Vicent Partal
13.03.2015
La batalla internacional
Vilaweb
No és gens sorprenent ni estrany que l'estat espanyol s'irrite
tant amb l'activitat internacional que duu a terme la Generalitat de
Catalunya. Espanya sap perfectament que solament hi ha dos llocs on la
independència de Catalunya és en joc: al país, entre la gent que la vol,
i a fora. Ells no hi pinten gran cosa. Si els partits polítics catalans
són capaços de trobar la manera de proclamar la independència, Espanya
no podrà fer res per evitar-la. I si els altres estats del món ens la
reconeixen, Espanya no podrà fer res per impedir-la. D'ací ve que
l'estat s'escarrasse a evitar qualsevol avanç, per petit que siga, en el
terreny internacional.La Generalitat fa anys que té desplegada una important xarxa d'oficines per tot el món, però pensada amb una mentalitat autonòmica i subsidiària. Es tractava sobretot d'oficines de representació econòmica, creades per a ajudar les empreses, el turisme o la cultura, una feina prou important, però que ara reclamava un nou enfocament. En el moment de la batalla per la independència l'esforç internacional de la Generalitat no pot anar adreçat enlloc més sinó a fer veure a la comunitat internacional en quin punt som. No cal demanar res ni posar ningú en compromís. Ara no. Però sí que cal que tots els governs del món estiguen informats de què passa i siguen conscients de què podria passar a partir del setembre.
Aquest canvi d'orientació, en definitiva cap a un servei més diplomàtic, comença a ser visible, i al gener va tenir un colp d'efecte molt important: el nomenament d'Amadeu Altafaj com a representant de Catalunya davant la Unió Europea. Durant el mandat anterior de la Comissió Europea —de fet, des de fa deu anys, ja—, Altafaj va ser una de les cares més públiques d'Europa, sobretot com a portaveu del vice-president econòmic de la Unió. És un home que es mou per Brussel·les amb total seguretat i que en el curs dels anys ha demostrat fidelitat al país, una preparació excel·lent i capacitats tècniques i polítiques de sobres. Ahir Josep Casulleras l'entrevistà per a VilaWeb i m'agradaria cridar l'atenció sobre una de les seues respostes, sensata, quan diu que el procés va per etapes i que ara la que cal superar és el 27 de setembre. Que tot ha d'anar orientat a això. Que és com dir que no es pot córrer esbojarradament, sense saber en quina direcció correm, ni equivocar-se de prioritats. Però sense perdre de vista que ho diu un home encarregat d'activar una de les principals eines que haurem de posar en funcionament i fer rutllar a tota màquina passades les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada