Jaume Sisa: «Independència? O anem a la guerra o ho deixem estar»
El cantautor ironitza sobre la possibilitat d'assolir un Estat propi, assegurant que els catalans "no estem disposats a pagar cap preu"
El periodista Donat Putx repassa la seva trajectòria artística i personal al llibre 'Jaume Sisa, el comptador d'estrelles'
Jordi Palmer | ND 14/03/2015 a les 23:59h
El cantautor gal·làctic Jaume Sisa Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
Jaume Sisa (Barcelona, 1948) i Donat Putx (Granollers, 1966) han treballat conjuntament per elaborar el llibre 'Jaume Sisa, el comptador d'estrelles' (Empúries, 2015). Bé, de fet el cantant s'ha limitat a “xerrar” i el periodista ha fet tota la resta per donar forma a aquest llibre de converses que recorre tota la trajectòria, professional però també personal, del cantautor galàctic.
Al llarg de més de dues-centes pàgines, Putx dóna forma a una “perspectiva panoràmica” de la vida de Sisa, oferint alhora el parer de Sisa sobre temes concrets, com el desenvolupament de la seva filosofia galàctica o la seva relació amb la catalanitat. De fet, Sisa opina al llibre que el procés sobiranista “no anirà enlloc”, i amb la seva personal ironia ho explica de forma resumida: “O anem a la guerra o ho deixem estar”, deixant prou clar que la ciutadania catalana no està disposada a “pagar cap preu” per aconseguir-la.
-Quin és l'origen d'aquest llibre?
-Donat Putx: Ens hem de remuntar als primers noranta, quan en Jaume vivia a Madrid com a Ricardo Solfa. Li vaig expressar el meu interès per fer un llibre sobre ell, però en aquell moment no ho va veure clar, van passar els anys i quan ell ho va veure clar, no m'anava bé a mi. Ara, al cap de vint anys ens ha anat bé a tots dos i ho hem tirat endavant, ens hi vam posar a finals del 2012.
-Van començar simplement perquè van quadrar agendes o perquè hi havia necessitat d'explicar alguna cosa determinada?
-D.P.: Més que quadrar agendes, a tots dos ens venia de gust i ho veiem clar. A més, penso que el fet que hagin passat vint anys és bo perquè donem una versió mes arrodonida del personatge. Si ho haguéssim fet als anys noranta no hauríem parlat del retorn a Catalunya.
Jaume Sisa i Donat Putx Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
-Jaume Sisa: Simplement en Donat em va preguntar sobre tot, sense guió previ, i jo anava explicant i anaven sortint temes, donant una exposició mínima, ordenada i panoràmica.
-Els temes es pactaven prèviament?
-D.P.: No, no hi havia cap condició prèvia. Sèiem i començàvem a parlar, sovint em pensava el tema mentre hi anava en tren cap a casa seva. Penso que aquesta espontaneïtat és un dels nervis del llibre.
-Crec que al llibre es sintetitza molt bé què és la filosofia galàctica.
-J.S.: Ui, no! A mi m'hauria agradat fer una exposició més àmplia però el Donat em va fer veure que aquest llibre recull una trajectòria ja prou llarga i que per tant no era el lloc ni el moment per esplaiar-me en això. Ara, toquem el tema, sí.
-D.P.: Hi donem una certa amplitud, però no tan detallada com hauries volgut, Jaume, perquè hauríem acabat fent un tractat de filosofia.
-En tot cas hi ha un resposta concisa a què és ser galàctic.
-J.S.: Són pinzellades que conformen un fresc, i el Donat ho ha fet bé en aquest sentit perquè ha agafat una perspectiva panoràmica des del principi, quan era nen al Poble-sec fins ara fa un any. Els discos, la música, les gires... tot el que he fet. I al marge d'això, opinions sobre temes concrets.
-Com per exemple aquesta reflexió sobre les tres 'p' de l'ànima catalana: Patir, pagar i pencar.
-J.S.: Sí, això ho diu una amiga meva que diu que ja ho deia la seva mare, i em sembla un resum quasi perfecte del pensament català tradicional.
-J.S.: Això de la independència ho resumiré molt ràpid, o anem a la guerra o ho deixem estar.
-Entenc que no estem disposats a fer cap guerra.
-J.S.: No, perquè no estem disposats a pagar cap preu. Si la volem gratis, sense esforç i ara mateix, és impossible.
-Artísticament, continua la gira amb Quimi Portet i Joan Miquel Oliver?
-J.S.: Sí, de fet ens queda poc per acabar la gira.
-I prepara material nou?
-J.S.: Sí. Fa més de dos anys que gravo cançons i algun dia les acabaré i potser en sortirà un disc. Però avui en dia això ho fas pel gust de fer-ho, sense esperar res. Ni que es venguin, ni que agradin, ni que interessin ningú. Ho has de fer perquè tens un munt de cançons que vols deixar gravades i prou.
-El plantejament em sembla una mica desil·lusionant.
-J.S.: M'ha costat molts anys arribar a això, a fer les coses sense esperar res a canvi. La il·lusió hi és tota, però això de la música ja no és negoci, s'ha acabat. Quan penso en els joves jo els diria que si volen viure de la música que treballin d'una altra cosa. No hi ha diners,no s'hi pot viure, és una cosa molt maca però no s'hi pot viure, excepte que siguis una gran figura.
-Ha quedat res per explicar al llibre?
-D.P.: Jo no tinc aquesta sensació.
-J.S.: Jo estic admirat amb la feina que ha fet en Donat, una feina extraordinària. Transcriure tantes hores de conversa i donar-hi forma em sembla admirable, perquè jo no he fet res més que xerrar, no he fet res més.
-D.P.: Jaume, tu has fet les cançons, sense això sí que no hauríem fet res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada