Desinflats? En parlem l'endemà del 27-S
Jordi Palmer | ND 07/03/2015 a les 23:59h
Si algú va dir un cop que una mentida repetida mil vegades esdevé veritat, també
algú altre va dir que un desig repetit mil vegades es transforma en
realitat. Almenys aquest és l'únic argument plausible per entendre el
mecanisme mental que porta a l'unionisme a repetir, els tres últims
anys, que l'independentisme va de baixa. A algun dels seus ideòlegs li
deuria semblar brillant la metàfora del suflé, aquest plat que si no es
cuina amb precisió es desinfla en un tres i no res, i en un ostentació
d'enginy van decidir insistir sistemàticament que el sobiranisme no és
més que un suflé i que com a tal, es desinflarà fatalment.
I així estem, el sobiranisme porta tres anys desinflant-se i resulta que com més va, més capacitat de mobilització demostra. Potser es tracta d'un estrany fenomen de desinflament invers, perquè està clar que, amb números a la mà, l'independentisme ha crescut del 2012 ençà malgrat els somnis humits del govern espanyol. Fins i tot l'entitat unionista Societat Civil Catalana va desmentir el ministre espanyol de l'Interior i va avalar amb el seu recompte que a la Via Catalana hi havia just el doble de gent que havia calculat Jorge Fernández Díaz. I no deixem de banda tampoc que, en ple desinflament del 9-N, 1,9 milions de ciutadans es van significar clarament per una Catalunya independent amb tots els ets i uts.
I segons sembla, l'independentisme segueix desinflant-se i arribarà al 27-S totalment buit. I n'hi ha que es feliciten per això perquè fan bona una teoria rocambolesca segons la qual, no només el pretés suflé sobiranista es desinfla, sinó que ho fa per errors propis i amb la total inacció dels que ara es freguen les mans. De cap de les maneres. El sobiranisme és més viu que mai, i si no ha assolit encara els seus objectius és per la contumaç oposició de l'Estat espanyol, que ha preferit fer costat a una mínima part de la societat catalana abans de preguntar a la majoria quin són els seus plans de futur. Ras i curt, l'unionisme s'ha desinflat elecció a elecció i mobilització a mobilització, i hores d'ara només aguanta gràcies a la respiració assistida que li atorguen els òrgans de poder polític i judicial amb seu a Madrid. Desinflats? Que menteixin tant com vulguin, en parlem l'endemà del 27-S.
I així estem, el sobiranisme porta tres anys desinflant-se i resulta que com més va, més capacitat de mobilització demostra. Potser es tracta d'un estrany fenomen de desinflament invers, perquè està clar que, amb números a la mà, l'independentisme ha crescut del 2012 ençà malgrat els somnis humits del govern espanyol. Fins i tot l'entitat unionista Societat Civil Catalana va desmentir el ministre espanyol de l'Interior i va avalar amb el seu recompte que a la Via Catalana hi havia just el doble de gent que havia calculat Jorge Fernández Díaz. I no deixem de banda tampoc que, en ple desinflament del 9-N, 1,9 milions de ciutadans es van significar clarament per una Catalunya independent amb tots els ets i uts.
I segons sembla, l'independentisme segueix desinflant-se i arribarà al 27-S totalment buit. I n'hi ha que es feliciten per això perquè fan bona una teoria rocambolesca segons la qual, no només el pretés suflé sobiranista es desinfla, sinó que ho fa per errors propis i amb la total inacció dels que ara es freguen les mans. De cap de les maneres. El sobiranisme és més viu que mai, i si no ha assolit encara els seus objectius és per la contumaç oposició de l'Estat espanyol, que ha preferit fer costat a una mínima part de la societat catalana abans de preguntar a la majoria quin són els seus plans de futur. Ras i curt, l'unionisme s'ha desinflat elecció a elecció i mobilització a mobilització, i hores d'ara només aguanta gràcies a la respiració assistida que li atorguen els òrgans de poder polític i judicial amb seu a Madrid. Desinflats? Que menteixin tant com vulguin, en parlem l'endemà del 27-S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada