Cada dia s’obren i es tanquen restaurants en el temps que es triga a fer una truita. Així doncs, són pocs els històrics que sobreviuen al frenesí gastro. Alguns s’ho han passat malament i han canviat de mans mantenint el nom perquè segueix sent un reclam potent. Els últims mesos, diversos establiments s’han rellançat amb saba nova. Si els més vells del lloc hi tornessin, celebrarien aquest ressorgiment.
Òscar Manresa, a la porta de Casa Leopoldo. ELISENDA PONS
Potser l’exemple més mediàtic és Casa Leopoldo (Sant Rafael, 24), pel que va ser i pels que l’han recuperat, els cuiners Romain Fornell (una estrella Michelin per Caelis) i Òscar Manresa (Torre d’Alta Mar). Més que la carta d’abans, han recuperat l’esperit de l’emblemàtic establiment del Raval. Això sí, la cua de toro (és de vaca) segueix lluint igual que les rajoles i els cartells taurins que tanta personalitat donaven a l’interiorisme.
A LA PLATJA DE BADALONA I A LA MUNTANYA DEL TIBIDABO
Més a prop de la platja, més ben dit, a la platja, La Donzella (passeig Marítim, s/n, de Badalona) ha renovat, ha ampliat i ha millorat la carta. Havia sigut durant anys club de platja, discoteca, restaurant... I menys la discoteca, la resta segueix més o menys com quan van començar, als anys 60. La família Fonollar, que va cedir la gestió de la part gastronòmica a una empresa el 1996, ha reprès els fogons fa uns mesos, i el que fins no fa gaire eren entrepans, amanides i arrossos ara és una carta més completa i típicament marinera que es pot degustar a la sala o a la terrassa, plantada a la sorra. Uns arrossos que, en dies laborables, es poden demanar per a una sola persona. Disposa d’una zona de chill out al primer pis, al costat de les casetes dels banyistes, i cada nit s’anima amb un punxadiscos, música en directe o espectacles variats com monòlegs. Al novembre, llançaran una proposta gastronòmica més ambiciosa i elaborada al primer pis, on hi va haver la discoteca.
A la muntanya del Tibidabo hi ha La Venta (plaça del doctor Andreu, s/n). Aquest local d’estil modernista fa més de 110 anys que està obert, però no s’ha salvat de les crisis. De fet, el 2012 va estar a punt de tancar. Però Lluís Vinyes se’l va quedar i el va reflotar amb una carta de cuina mediterrània clàssica que es marida amb els vins que ha seleccionat Quim Vila, de Vila Viniteca.
Una de les sales del restaurant Els Quatre Gats.JOAN PUIG
Un altre que desprèn efervescència és Els Quatre Gats (Montsió, 3). Ubicat als baixos d’un edifici de Puig i Cadafalch, està celebrant des de fa mesos que ha complert 120 anys (va obrir el 12 de juny de 1897) amb una infinitat d’activitats. Entre aquestes parets embellides amb quadros de Casas i Rusiñol, entre altres mestres del pinzell, es munten exposicions de pintura i fotografia, i se celebra l’hora del conte solidari (els diners recaptats per veure com personalitats de diferents àmbits llegeixen un relat en públic va a parar a obres benèfiques). També ha acollit un sopar de gala multitudinària i un concurs literari de relats curts, i té pendent organitzar-ne un altre de dibuix a la tardor. Qui hi vagi a menjar, hi trobarà receptes tradicionals i, segons a quina hora, la música d’un pianista a la sala principal. Els Quatre Gats es podria comparar amb els Rolling Stones: ¡fins i tot Ronnie Wood hi va anar al febrer! La Dama (Diagonal 423-425), un dels restaurants més distingits de finals del segle passat, va estar tancat més d’un any i va tornar el 2016. Ara funciona com a restaurant, però també com a club social i cocteleria, ubicada al rebedor. Fustes nobles, velluts… Segueixes sentint-t’hi com a casa d’un potentat barceloní. Perquè és un pis modernista preciós. La carta, que s’inspira en un bistrot, inclou propostes clàssiques amb tocs de modernitat controlada i pinzellades d’altres latituds. El pa artesà, les melmelades casolanes, la mantega francesa, els formatges artesanals i les olives portades de Sicília parlen del gust pel detall d’aquest local.
CASA DE MENJARS AMB MODERNISME
Bar Muy Buenas (Carme, 63) va tancar dos anys. Va néixer el 1924 i va morir el 2014. Però el 2016 van arribar l’historiador de l’art i restaurador Enric Rebordosa i Lito Baldovinos, socis de La Confitería, Paradiso i Dr. Stravinsky, i el van ressuscitar. D’experiència en tenien, perquè La Confitería també és un local modernista. Van tenir feina a reformar-lo conservant cada preciós element del restaurant: ¡un any i mig d’obres! Ara és una casa de menjars que no té res a veure amb les receptes cubanes i palestines que s’hi oferien els últims temps. Els plats que elaboren Aurelia Teichoa (Disfrutar) i Daniel Martínez (del castellonenc Raúl Resino) miren cap a receptaris com 'La teca', referent de la cuina catalana que va escriure Ignasi Domènech el mateix any que va néixer Muy Buenas. Beneïda casualitat
La terrassa de La Donzella, a la platja de Badalona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada