FEDERACIÓ NACIONALISTA

Mas, el patrimoni de CiU

La figura del president és més apreciada en el conjunt de l’electorat que les sigles de la federació

EL PATI DESCOBERT | ARA 14/02/2015 00:00

La compareixença del president de la Generalitat a la comissió d’investigació del cas Pujol dilluns passat ha tornat a posar sobre la taula la importància que té Artur Mas per a CiU. Amb una formació erosionada per diversos processos judicials i l’oposició abraonant-s’hi, Mas s’erigia al Parlament com el principal actiu convergent per parar els cops.

Tant en els seus inicis com a conseller en cap de la Generalitat, en l’últim govern de Jordi Pujol, com en les dues legislatures com a cap de l’oposició, Mas va conservar força bona valoració en el conjunt de l’electorat. La nota mitjana que li posaven els ciutadans sempre passava de l’aprovat. Els sondejos indicaven que mai va generar grans passions entre el mateix electorat de CiU, però al mateix temps tampoc despertava animadversions entre els rivals polítics. Eren, també, anys en què la desafecció política no estava tan estesa com ara.

Així, les dades del CEO mostren com, del 2006 al 2010, la valoració de Mas entre el conjunt de la població es va mantenir considerablement estable al voltant del 5,3. Entre les persones que manifestaven intenció de votar CiU al Parlament, la valoració del seu líder era força més alta i rondava el 7, fluctuant sempre entre el 6,8 i el 7,4. Fins i tot en època preelectoral, a pocs mesos de les eleccions del novembre del 2010, la seva valoració no sobrepassava el 7. L’etapa de Mas com a cap de l’oposició va deixar una imatge d’un candidat de perfil moderat, intel·ligent i responsable, però també d’un personatge lluny encara del seu predecessor a la federació en carisma i empenta.

En el mateix període, entre els potencials votants d’ERC, la figura de Mas es va veure amb gran escepticisme. No va ser fins a l’abril del 2010, a les portes de la campanya per les eleccions catalanes, en què Mas va aprovar per primera vegada entre l’electorat republicà.

Amb el temps, però, la valoració del líder de CiU ha canviat i la presidència l’ha fet surar. El primer punt d’inflexió va ser el de les eleccions del novembre del 2010. Mas va deixar de ser el cap de l’oposició per adoptar el paper de president, que, ràpidament, va catapultar-lo. De fet, en el baròmetre del CEO del gener del 2011 la valoració de Mas va millorar considerablement entre tots els grups de l’electorat (6,2). No obstant, la lluna de mel va durar relativament poc i la seva valoració va començar a fluctuar en funció de les decisions que prenia. Les retallades van erosionar-lo. El desgast va fer que els votants d’altres partits comencessin a ser molt severs amb la seva figura, que va anar baixant en valoració fins a suspendre en la nota mitjana el novembre del 2013. A l’últim CEO la nota era d’un 4,7.

ERC: valora Mas, desconfia de CiU

Les eleccions anticipades el novembre del 2012 havien sigut el segon punt d’inflexió. Hi ha un lleuger canvi, en positiu, entre el seu propi electorat però, sobretot, la valoració augmenta entre els votants d’ERC: l’agenda sobiranista eleva la seva puntuació gairebé al notable (6,7). Aquesta nova passió per Mas no s’estén a les sigles que encapçala. Els votants republicans atorguen a CiU, de mitjana, un aprovat just. El president genera molta més confiança entre els votants republicans que no pas la federació. Entre els votants de CiU no es produeix aquest doble barem: l’avaluació del seu líder i la del partit és similar.

Ben diferent és la lectura que en fan les persones que manifesten interès per votar la CUP. Amb dades de l’octubre del 2012, la valoració de Mas se situava en el 4,5, fins a 1,4 punts per sota de la mitjana del conjunt de l’electorat. Tanmateix, mentre que en els últims mesos la població ha tendit a valorar el president de manera més negativa -bàsicament per l’efecte de la molt mala puntuació dels votants espanyolistes-, entre els votants de la CUP la valoració ha augmentat lleugerament i s’ha acostat, en l’últim baròmetre, a l’aprovat. Es detecta el mateix fenomen entre els d’ERC: la valoració que els futurs votants de la CUP atorguen a CiU és molt més baixa que la del president.

Penalitzat per l’espanyolisme

Amb tot, les enquestes assenyalen que, des de l’inici del 2010, Mas ha millorat considerablement en l’avaluació que en fan els votants sobiranistes. D’aquí també la convicció que la idea de la llista del president podia funcionar després del 9-N. És rellevant entre els futurs votants d’ERC (per qui ha augmentat la valoració en 1,7 punts). En canvi, la valoració de Mas ha caigut en picat entre l’electorat espanyolista. Entre els del PP, per exemple, la nota de Mas ha passat del 4,7 (2006) a l’1,7 (2014).

Fins al 2012, tant quan governava el tripartit i era a l’oposició com quan va començar la primera legislatura, Mas recollia valoracions força positives. El nou escenari de la política catalana -marcat per l’avenç del procés sobiranista- va impulsar la imatge del president entre l’electorat favorable a la independència i la va deprimir entre l’unionista. L’electorat s’ha polaritzat. Molt més ben valorat que el seu partit, el gran dubte que hi ha sobre la taula és si Artur Mas aconseguirà que els votants prioritzin la seva imatge o acabi pesant més la marca CiU, que ara s’endevina més com un llast que com un atribut.