar un pis?
-Què és aquest paper, Conxita?
-Us l’han deixat a la porta: “ Vendo ático en esta zona, tres habitaciones, cocina nananà...” Dos-cents mil euros? Cordills! “...nananà, abstenerse agencias ”.
-“ Abstenerse agencias ”, va dir l’agencia!
-Amb aquesta lletrota vols dir que deuen ser gaire de fiar?
-Ho fan així cutrot per fingir que són particulars. Particulars amb un àtic però sense impressora, és que és de ser inútils!
-Jo ja no entenc res, fill: abans la propaganda la
feien amb lletra d’impremta, maca, per a fer bona impressió, i ara, té:
els rengles torts, el bolígrafo gruixut, escrit de qualsevol manerota...
- Y en castellano, para que lo entienda todo el mundo! Que si no, t’expulsen del consolat a Brussel·les com un empestat.
-Què hi passa, a Brussel·les?
-Ah, no ho sap? Doncs tingui el diari, aquí. Mentrestant li faig el cafè.
-I posa’m una pasta de full! Això, és, nen?: “Els
europarlamentaris denuncien a Brussel·les la discriminació lingüística
d’un català al consolat espanyol”.
-No li van voler tramitar un paper en català per a un judici d’aquí i quan protesta va i li engeguen un segurata
perquè el foti al carrer. Què li sembla? No ens volen donar servei a
l’estranger amb els nostres impostos, i tampoc no volen que hi muntem
delegacions amb els nostres calés. Tot molt normal! Potser sí que
acabarem vagant per l’espai sideral: buscant un collons de consolat on
ens tractin com a persones!
-De full, la volia, la pasta. Però és igual, aquesta també m’està bé.
-Perdoni, Conxita... És que a tots aquests els haurien de fer un Albert Rivera com a mínim una vegada a la vida, hòstia.
-Ara sí que no sé què dius... Vigilaaa, que et cauen tots els fulls a terra!
-No, no, no, ja ho recullo jo, llegeixi aquí!
-Aquí?: “El delegat del govern espanyol a Andalusia
ha dit que no vol que la seva terra sigui governada «des de Catalunya»
per un polític que es diu «Albert»”.
-I això ho diu per guanyar vots, eh?, no perquè el
denunciïn a SOS Racisme! La xenofòbia ja no és tan xupiciutadana quan va
contra tu, eh, Rivera? Què se sent, quan els col·legues fatxes et diuen
“Ciudatans” per estigmatitzar-te, eh? Per dir-te: eh, tu molt anar
dient que ets espanyol però la tara de ser català no te la perdonarem
mai. Què se sent, eh? Si se li va escapar un tuit en català i el van
linxar! Un tuit! Catalán por un día! Que valent, el tio! Cada dia, et voldria veure jo, en català, demanant un cafè amb llet a la Rambla!
-Va, va, deixa, que aquesta fusta no t’ha fet res.
-Hòstia, això d’aquí dalt és una esquerda?
-Oh i tant! De cap a cap de la lleixa, que va.
-No m’hi havia fixat mai... Això és el pes de les ampolles! Nosaltres
vinga anar-n’hi posant, anar-n’hi posant, sense pensar que la fusta té
un límit... L’hi hauré de dir al jefe, que no ens trobem un dia amb un barret d’Anís del Mono.
-Ai, sort que te n’has adonat, fill!
-Més val tard que d’un cop al cap!
-Mira, això mateix li podries dir al Riviera : tant anar carregant i carregant, ja pots donar gràcies que sense voler has vist l’esquerda. Per tu faràs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada