diumenge, 8 de març del 2015

La Sagrada Família es construeix al Bages

Viure | LES OBRES DEL TEMPLE 

El taller secret de la Sagrada Família

La Sagrada Família es construeix al Bages

Un paseo por los talleres más desconocidos de la Sagrada Família

Un paseo por los talleres más desconocidos de la Sagrada Família - Entramos dentro de uno de los espacios más desconocidos de la Basílica, en la comarca del Bages, donde se elaboran y preparan muchas de las piezas que se instalarán próximamente en el templo

A partir de l'any que ve el 70% de la basílica es fabricarà en uns terrenys de Gaià | En la construcció s'utilitzen les mateixes tècniques que als gratacels | A la Galera hi ha 12 hectàrees per construir i emmagatzemar

Edició impresa  Vivir | 08/03/2015 - 01:19h | LV 08/03/2015 - 03:59h
Silvia Angulo
Barcelona

En un turó situat al mig d'un bosc del Bages, a 90 quilòmetres de Barcelona, es construeix pedra a pedra la Sagrada Família. Com si es tractés d'un gran Lego, les peces de la basílica s'escampen aquí i allà per un solar de 12 hectàrees esperant ser traslladades fins a l'Eixample, el lloc on es resol aquest gegant puzle. Es tracta dels terrenys que el patronat de la Sagrada Família disposa al nucli de la Galera, al terme municipal de Gaià, i que utilitza des del 2008 per accelerar el procés de construcció del temple i poder acabar les obres el 2026. Una manera de treballar que recorre a les mateixes tècniques amb què s'edifiquen els grans gratacels de Manhattan o de la City de Londres.

Els terrenys de la Galera són un lloc sorprenent on és fàcil identificar, pel seu disseny clarament gaudinià, alguns dels elements que formen part la Sagrada Família. En un costat, un dels cupulins metàl·lics -d'acer inoxidable color xampany- que ha de coronar un dels absis espera desmuntat en quatre peces que vingui el camió que l'haurà de traslladar fins al temple. En un altre punt, les grans peces de mosaic s'emmagatzema juntament amb altres pedres que arriben de l'Iran, Galícia o d'allà on calgui trobar el material. Més enllà es guarden i es reparen els forjats que s'hauran d'utilitzar per construir les típiques escales de cargol o la segona sagristia. Als magatzems es talla fusta -mitjançant les últimes tecnologies- per fer les grans estructures que necessita el temple... L'enrenou és constant, igual que a la Sagrada Família, però allà no hi ha turistes, ara només una trentena de treballadors.

Allà es disposa d'espai per poder fabricar aquestes peces que acostumen a ser molt grans, construir els forjats. emmagatzemar les bastides i les peces que es necessiten a peu d'obra... L'any passat 50 camions de gran tonatge van traslladar a Barcelona les peces pràcticament muntades que després grans grues van instal·lar en la ubicació definitiva, algunes a més de 75 metres d'alçària.

La decisió de traslladar part de l'obra es va prendre el 2008. En aquell moment, ja es preveia la visita del papa Benet XVI i era necessari cobrir la nau central i començar a construir la torre de la Mare de Déu per poder celebrar la litúrgia. L'edificació de determinats elements s'havia de fer a molta alçària i no hi havia marge d'error. Complir amb el calendari era vital.

Així, es va pensar que la millor manera per accelerar el procés és poder dur-lo a terme en un altre espai i minimitzar les possibles equivocacions. Les peces de grans dimensions es van fabricar als terrenys de la Galera i després es van traslladar a grans camions fins a Barcelona. Una vegada a la basílica van encaixar a la perfecció en un temps rècord. Els ideòlegs d'aquest sistema van veure que era més factible construir el temple a trossos en un altre lloc. A l'illa de la Sagrada Família tot just hi ha espai per emmagatzemar material i a mesura que avança l'obra és més difícil compatibilitzar els diferents usos: religiós, turístic i el procés de construcció de la basílica.

El director de l'obra, Ramon Espel, explica que és una manera molt més segura i eficient de treballar. L'any que ve més d'un centenar d'empleats seran en aquests terrenys. "Hi haurà més gent a la Galera que a l'obra", aclareix. Una qüestió que no és menor: entre el 2015 i el 2016 es començaran a muntar en aquests terrenys les sis grans torres que queden per coronar en alçària la basílica. Es construiran totes alhora i per trossos. Llavors, el 70% de la Sagrada Família s'estarà construint a més de 90 quilòmetres de la capital catalana. Les quatre torres dels Evangelistes, la de la Mare de Déu i la de Jesús, de 172,5 metres d'alçària, es coronaran amb els pinacles entre el 2019 i el 2020.

Quatre equips treballaran alhora per construir a tres peces que es començaran a alçar al pont grua que hi ha instal·lat a Gaià. Aquí també s'experimenta amb nous materials. Aquestes grans torres inclouran amb tota seguretat materials metàl·lics, igual com ja s'ha fet en dos dels cupulins que cobreixen els absis i que amaguen al seu interior les caixes dels ascensors i diferents serveis.

Encara no se sap quina mena de materials es requeriran i segurament es combinaran amb la pedra que s'emmagatzema als terrenys. "Només per a la construcció de les torres -explica Espel- es necessitaran 25.000 m<MD+>2". A més, el procés constructiu que s'està utilitzant ara permetrà col·locar directament les vidrieres. D'aquesta manera, la gran peça estarà llesta per instal·lar i no caldrà treballar en altura, una cosa que ja es fa amb els grans gratacels que es construeixen al mig de la ciutat i que s'edifiquen amb gran rapidesa. També s'està estudiant la manera com els grans fragments de la Sagrada Família puguin ser col·locats in situ mitjançant les grans grues que operen a la Sagrada Família sense necessitat de descarregar-los del camió. "Una altra manera de guanyar temps", apunta Espel.

Aquesta manera de treballar ja es va utilitzar en la construcció de la primera sagristia, la que s'alça a l'extrem del temple al carrer Provença. De fet, el 60% d'aquest edifici de cinc plantes, de 42,3 metres d'alçària des del soterrani i 37,5 des del carrer, s'ha construït als terrenys de Gaià. Tot el material utilitzat en la construcció de la primera sagristia, així com l'encofrat o la gran cúpula, es guardarà fins que calgui construir la segona sagristia. Encara no té calendari, però el més segur és que serà una de les últimes peces del conjunt que s'aixecaran. Potser es trigarà uns nous anys a tornar a utilitzar tot aquest material que ara s'ha reparat i pintat, i que s'emmagatzemarà durant aquest temps en algun racó de la Galera fins que torni a ser necessari.

Espel explica que cal repintar les peces utilitzades amb una pintura especial que permet que el formigó no s'adhereixi. I allà als terrenys és el que fa un dels operaris. El mateix es fa amb els milers de metres de bastides que es guarden perquè puguin ser utilitzades més endavant, quan sigui necessari. El calendari d'obres ja està molt avançat i avui dia és factible acabar l'obra el 2026. L'enginyeria Arup, especialista en la construcció de grans infraestructures i gratacels assessora el patronat de la Sagrada Família sobre la manera en què es pot optimitzar la feina i accelerar el procés constructiu. Aquesta enginyeria treballa en la construcció de grans equipaments en ciutats de tot el món i ha ajustat el calendari que s'haurà de seguir per fer factible el repte d'acabar la basílica en onze anys, una qüestió que avui dia és del tot factible, segons Espel, pel ritme que té l'obra i pels recursos econòmics dels quals disposa la Sagrada Família.

La sacristía, a punto

Las obras en la Sagrada Família se concentran ahora en la primera sacristía, el cimacio y la base de las seis grandes torres; la de los cuatro Evangelistas, la de la Mare de Déu y la de Jesús. En la basílica todo empieza a estar dispuesto para que el templo empiece a ganar altura.
El objetivo es rematar los pináculos de las seis torres entre el 2019 y el 2020. Estas son las grandes estructuras en las que se centrarán buena parte de los profesionales que trabajan tanto en los terrenos de La Galera como en el Eixample. Los elementos que se construyen a 90 kilómetros de la capital catalana se transportan en grandes camiones que llegan durante la noche al Eixample para descargar los grandes fragmentos.
Para ello, se necesitan permisos especiales de la Guardia Urbana y, una vez a pie de obra, el trabajo de las grandes grúas que operan en la basílica. En unos meses, la grúa más grande se trasladará a La Galera. La intención de los arquitectos es que esta estructura con su largo brazo sirva el material que se necesita para la construcción de las torres al puente grúa, lugar donde se construirán por trozos las seis torres.
En la basílica, los trabajos de la sacristía avanzan a buen ritmo y con toda probabilidad estará acabada durante la segunda mitad de este año. La construcción de la segunda sacristía quedará para mucho más adelante y aún no tiene calendario.


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada