dimecres, 29 d’abril del 2020

Cuina de confinament (6): congelació, descongelació i higiene

Cuina de confinament (6): congelació, descongelació i higiene

El fred és un gran mètode de conservació dels aliments perquè causa la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques

28.04.2020  21:50
VILAWEB
El fred és un gran mètode de conservació dels aliments perquè causa la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques, que són les que fan que els aliments es degradin. D’una banda, hi ha la conservació a la nevera: l’article sobre la conservació dels aliments explica quines són les temperatures i condicions òptimes per a conservar els aliments. D’una altra banda, hi ha el recurs de la congelació, un procés amb el qual s’aconsegueix la inhibició del desenvolupament microbià i de les reaccions enzimàtiques i químiques amb temperatures de -18°C o inferiors.
Si amb les temperatures de conservació a la nevera (entre 0º i 8ºC) s’aconsegueix d’allargar uns dies la vida dels aliments frescos, amb la congelació s’aconsegueix d’allargar-ne la conservació durant mesos. Però perquè els aliments congelats conservin la qualitat, la textura, les condicions químiques i la textura adequades, cal fer correctament el procés de congelació i el de descongelació.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Durant la congelació, el creixement microbià i l’activitat enzimàtica pròpia del producte, que és la responsable de la seva degradació, s’atura completament. Els microorganismes que sempre hi ha no poden créixer ni multiplicar-se, però no moren ni desapareixen. Els microorganismes només es destrueixen amb l’aplicació de la calor, quan es couen.
Durant el procés de descongelació, tots els microorganismes que no podien estar actius, s’activen i es multipliquen a tota velocitat aprofitant que la temperatura ja no és adversa. El suc de la descongelació és el caldo de cultiu del creixement microbià, per això sempre es recomana de descongelar els aliments en un recipient amb reixeta o amb un colador que permeti que el producte no estigui en contacte amb el líquid de descongelació.
Requisits per a congelar aliments
  • Només es poden congelar aliments que siguin molt frescos i estiguin en molt bon estat perquè no hi hagi creixement microbià.
  • No congeleu mai un aliment caducat o a punt de caducar perquè ja s’hi ha iniciat el deteriorament enzimàtic i hi ha augmentat el nombre de microorganismes.
  • Quan es congela un aliment que no està en les condicions òptimes, el procés de congelació i descongelació n’accelerarà la degradació.
Temperatures de congelació
  • Temperatura de conservació d’aliments congelats: -18ºC o inferior.
  • Per congelar aliments cuinats s’han de refredar tan de pressa com es pugui i després s’han de congelar a -18ºC.
Condicions de congelació
  • Sempre han d’estar embolicats dins una bossa de plàstic per a congelar aliments ben tancada o dins de carmanyoles que puguin anar al congelador. Abans de congelar-los s’hi ha d’escriure quin aliment és i la data.
  • Si es compren aliments congelats, s’han d’anar a comprar amb les bosses isotèrmiques i posar la compra de seguida al congelador.
  • Les caixes i embolcalls dels aliments congelats no s’han d’estripar, per poder distingir, un cop obert, quin aliment és i quina data de conservació té.
  • Les bosses de productes congelats no han d’estar enganxades les unes amb les altres.
  • Les verdures congelades (pèsols, mongetes…) han d’estar soltes i no enganxades. Si passa això, vol dir que la cadena del fred s’ha trencat i que els productes no s’han guardat en condicions.
Descongelar aliments
  • La carn i el peix crus s’han de descongelar traient-los del congelador el dia abans i posant-los en un recipient a la nevera.
  • En el suc de descongelació és on es produeix la contaminació de l’aliment i, a més, estova la carn i el peix.
  • La carn i el peix crus que puguin perdre sucs durant la descongelació, s’han de posar en un recipient amb reixeta o en un colador per tal que el líquid no toqui l’aliment.
  • La carn i el peix s’han de descongelar completament abans de cuinar-los.
  • Els aliments cuinats es deixen dins el recipient, a la nevera, el dia abans.
  • Mai es pot descongelar un aliment deixant-lo la nit abans damunt el taulell a temperatura ambient perquè això accelera la multiplicació de microorganismes.
  • També es pot descongelar un aliment cru o cuinat al microones amb el programa especial de descongelació, que ho fa a una temperatura especial que no és de cocció. Un cop descongelat, es pot escalfar.
  • La verdura i els precuinats es poden coure sense descongelar tot seguint les instruccions.
  • Els aliments crus descongelats no es poden tornar a congelar perquè durant el procés de descongelació s’activa la multiplicació de microorganismes: cal cuinar-los.
  • Els aliments descongelats, un cop cuinats, ja són segurs i no estan contaminats. Si cal, es poden tornar a congelar.
Higiene: quatre normes de seguretat
1. Netejar
  • Cal rentar-se les mans abans de tocar els productes i rentar-se-les després de tocar els aliments crus de carns, peixos o hortalisses.
  • Cal rentar-se les mans després de trencar un ou.
  • Rentar-se les mans després de mocar-se, esternudar i anar al lavabo.
  • Rentar-se-les després de tocar les escombraries.
2. Separar
  • No barrejar mai aliments crus vegetals amb aliments crus d’origen animal ni utilitzar els mateixos estris (plats, ganivets, fusta de tallar…): no es pot tallar carn crua i després pelar patates amb el mateix ganivet si no es renta.
  • No barrejar mai aliments crus i aliments cuits: pollastre cru i pollastre arrebossat no poden estar junts al mateix plat.
  • Els aliments cuinats són segurs, els aliments crus poden estar contaminats.
  • No serviu mai una truita al plat on heu batut l’ou cru.
  • La contaminació creuada és la causa més freqüent de contaminació i es produeix quan els gèrmens passen d’un aliment cru a un altre de preparat per mitjà dels utensilis, les superfícies o les mans.
3. Coure: les temperatures de cocció
  • Els aliments s’han de coure a més de 65ºC a l’interior del producte (sobretot les hamburgueses, salsitxes, truites i preparats amb ous i carn picada).
  • Els aliments ja cuinats s’han d’escalfar a més de 65ºC (forn, microones o foc) i s’han de servir immediatament.
  • Un producte s’ha cuit bé o s’ha reescalfat bé quan crema i hem d’esperar un moment per començar. Si no crema, no s’ha cuit a la temperatura adequada.
4. Refredar
  • No deixeu el menjar preparat a sobre els taulells a temperatura ambient més de dues hores.
  • Quan no cremi, poseu-lo a la nevera fins que s’hagi de menjar i ja el tornareu a escalfar fins que estigui ben calent.

Més informació

VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:

‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons’, la cançó algueresa sobre la Covid-19 que s’ha fet viral És una creació del conegut barber de l'Alguer, Àngel Maresca

‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons’, la cançó algueresa sobre la Covid-19 que s’ha fet viral

És una creació del conegut barber de l'Alguer, Àngel Maresca
29.04.2020  10:30
VILAWEB
‘Quan m’enfado, escric cançons, i ara estic enfadat’. D’aquesta manera Àngel Maresca, ‘Lo Barber de l’Alguer‘, presenta la seva darrera creació, la cançó ‘Coronavirus 2020’, enregistrada des de casa, a l’Alguer, i que ha esdevingut viral a la xarxa. La lletra és escrita per Maresca i la música és una tornada tradicional algueresa. Com ja és habitual als seus versos, Lo Barber dispara sense por, amb grans dosis d’ironia i enginy. Denuncia les retallades dels governs a la sanitat, les condicions del confinament i el desastre que tot plegat causarà per a l’economia mundial.
Aquí podeu escoltar la nova cançó sencera, amb un darrer vers que no deixarà ningú indiferent: ‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons’!
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
 https://www.facebook.com/Sardegnalive/videos/232491014738874/ 

‘Lo barber’, de 76 anys, ha estat, des de sempre, un dels activistes per la llengua més actius de l’Alguer (sobre aquesta qüestió podeu veure aquesta entrevista amb VilaWeb, publicada fa cinc anys). Seguint la tradició algueresa, encara canta i toca la guitarra cada vegada que afaita la barba d’algun client a la barberia: a voltes cançons tradicionals, a voltes creacions pròpies i, de vegades, improvisacions. De retruc, publica discos sense parar, sempre en català de l’Alguer. I sovint visita diferents territoris del país per portar-hi les seves cançons en directe. Darrerament també ha participat en el projecte Mans Manetes, promogut la Plataforma per la Llengua, per a l’edició d’un llibre-disc amb cançons alguereses que s’ha regalat a tots els infants de l’Alguer.
Miquel Ramos ✔ @Miquel_R
Acabe de descobrir Lo Barber de l'Alguer. És de l'Alguer, Sardenya, i canta en català. Ací la seua última obra, una cançó sobre el coronavirus.
562
coronavirus
 
 
L'Alguer
 
 
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 28 d’abril del 2020

Esclata la revolta “catalana” de Sardenya

28 d’abril de 1794

Esclata la revolta “catalana” de Sardenya

Marc Pons
Foto: Cartoteca de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 28 d'abril de 2020
2 minuts
Esclata la revolta catalana de Sardenya. Gravat de Càller (principis del segle XIX). Font Cartoteca de Catalunya
Tal dia com avui de l’any 1794, fa 226 anys, esclatava una revolta a Càller que reivindicava la recuperació de l’autogovern que Sardenya havia tingut durant l’època que havia format part de la corona catalanoaragonesa (1326-1713); fins i tot dins de l’edifici polític hispànic (1518-1713). Amb la signatura del Tractat d’Utrecht (1713) que havia de posar fi a la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), Felip V —el primer Borbó hispànic— havia transferit el domini de Sardenya al ducat independent de Savoia (aliat de Carles d’Habsburg), a canvi de la seva retirada del conflicte. El nou domini savoià havia liquidat les institucions de govern sardes i el govern de l’illa seria transformat i exercit per una nova administració imposada per Torí.
La crisi sarda es va iniciar el 1793, poc després que la Convenció francesa ordenés guillotinar Lluís XVI de França. Un petit exèrcit revolucionari francès va intentar la invasió de Sardenya, i les oligarquies sardes, sense l’ajut del sobirà savoià, haurien aconseguit rebutjar els francesos. En aquell context, aquelles mateixes oligarquies —anomenades Istamentos— van reclamar a Víctor Amadeu III la restauració de les institucions “catalanes”: la diputació permanent de les Corts equivalent a la Generalitat de Catalunya. La resposta de Torí seria prohibir la reunió dels Istamentos. Aquella reacció provocaria una revolta popular que culminaria amb l’expulsió de l’administració savoiana de Sardenya (3 de maig de 1794).
La societat sarda conservava la memòria de les seves institucions a través de diversos elements d’identitat. El català, que havia estat la llengua de la política i de la cultura a l’illa des del segle XIV, i que havia perdut la seva condició de llengua oficial des que el nou règim savoià havia assumit el domini del territori; continuava sent la llengua vehicular de les classes urbanes. A més de l’Alguer (repoblada per catalans el segle XIV), el català continuava sent llengua vehicular i de prestigi a Càller i a Sàsser, principals ciutats sardes. La revolta proposava la restauració de les institucions creades el segle XIV per una elit resultant de la fusió de les oligarquies autòctones i catalanes; i que estaven clarament inspirades en els organismes de govern del Principat.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
27 d’abril de 1434 Els genovesos executen Istria, el darrer regent català de Còrsega Marc Pons
5ea446354c852 image name
Història La vacuna del doctor Piguillem i la llegenda espanyola de l'home-vaca Marc Pons
Publicat per a Cap comentari:

El disputat relleu de Ciutadans contra la llengua.. Per: Marta Rojals

Mail Obert

Marta Rojals

El disputat relleu de Ciutadans contra la llengua

«En un moment delicadíssim per a les llengües en regressió, aquest és el gran avenç del nou catalanisme: parlar en castellà al parlament espanyol i parlar en castellà al parlament català»
El parlament com a plató televisiu és un dels llegats de Ciutadans
28.04.2020  02:00
VILAWEB
Un dels èxits del partit Ciutadans, que només per això ja es pot extingir tranquil, és el trencament del consens sobre la llengua d’ús a les institucions. Abans d’ells, ni el parlamentari Vidal-Quadras havia pensat a obrir aquesta via; després d’ells, s’hi hauria afegit a plaer, com ho ha acabat fent el PP, i de mica en mica ja els segueix el PSC. Però alerta: ni se t’acudeixi de fer notar l’evidència, perquè això seria perjudicar el català. Així ho piulava un ex-diputat de la filial catalana del PSOE: ‘No sé si se n’adonen del mal que fan al català, amb retrets d’aquesta mena.’ I servidora, per no fer mal al català, ara no sap si ha d’escriure aquesta peça en una altra llengua; si de cas aniré fent mentre m’ho penso.
El català deu ser l’única llengua del món que contribuir a minoritzar-la més és fer-li bé, i doldre-se’n és fer-li mal. Que si ajudes que es parli menys li fas un favor, i si no t’hi vols resignar la perjudiques. Si ho arriben a saber els parlamentaris de Ciutadans, potser haurien muntat els seus xous de taverna en la llengua de Serrallonga. Però ara ja no són a temps de desfer la feina, la bola de neu va costa avall i va desbocada. Fins al punt que des de l’esquerra espanyolista universitària també han adoptat el discurs del partit anticatalanista, però en comptes d’associar el català a quatre llauradors que només miren TV3, ho complementen amb l’imaginari que és la llengua de la burgesia, catalana per definició. Per entendre’ns: la llengua de Pujol –el concepte–, sense dir Pujol, en sintonia amb els principis que van impulsar el naixement de Ciutadans.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
A l’entorn d’aquesta esquerra, i encara sobre la llengua de les institucions, hi trobem intel·lectuals capaços d’argumentar que ‘aplicar discriminació positiva al col·lectiu de catalanoparlants seria afavorir les rendes altes respecte a les rendes baixes’. No dic noms expressament per no reduir-ho a l’anècdota, perquè la tesi de fons ja és un clàssic de l’espanyolisme internacionalista –espanyolisme espanyolista pel que fa a Catalunya–: insinuar que la lluita contra la normalització plena del català és part de la lluita de classes –i, per tant, legítima, i per tant, un deure moral–, ja és més del que va fer Ciutadans. I si la insinuació no és tot això que insinua, potser hauria valgut més no començar-ho a insinuar.
Amb tot, em resisteixo a afegir al mateix sac tots els espanyolistes catalans d’esquerres, perquè si no surten a la foto del futur de la llengua, que és la seua, malament rai. Però de moment ens arriba amb força el poti-poti que promou l’entorn influenciador que dèiem, i que, davant la gran crisi econòmica que ve ara, té més perill que l’estirabot tronat dels anticatalanistes oficials. Perquè, en tota crisi, qui és més feble esdevé més feble encara, ja sigui de butxaca o de llengua. I amb una butxaca i una llengua afeblides, el pròxim pas que s’albira és la implantació de la falsa dicotomia d’haver-ne de triar una de dues, cosa que ja ha passat amb altres falses dicotomies avui del tot normalitzades, com ara la del dret de tenir un judici just versus el dret de tenir-lo en la teua llengua; o la del dret a la salut pública versus el dret de ser-hi atès en la teua llengua. Vull dir amb això que quan jugues amb aquesta mena de foc, no saps mai si només et quedaràs sense llumins o si acabaràs cremant la casa.
Ja hem parlat en altres ocasions del risc d’abandonar la normalització deixant-la a mans exclusives de l’independentisme, perquè això vol dir lligar la supervivència del català a la sort incerta d’un col·lectiu criminalitzat i afeblit per la repressió. Vol dir que combatre l’independentisme ha de ser indestriable de combatre el patrimoni lingüístic de deu milions de parlants i baixant, cosa que ja no seria compartir objectiu amb Ciutadans, sinó directament amb Vox. Si tens la barra de dir-te catalanista, el contrasentit és flagrant. I el fet és que avui tenim hereus naturals dels impulsors de la normalització que, en lloc d’agafar el llegat dels seus predecessors, han triat de continuar la feina d’un partit concebut per dinamitar-lo. Tot per esgarrapar-los el vot de caire ètnic, sobrevolant-los en cercles per no deixar-ne escapar ni les escorrialles. Fent-se forts contra la llengua feble, valents entre valents, apel·lant a un pretès equilibri justament en una era, la tecnològica, que el desequilibri entre llengües dominants i minoritzades creix cada dia més.
Per tant, en un moment delicadíssim per a les llengües en regressió, aquest és el gran avenç del nou catalanisme: parlar en castellà al parlament espanyol i parlar en castellà al parlament català. Restar-hi una veu al català per sumar-n’hi una més en castellà (i no en occità, que seria la cosa justa) no és equilibrar una merda: és fer una mica menys útil la nostra llengua al món, apagar-li un altre focus en aquest escenari parlamentari que Ciutadans va convertir en plató particular de la seua propaganda. I també té collons, a sobre, que els que mantenen vetat el nostre idioma als parlaments europeu i espanyol trobin que al de Catalunya encara s’hi parla massa, i que la cosa s’ha d’equilibrar. Però posar-ho de manifest és fer mal a la llengua, no us penseu que me’n descuidava, per això voldria compensar-ho amb una crida final als votants confinats: que aquests dies deixem de mirar plataformes de vídeo en català, o de jugar a videojocs en català, o de llegir novel·les gràfiques en català, per veure si entre els petits gestos quotidians i l’esforç dels nostres polítics podem revertir aquest desequilibri que va començar fa més de quaranta anys i ja massa que durava.


VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:

JA FA MÉS D'UN MES...! Més d’un any sense fer vida normal: el ‘distanciament social’ pot durar més que no ens pensem

JA FA MÉS D'UN MES...!

Més d’un any sense fer vida normal: el ‘distanciament social’ pot durar més que no ens pensem

Els experts alerten que després dels confinaments, tornar a fer vida normal podria originar noves onades de propagació


18.03.2020  21:50
VILAWEB
La Covid-19 va sorgir primer com una cosa més o menys llunyana: passava a Wuhan, a la Xina, i de primer no semblava que ens hagués d’afectar gaire. Al cap de poques setmanes, quan el primer brot va sacsejar Milà, molts comentaven la gestió deficitària d’Itàlia. I ara les xifres indiquen que la tendència de l’estat espanyol és encara pitjor. I quan, de cop, la propagació del coronavirus va arribar al país, primer molts es miraven escèptics els més prudents que duien màscares i s’allunyaven de la gent o es tancaven a casa, i ara hi som tots confinats almenys durant quinze dies, sota un estat d’alarma contundent.
Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut
Aquests dies, cada vegada més experts diuen que el ‘distanciament social’ –és a dir, no veure’ns gaire, sortir només de tant en tant, evitar el contacte físic– podria allargar-se mesos, potser un any, potser més i tot. Sembla tan difícil de pair com ho semblava fa un parell de mesos que hauríem de fer quarantena. Precisament per això, tal volta, diuen, ens n’hauríem de començar a mentalitzar.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
El canvi d’hàbits de socialització per a frenar la propagació de la malaltia podria durar ben bé fins que no s’arribés a una de les dues úniques situacions que, ara mateix, es poden preveure com a solució. La primera, trobar un vaccí efectiu contra el virus, podria arribar a trigar un any o més. La segona, la immunitat en massa s’assoliria només si prou gent contragués la malaltia i s’hi fes immune per a frenar-ne l’escampada. Això, que de natural podria trigar mesos, encara és més complicat en una situació de confinament, i implicaria el contagi de milions de persones.
Molts dels malalts de la Covid-19 presenten uns nous símptomes no descrits fins ara
La revista nord-americana Vox ha entrevistat un dels màxims experts mundials en la matèria, Adam Kucharski, un epidemiòleg de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, autor d’un llibre que explica com funcionen, justament, les propagacions virals, The rules of contagion. Kucharski és diàfan: ‘La idea que tancant restaurants i escoles durant un parell de setmanes podrem tornar a la vida normal’ és errònia. ‘Això no passarà.’ Està convençut que el virus circularà ‘probablement durant un any o dos, i per tant hem de fer els càlculs a aquesta escala’.
El seu pronòstic és molt negatiu. Diu que tots les possibilitats previsibles tenen greus desavantatges i, de moment, sembla que ‘l’única manera de reduir d’una manera sostenible la transmissió són mesures severes insostenibles’. L’epidemiòleg també creu que ens hem de treure del cap la idea que quan s’acabi el confinament podrem fer vida normal i estar amb grups grans de gent: això, a la pràctica, diu, seria fomentar brots nous que continuarien tenint l’impacte que tenen ara. A la Xina, diu, ‘no ho han pas solucionat’, encara que s’ho pensin. És lapidari. ‘Si tot hi torna a la normalitat, tornaran on eren fa un mes.’
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?
L’equip de resposta contra la Covid-19 de l’Imperial College de Londres també té pronòstics. En un report que acaben de publicar afirmen que les quarantenes dels infectats i els col·lectius vulnerables no evitarien ‘centenars de milers de morts’, i recorda que les projeccions de mortalitat depenen de les mesures que prenguin els governs i la manera com hi respongui la gent. Però el fet més preocupant és que, segons que indiquen, el confinament de tota la població només serà realment efectiu si perdura fins que es trobi el vaccí. I això no serà, diuen, fins d’aquí a un període entre dotze i divuit mesos.

Les incògnites que poden trastocar els pronòstics

Tanmateix, aquests vaticinis tan tràgics, que subscriuen cada dia més epidemiòlegs i metges, estudien tots una situació nova, i per tant no tenen en compte variables que encara no sabem. Com afectaran el virus els canvis de temperatura? Com es comportarà la Covid-19 en el futur: hi haurà segona onada? Serà més virulenta? Menys? La gent resistirà els confinaments? Els resistirà l’economia? Com s’ho faran, els governs, per reactivar-la si la situació encara no s’ha resolt? Funcionarà cap dels assaigs clínics que es duen a terme, mal que sigui parcialment?
Són incògnites que, quan es resolguin, poden trastocar molt els pronòstics de què parlàvem. D’una banda, tot depèn de quan assolim el pic màxim de contagis actius a cada país, i de la manera com hi pugui fer front el sistema sanitari. La Xina va trigar dos mesos a assolir el seu. Corea del Sud, en canvi, només mig. Però, ara com ara, els estats europeus no tan sols són lluny de les xifres coreanes, sinó que empitjoren les xineses. Entre tots, el que evoluciona més críticament és l’estat espanyol, especialment Madrid, que concentra les xifres més pèssimes. I més i tot: aquestes dades demostren que el Principat de Catalunya s’enfila pel mateix camí que Madrid. I tot això encara sense perspectives de tancament de cap dels dos territoris per la negativa del president espanyol.
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
La qüestió, doncs, no és tan sols quan assolirem el pic, sinó com. Els governs del país han demanat contínuament que la gent es quedi a casa i que, abans d’acudir als centres sanitaris, consultem els recursos digitals o marquem els números d’emergències ‘per evitar el col·lapse del sistema sanitari’. Els experts consultats per VilaWeb aquestes últimes setmanes han fet servir els mateixos termes, i també ho han fet a les xarxes les cares mèdiques més visibles de la gestió de l’epidèmia, com ara l’epidemiòleg Oriol Mitjà i el doctor Jaume Padrós. El microbiòleg Sergi Maicas fins i tot va apuntar que, sense mesures de precaució fèrries i la voluntat dels ciutadans, ‘hi haurà un moment que els metges hauran de triar a qui donen el respirador’.
Sense un sistema sanitari sòlid i una gestió encertada, és possible que el col·lapse arribi i que això no únicament allargui les mesures de l’estat d’alarma, com ja han indicat uns quants ministres espanyols, sinó que les endureixi. Hauria de ser amb el consentiment del congrés espanyol, però alguns dirigents de l’oposició ja hi han donat el vist-i-plau abans no passi. A la Xina la primera quarantena que es va ordenar havia de durar quinze dies i no va funcionar. No va ser fins dues tongades quinzenals més tard que no es va contenir la propagació. Ara, dos mesos i mig després, tot just comencen a obrir algunes escoles i es desmunten els hospitals provisionals.
A la Xina s’obren escletxes de retorn a la normalitat, doncs, però són escletxes i prou. Hi continuen els controls de temperatura i les restriccions de vols i viatgers, els carrers de les grans ciutats encara no s’omplen com abans i el govern fa servir programes digitals per a rastrejar la circulació dels ciutadans. L’ombra d’un nou brot encara hi plana, i també la temença que sigui pitjor que el primer. El professor de Harvard Marc Lipsitch, un altre dels grans experts mundials sobre virus, calcula que un 70% de la població es podria infectar pel coronavirus, i dóna gairebé per fetes noves onades de propagació.
El report diari sobre el coronavirus: subscriviu-vos-hi
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Publicat per a Cap comentari:

JA FA MÉS D'UN MES...! Les claus de l’èxit de la recepta alemanya contra la Covid-19

JA FA MÉS D'UN MES...!

Les claus de l’èxit de la recepta alemanya contra la Covid-19


La diferència abismal entre els tests que s'han fet a Alemanya i els que s'han fet a Itàlia o a l'estat espanyol no és pas l'únic factor

25.03.2020  21:50
VILAWEB
Alemanya no és tan sols el país més poblat de tota la Unió Europea, amb vuitanta-tres milions d’habitants. També és el cinquè país del món amb més casos de coronavirus 2019. En té, de moment, 35.740, però només s’hi han mort 186 persones. A l’estat espanyol, per exemple, hi ha 47.610 malalts registrats, i els morts ja arriben a 3.434. Traduïm-ho amb percentatges i més exemples. A Itàlia, el 9,5% dels casos positius s’han acabat morint. A Espanya, un 6,8%. A França, que té 13.000 casos menys que Alemanya, un 4,3%. Però a l’estat germànic, la xifra és baixíssima: només un 0,4%, segons les dades de la universitat nord-americana John Hopkins, un dels campus amb estudis en epidemiologia més avançats. Per què?
El director del Centre d’Emergències i Alertes Sanitàries espanyol, Fernando Simón, no va saber què dir quan divendres proppassat li van demanar que justifiqués aquesta diferència: ‘No ho puc explicar. Fem un esforç per mirar d’entendre què passa a Alemanya.’ Diversos experts apunten que la principal diferència són els primers passos que va fer Alemanya quan va identificar casos. A còpia de fer molts tests, van poder resseguir de manera efectiva cadenes de contagis i contenir clústers, és a dir, els epicentres de brots.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
La gràcia és que, a la pràctica, això permet a Alemanya de tenir un paisatge complet de la manera com ha funcionat i funciona l’epidèmia al seu país, molt més que en aquells llocs, com a l’estat espanyol, on ja tan sols es testen les persones amb més símptomes o més vulnerables, i on el sistema, al llindar de col·lapsar-se, s’ha hagut de resignar a haver de fer càlculs per via d’estimacions. Reinhard Busse, cap del departament de gestió sanitària de la Berlin University of Technology diu en declaracions al diari nord-americà Washington Post: ‘Al començament, quan teníem relativament pocs casos, quan va ser el moment de trobar-los i aïllar-los, ho vam fer molt bé: aquesta és la raó principal.’ Però n’hi ha que remarquen que Alemanya no és cap excepció, i que la corba creixerà.
Tanmateix, hi ha més factors que hi poden haver contribuït. A Alemanya s’han proveït de més llits i més respiradors artificials les unitats de cures intensives. La població és molt més jove, de mitjana, que no pas a l’estat espanyol o a Itàlia, i la seqüència temporal del brot alemany va començar més de quinze dies després. Tot això hi ha tingut un paper cabdal. Però cap d’aquests factors no hauria estat decisiu sense el primer: fer una grandíssima quantitat de tests ha estat realment la clau. El cas és que, seguint aquesta lògica, i tal com indiquen diversos experts que han parlat amb VilaWeb aquestes darreres setmanes, sembla evident que tot plegat demostra que a Espanya, França o Itàlia hi ha milers de casos sense diagnosticar i, per tant, desenes de cadenes de contagi sense controlar.
També ho diu un estudi que ha difós l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Alemanya sembla que ha detectat un 69% dels casos. L’estat espanyol, un 5%. Fins ara, Itàlia ha efectuat 40.000 proves cada setmana. Alemanya aviat n’haurà fetes 160.000 també cada setmana. El govern espanyol va dir que havia comprat més de mig milió de tests ràpids per a detectar infeccions, i avui la consellera Vergés ha dit que n’hi ha més de 200.000 pendents d’arribar a Catalunya pròximament. Fins ara, s’han dut a terme unes 625 proves per cada milió d’habitants. A Alemanya se’n poden haver fet, aproximadament, 4.000 per milió. A més, aquí els pacients a qui s’ha fet el test són principalment hospitalitzats, que representen tan sols la meitat dels casos totals a l’estat espanyol. 
Una de les claus menys esmentades és que la mort per coronavirus arriba força més tard que la infecció. És un procés lent, de més de quinze dies. Quan es va detectar el brot al nord d’Itàlia, els científics creuen que ja era en una fase avançada, i que per això els decessos es van precipitar en poc més d’una setmana. També en aquell moment es van detectar els primers casos alemanys, però es dedueix que el brot feia molt menys que hi havia arribat. Com que Alemanya el va detectar més aviat, va poder actuar més aviat.
Això té conseqüències: com que, segons que sembla, la tendència és que els primers infectats, almenys als països europeus, són gent jove, que viatja més, a Alemanya van detectar casos de coronavirus en fase primerenca i en persones que no pertanyien a col·lectius de risc. Per tant, no hi havia hagut prou temps per a contagiar un nombre prou important de persones grans perquè la mortalitat es disparés. A Alemanya, només el 20% dels pacients tenen més de 60 anys; la mitjana hi és de 47. A Itàlia, la mitjana és de 66, i el 58% dels contagiats tenen més de 60 anys.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:

JA FA MÉS D'UN MES...! Què ha fet exactament Corea del Sud per a aturar el coronavirus?

JA FA MÉS D'UN MES...!

Què ha fet exactament Corea del Sud per a aturar el coronavirus?

Va passar de ser el principal focus mundial a reportar poques desenes de casos nous en qüestió de dies

28.03.2020  21:50
VILAWEB
El darrer dia de febrer, Corea del Sud reportava més de vuit-cents casos nous i era el focus principal de coronavirus 2019, fins i tot per damunt de la Xina quant al ritme de contagi. Tanmateix, al cap de només deu dies ja havia reduït a trenta-cinc els casos registrats per dia. Més encara, mentre alguns estats d’Europa compten els morts per milers, n’acumula ara com ara només cent trenta-nou.
Els factors que expliquen aquesta fita són la resposta ràpida de les autoritats, un control sense precedents mitjançant les noves tecnologies i equipaments preparats per a grans epidèmies.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.

El control social: entre l’eficàcia i el límit de la privacitat

La informació ha estat una de les bases per a controlar el brot de la malaltia. Les autoritats sanitàries i governamentals fan dues sessions públiques cada dia i, sobretot, publiquen una gran quantitat de dades mitjançant les noves tecnologies, cosa que exposa gran part de la vida privada dels ciutadans.
Després d’haver reportat un cas, el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (KCDC) fa una entrevista a fons al pacient i la complementa amb les dades de les transaccions de les targetes de crèdit, de la identificació facial de les càmeres de seguretat de la via pública i de la ubicació GPS del telèfon mòbil. Tot plegat permet de recrear quin recorregut ha seguit els dies anteriors.
Els habitants del districte o la localitat, a continuació, reben l’avís al mòbil d’un nou afectat i es detalla per on ha passat abans de l’hospitalització. La gent evita aquests punts, que són desinfectats immediatament, i a la vegada, si és que han compartit cap, està pendent de qualsevol símptoma.

Captura de pantalla del lloc web coronamap.site.
Les dades també permeten de recopilar la informació en aplicacions mòbils i webs com ara coronamap.site, que ofereix la ruta dels infectats, on hi ha risc i la xifra de casos actius. Les dades no identifiquen pacients, però sí que en revelen el rang d’edat, un nombre d’identificació i les botigues i restaurants que han visitat.La màscara ja era d’ús habitual, però les autoritats també envien constantment missatges amb diferents orientacions d’higiene a les xarxes, als mitjans de comunicació i en cartells al carrer i al transport públic.

Una estratègia basada en els tests en massa

Els casos, un 86%, es concentren principalment a la ciutat de Daegu i a Gyeongsangbuk-do, la província adjacent, a uns 230 km de Seül.
El primer brot va sorgir entre membres de l’Església Shincheonji de Jesús, una secta cristiana de vora dos-cents vint mil fidels i que encara constitueixen el 60% dels casos. El brot va fer que immediatament se’n tanquessin els temples i que desenes de milers de feligresos fossin posats en quarantena i analitzats un a un. En total, en vuit setmanes s’han fet 350.000 tests, o sigui, entre quinze mil i vint mil cada dia. En comparació, el govern espanyol n’havia fet uns 30.000 abans del 18 de març.
Una de les claus són els drive-in, proves que es fan sense necessitat de sortir del vehicle, que minimitzen el perill de contagi del personal sanitari (equipat amb vestits i ulleres protectores completes) i fa que s’estalviïn de desinfectar les sales d’espera. El procés dura només deu minuts, és gratuït (el paga el govern) i l’endemà n’arriba el resultat en un missatge de text.

Tests de coronavirus al cotxe. Fotografia d’Europa Press
Tot i que les autoritats han prohibit les concentracions i les competicions esportives i també van tancar escoles i més espais públics, el control que en fan, posant en quarantena els casos i el seu entorn, fa innecessari el confinament territorial i el blocatge de ciutats. Els tests multitudinaris, a més, permeten de guanyar temps quan hi ha un brot i preparar totes les instal·lacions hospitalàries, fet que també salva vides.Un dels altres factors claus és que Corea del Sud té una infrastructura sanitària preparada, incloent-hi els equipaments i les dades, a causa d’haver tingut ja el 2015 un brot del coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS). En aquell moment, la resposta va ser lenta, es va amagar informació ­­­‒amb l’excusa de no causar alarma‒ i la gestió no va ser correcta. Va haver-hi transmissió dins els hospitals i problemes en el seguiment dels casos. Aquesta vegada s’han corregit les deficiències i s’ha donat una de les respostes amb més èxit del món.

L’estructura social, un altre punt en favor

Finalment, cal remarcar que la demografia és un altre factor que explica el control del virus i la més baixa mortalitat. En proporció, hi ha molta menys gent gran a Corea del Sud, on el 4% de la població té més de vuitanta anys, que no pas a Itàlia, on n’és el 18%. Si tenim en compte que més de la meitat de les defuncions del segon són de persones de més de vuitanta anys, la piràmide poblacional demostra que és molt important per a explicar la taxa de mortalitat.
La relació més estreta entre generacions és també perjudicial per als estats mediterranis. Els joves, que són els que més viatgen i van a treballar diàriament, són els transmissors principals del virus, mentre que els grans són els més vulnerables. A Corea del Sud hi ha molta més mobilitat per motius laborals i distanciament social entre generacions que no pas a Itàlia o l’estat espanyol, on un 23% de la gent gran viu amb familiars joves.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 27 d’abril del 2020

Sixtus - Oda a Oriol Mitjà

Publicat per a Cap comentari:

Sixtus - Oda a Oriol Mitjà

Publicat per a Cap comentari:

El Virolai

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 26 d’abril del 2020

L’Escolania canta des del confinament (27 d’abril de 2020)

Publicat per a Cap comentari:

Miralls trencats .Per: Andreu Barnils

Mail Obert

Andreu Barnils

Miralls trencats

No, les retallades no expliquen les xifres de morts a cada país.
26.04.2020  01:50

Ahir vam escoltar el president dels espanyols, Pedro Sánchez, afirmar que el turisme és una de les raons que explica l’alt nombre de morts per Covid-19 a l’estat espanyol (vídeo 0:44 i 51.20). L’home explicava que cinc grans països en nombre de morts per Covid-19 d’arreu del món (Estats Units, Itàlia, Espanya, França i Regne Unit) també són cinc dels països que reben més visitants. I té raó. Ho són. El problema d’aquesta tesi és que oblida Grècia, Portugal, o Alemanya, totes tres potències turístiques amb milions de visitants l’any i, a la vegada, llocs on la pandèmia s’ha controlat molt millor que no pas a Espanya. Lligar turisme amb pandèmia és un mirall trencat. La imatge cau de les mans.
Una altra tesi que circula aquests dies amb força és la que lliga la covid-19 amb les retallades. Ve a dir que els països que tenen un sistema sanitari robust, com Alemanya, han aguantat molt millor la pandèmia que no pas països amb sistemes sanitaris febles. Grècia torna a trencar aquesta tesi. Com pot ser que Grècia sigui un país amb pocs llits d’UCI i poca inversió en hopistals i, a la vegada, un dels països amb menys morts per Covid-19? Segons la OCDE els quatre països que han patit més retallades són Grècia, Islàndia, Portugal i Espanya. I només Espanya té una xifra alta de morts: Grècia (130), Islàndia (10), Portugal (880) i Espanya (22.900)
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.


Què explica, doncs, els morts a cada país? El sanitari de l’Hospital de La Corunya Guillermo Aldana, va recollir tots aquests miralls trencats i en va reconstruir una imatge clarificadora en un fil de Twitter de dimecres passat.
Amb dades de l’Organització Mundial de la Salut, i dels Ministeris de Sanitat de diferents països, i de la OCDE, el senyor Aldana va descartant motius: ni els diners que destinen a Sanitat, ni els llits d’UCI per habitant, ni tampoc la piràmide d’edat de la població expliquen el perquè  uns països tenen pocs morts per milió d’habitants, i uns altres molts. L’explicació es troba en el temps. El temps és clau. Els països que van confinar de pressa, i quan no tenien gairebé morts, són els que se n’han sortit: Grècia, Alemanya, Singapur, Noruega, Dinamarca, Txèquia, Portugal. Uns tenen molts llits UCI, altres menys. Uns dediquen molts diners a Sanitat, els altres menys. Però tots es van confinar quan tocava. En canvi, els països que es van confinar quan la pandèmia ja estava espargida, són els que han anat malament: Itàlia, Regne Unit, Espanya, França. Segons Aldana han funcionat les accions de Salut Pública , com saber confinar a temps.
Poques hores abans de la compareixença televisiva de Pedro Sánchez, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) penjava una enquesta (pdf) sobre la Covid-19, amb dades molt interessants de l’opinió dels espanyols relativa a l’exèrcit, els experts, o la renda universal bàsica. I amb tres respostes demolidores pel govern PSOE-Podem. En primer lloc, només una minoria d’enquestats confien en el govern per a gestionar la crisi (35%) molt per sota dels sanitaris (90%), experts científics (80%), policia (76%) o militars (63%). En segon lloc, un 47% creu que a les eleccions vinents el govern actual veurà com els electors el penalitzen. Només el 15% creu que el reforçarà. I en tercer i definitiu lloc, quan es demana a la gent que digui quines són les qüestions clau per a sortir de la crisi, els enquestats dónen més importància a la responsabilitat de la gent i els descobriments científics, que no pas a la gestió del govern.
I potser tenen raó: de què ens serveix, el govern del PSOE i Podemos en aquests moments? Van fer tard en el seu moment i ara, bàsicament, gestionen el desastre de no haver sabut reaccionar a temps. El govern Sánchez va perdre un tren vital. I ara porta setmanes centralitzant la seva letal frustració. I mirant-se en un mirall trencat.



VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:

Els Bombers troben un 33% més de persones mortes a casa durant el confinament

Societat

Els Bombers troben un 33% més de persones mortes a casa durant el confinament

Creu Roja alerta que la majoria la majoria de casos són d'avis que viuen sols i que ha perdut el contacte social

per ACN

El nombre de persones que moren soles a casa ha crescut durant el primer mes de confinament un 33% respecte al mateix període de l'any passat. En concret, des del 13 de març fins al 14 d'abril d'aquest any, els Bombers s'han trobat 42 persones mortes al entrar al domicili. En canvi, en les mateixes dates de l'any passat, el nombre de defuncions era de 28, tot i que el de serveis que va fer el cos era més alt. La majoria d'aquests casos són de persones grans que viuen soles a casa. Des de Creu Roja alerten que el confinament afecta especialment aquest col·lectiu i per això demanen que l'entorn dels avis no perdi el contacte amb ells. De fet, des dels ajuntaments s'ha incrementat l'atenció telefònica a persones grans que viuen soles.
Durant el primer mes de confinament els Bombers han fet un total de 522 entrades en habitatges, alertats per veïns, serveis socials o d'emergència. Això són 27 menys que en el mateix període de l'any passat. En canvi, el nombre de persones mortes que s'han trobat a dins ha crescut. De les 28 del 2019 a les 42 d'aquest any. En la majoria de casos que el cos hagut d'anar a obrir un domicili s'hi han trobat una persona gran que viu sola. El problema amb el confinament és que aquests avis han perdut la xarxa social que tenien abans, un fet que preocupa als ajuntaments. Per això, la majoria de consistoris han començat a prendre mesures en aquest aspecte.

A tall d'exemple, a Girona l'Ajuntament ha fet un llistat de les persones més grans de 65 anys que figuren al padró i ha fet una ronda de trucades per tal de saber les seves necessitats, ja que les que fan ús dels Serveis Socials són "una part limitada". La regidora del ram, Núria Pi, explica que la feina es va fer amb voluntaris i gràcies a això van poder "desgranar" les necessitats que calia cobrir.

"N'hi ha que tenen família i una xarxa social activa. Aquestes no han necessitat l'assistència, en canvi, d'altres que també tenen família els ha afectat el fet d'estar moltes hores sols tancats a casa i els hem ofert suport psicològic. També n'hi ha d'altres que necessiten ajuda en necessitats bàsiques com baixar les escombraries o fer la compra", explica Pi. L'inconvenient més important que s'han trobat, però, ha estat en aquelles persones que estaven contagiades per la covid-19 i que es poden estar a casa perquè no requereixen anar a l'hospital. Pi assenyala que a l'inici "va costar més" treballar amb aquests avis, ja que no hi havia equips per donar el servei.

"Quan ens trobàvem amb persones contagiades es feia molt difícil oferir una atenció a domicili, perquè no hi havia el material adequat i costava molt trobar-ne. En canvi, en aquells avis que viuen sols però que no tenen coronavirus ha estat molt més àgil", assenyala la regidora.

Costarà sortir de nou

Des de la Creu Roja expliquen que el confinament genera "un major aïllament" en persones que estaven acostumades a tenir una xarxa social, encara que visquin soles. En aquest sentit, la tècnica de l'entitat del tercer sector, Verònica Hortas, explica que caldrà fer un treball posterior per tal que aquests avis tornin a tenir la iniciativa de sortir al carrer. "Conforme s'ha anat allargant el confinament i han aparegut més dades de persones que han mort ens hem trobat que ha crescut la ansietat, avis que han perdut la gana i que se senten més vulnerables pel fet d'estar sol", explica Hortas.

En aquest sentit, la tècnica de Creu Roja explica que moltes situacions quotidianes com visites de familiars o trobades amb els veïns que ara no es produeixen, són un punt de suport i de cert control. Per això, la tècnica de Creu Roja demana que "no es perdi el contacte" i la xarxa amb les persones grans que viuen soles durant el confinament. "Hem de tenir en compte que tornar a la normalitat per aquestes persones, que seran les últimes en sortir, serà un procés molt influenciat pel que han viscut durant aquest període", conclou Horta.

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 25 d’abril del 2020

Tatxo Benet: ‘Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic’

Tatxo Benet: ‘Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic’

Entrevista al soci de Mediapro sobre la llibreria Ona, que inaugura botiga electrònica a final de maig, i sobre la Covid-19 que ha superat

Tatxo Benet, en una imatge d'arxiu (Foto: Adiva Koenigsberg)
24.04.2020  21:55
VILAWEB
Tatxo Benet i Ferran (1957), soci de Mediapro i mecenes cultural, ha estat fa poc a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha superat la Covid-19. El senyor Benet també és notícia perquè és a punt de reobrir la llibreria Ona, la històrica llibreria especialitzada en llibres en català que ha comprat. L’empresari no va poder inaugurar el nou local de 1.000 metres quadrats el 15 d’abril per culpa del confinament. De moment, preveuen d’obrir la botiga electrònica a final de maig, i Benet la vol fer competir amb Amazon. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Tatxo Benet parla, des de les golfes de casa on viu aïllat aquests dies, de la Covid-19, de la llibreria Ona i de la manera com la multinacional Mediapro, especialitzada en directes, s’ha adaptat al confinament. Benet, molt actiu al seu perfil de Twitter, també valora políticament el moment present.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—Com us trobeu, després d’haver passat la Covid-19 a l’Hospital Clínic?—Em trobo bé. Continuo aïllat a les golfes de casa. Els metges consideren que és més prudent, per les analítiques i marcadors que m’han fet, que continuï aïllat tot i l’alta que em van donar. Tinc alguns marcadors elevats, no només del virus.
—Esteu serè de cap?
—A l’Hospital Clínic no vaig perdre mai el coneixement ni em van sedar. Sóc una persona amb alta capacitat de concentració i sé focalitzar-me en allò necessari. Quan vaig veure que el pas següent a l’UCI era que m’intubessin vaig tenir clar que no ho havia de fer. Perquè sabia que, un cop t’intuben i et seden, la meitat se’n surt i l’altra meitat, no. Era un cara o creu. Vaig agafar una postura que m’anés bé, i vaig intentar convertir un acte reflex com és respirar (inspirar i expirar) en un acte voluntari i conscient. Hores i hores concentrat i serè de cap, sí. Em devia anar bé ser nedador.
—Nedador?
—Jo faig natació de llarga distància. He travessat dues vegades l’estret de Gibraltar, he fet les catorze hores de Mallorca-Menorca. I el Capri-Nàpols. Tot això em va ajudar a l’hora de respirar concentrat i posar-hi de la meva part.
—I de dins l’UCI, què més en recordeu?
—Bob Dylan. L’escolto molt. Ell acabava de treure una cançó nova, dos dies abans que m’ingressessin. Una cançó de 17 minuts, ‘Murder must foul.‘ Me la posava, sol a l’UCI, en l’altaveu de l’iPhone. M’acompanya en la respiració. Quan ja vaig estar millor, fins i tot vaig encendre la televisió, que tenia dins l’UCI. I també llegia molt.
—I què llegíeu?
—Les memòries de Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra (Grup 62). I, després, un llibre força divertit sobre llengua, que és un tema que m’agrada: El castellà, la llengua del costat (Grup 62), d’Enric Gomà. Molt divertit. M’ho vaig passar bé, aquesta és la veritat. I ara vull llegir Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, i Guillem (Ara Llibres), de Núria Cadenes. També m’agrada llegir la col·lecció Petits Plaers de Viena Editorial, narracions curtes que es llegeixen amb una o dues tardes. Clàssics del segle XIX i XX molt ben escollits i traduïts.
—Heu comprat la llibreria Ona, especialitzada en llibres en català. Quan obrireu el nou local?
—La inauguració era prevista el 15 d’abril. Per tant, està acabada, tret de quatre detalls. I quan els comerços puguin obrir, decidirem què fem. Si ens diuen que podem obrir, però només entrant-hi la meitat de la gent, ens ho pensarem, que potser volem fer la inauguració més bonica. Sí que posarem en marxa la llibreria virtual, per internet. Volem que sigui molt potent. Hem fet un intent d’arribar per Sant Jordi, però no m’he volgut arriscar a obrir i que no funcionés bé. A mitjan maig, crec que obrirem. Vull que sigui molt potent. I assequible. I tindrem la mateixa infrastructura que Amazon, i per això el llibre et pot arribar al cap d’unes quantes hores.
—Arreu del món?
—És clar que sí. Arreu del món. I sense problemes. I penseu que a Amazon no tens una manera còmoda de buscar llibres en el teu idioma. L’altre dia, vaig buscar ‘Pitarra‘, i la primera cosa que em va sortir van ser dues garrafes d’oli. No ens passarà. A tu et sortirà Serafí Pitarra. I quan hi entris, tindràs recomanacions. Amazon a mi no em recomana mai llibres en català. Mai de la vida. De fet, a Amazon la literatura catalana és dins l’espanyola. És una cosa molt estranya, això que fan. I en un clic tindràs el mateix servei que tens a Amazon.
—La llibreria Ona clàssica només era de llibres en català. Ara també?
—Ara també. Serà de llibres en català. Però també mirem de tenir obres d’autors en català traduïts a altres idiomes, com l’anglès. Trobareu Mercè Rodoreda en anglès. En espanyol, no. No farem llibres en espanyol. Però davant hi ha la llibreria Laie, que us el vendran. Nosaltres serem llibreria especialitzada en català, com n’hi ha d’especialitzades en viatges. O angleses. Creiem que si comencem a oferir llibres en castellà, direm a la gent que el català no cal. Amb un idioma normalitzat, seria una altra cosa. Però no és el cas.
—Metres quadrats de la llibreria?
—Mil metres quadrats. Hi ha la llibreria pròpiament dita. Després, la Bookeria, amb uns 15.000 llibres de segona mà que podreu agafar i tornar a deixar, i on hi haurà un escenari per a fer presentacions, concerts i el que calgui. Després, una àrea dedicada al llibre infantil i juvenil. I l’Ars Libris, un espai per al llibre com a objecte d’art. Peces que poden anar dels cinc euros als mil. I finalment, un apartat per a fer classes, seminaris i tallers amb la gent del Laboratori de Lletres.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—Sou soci i directiu de Mediapro, multinacional audiovisual. Com us ha afectat la Covid-19, a l’empresa?—Per nosaltres, una part molt important és produir esdeveniments en directe. Unitats mòbils. En això som una de les primeres empreses del món. Doncs, des de fa un mes i mig, no en fem cap. Cap. Fèiem tots els partits de totes les lligues de futbol d’Espanya, Portugal, Grècia, Turquia, Itàlia, Bolívia, Colòmbia, Xile, fins a setze països. Ha quedat a zero.
—Mediapro també té telecomunicacions i satèl·lits. Això també s’ha aturat?
—Algunes coses sí, unes altres no. Perquè hem fet teletreball. Però no parlo de fer teletreball com els directius de banc, que des de casa es connecten amb l’ordinador de l’oficina i no tenen cap problema. Parlo de coses més complexes. Com fer un doblatge des de casa. O els operadors de continuïtat, que fan la feina des de casa. La gent que mira que els canals de televisió emetin allò que toca quan toca. Nosaltres tenim cent canals de televisió. I en fem la continuïtat, com el canal de la Fox, des de casa. O l’edició de programes. Per a nosaltres, parlar de teletreball és força més complex que per a uns altres.
—Heu fet cap ERTO, a Mediapro?
—Hem fet un ERTO de 1.200 persones, d’una plantilla de gairebé 8.000 treballadors. Gent repartida per tot el món, tot i que bàsicament treballen a Catalunya i l’estat. Ja vam anunciar que l’empresa compensaria els companys afectats per l’ERTO perquè els qui cobren menys de 1.500 euros cobressin el 100%, i els altres el 75%. A més, els salaris superiors a 80.000 euros s’han retallat entre un 15% i un 25% el sou. I d’aquesta manera hem pogut equilibrar.
—La lectura política de la Covid-19, quina seria, segons Tatxo Benet?
—Jo estic en contra que es facin retallades en sanitat, però estic segur que sense retallades, d’UCI tampoc no n’haguéssim tingut prou per a afrontar aquesta situació. Ha estat una situació molt excepcional. Però sí que crec que la situació es pot aprofitar políticament, i centrar-nos en quatre prioritats. Primera, destinar més diners a sanitat, tant en personal com infrastructures. Ara és el moment, i per als polítics serà malvist no destinar diners a sanitat. Segona: la investigació científica. Prendre-s’ho seriosament. En tercer lloc, educació, sobretot a partir dels tres anys. I la quarta porta: hem de ser més industrials. Fabricar coses aquí. Tenir coses aquí. Fer-ho. Ara és el moment d’invertir en aquestes àrees. El moment polític és ara.
—Heu llegit l’editorial de Le Monde elogiant el federalisme alemany i criticant el centralisme francès?
—No. Ho faré. Sí que vaig veure uns articles a El País que feien grans elogis al model federal alemany. Una cosa és evident: Espanya, que tenia una estructura que podia haver convertit en federal, o aprofundir-la, o com a mínim mantenir-la, què ha fet en aquesta crisi? Ha agafat tot el poder cap al centre. En lloc de ser Alemanya, convertir-se en França. Ha estat la gran ocasió perduda per a la gent federalista. Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic, que fa quaranta anys que existeix, per a ser centralista. Els federalistes no es creuen ni el model federal, ni el model autonòmic, ni res de res. És com aquell senyor que diu que és ateu i quan ha de morir es confessa. Vostè no ha estat mai ateu! Això implica que aquesta gent no ens diu allò que realment pensa. Recordeu la primera compareixença de premsa que van fer: les paraules que van fer servir van ser: ens convertim en comandament únic. ‘Mando único’. I el senyor Salvador Illa serà l’autoritat competent. ‘Autoridad competente’ és el que va dir Tejero el 23-F. Aquestes paraules són pur franquisme.
—Al vostre perfil de Twitter us he vist indignat amb la censura del govern espanyol.
—Més que indignat, amb les paraules del general de la Guàrdia Civil (minimitzem les crítiques al govern). Més que indignat perquè després es descobreixi que, efectivament, havien enviat l’ordre a les comandàncies. I més que indignat per les gravíssimes paraules de Celaá, que demostraven un total menyspreu per la llibertat d’expressió. El que més em molesta és la poca reacció de la gent contra aquest atac a les llibertats de la gent. Els únics diaris que van posar a portada les paraules del general van ser El Mundo i la Razón, i no recordo si l’ABC també. I no les van posar per defensors de la llibertat d’expressió, que segurament no ho són, sinó perquè ja els anava bé per atacar el govern. Però ni El País, ni La Vanguardia, ni l’Ara, ni l’Avui, ni El Periódico no van posar a portada un escàndol tan gros com aquest: que l’estat major de la Guàrdia Civil digui que es monitoren les xarxes per minimitzar el clima contra el govern. Però què és, això? Això sí que ho trobo greu. Vol dir que els mitjans, i la població, ja no ho troben tan greu. Accepten que hi hagi un grau de control i restricció a les llibertats. Ho pagarem. Tot això va començar amb la retallada de llibertats amb el cas català. Allà es va començar a acceptar que la unitat d’Espanya estava per sobre de la constitució i que sí que es podien vulnerar la llibertat d’expressió, reunió i expressió. Em sembla gravíssim que no hi hagi hagut cap reacció dels mitjans de comunicació.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
—He vist que heu fet una donació a l’hospital Arnau de Vilanova. Per què?—Coincidència. Això ve del meu germà gran, que hi ha estat ingressat. Per sort, ara és al Clínic i segurament sortirà la setmana que ve. Jo hi anava cada dia, o cada dos dies, i el personal de l’Arnau de Vilanova va ser magnífic. Vaig voler ajudar i fer-hi una donació. I em van dir que els feia falta l’aparell que fa radiografies portàtils. Amb aquest aparell no cal que el pacient vagi a Raig-X, i no es crea el coll d’ampolla esperant. Ho vaig viure personalment al Clínic. I va molt bé.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)