Més de 7.000 morts. Exactament 7.097. Els han sumats tots. Morts als hospitals, morts a residències, morts a casa, morts al carrer. La xifra angoixa. Esgarrifa. La veritat numèrica fa tocar la realitat, la més exacta, la més dolorosa. Diuen que potser som l’únic país del món que compta tots els morts. Millor: així, a part del record de morts, tindrem el record de la veritat. Molts sospitàvem que la xifra real havia de ser més alta que la que es deia fins ara. Gairebé tots coneixem més morts dels que es poden comptar amb una mà. Jo mateixa, només del voral del carrer on vaig néixer, en puc comptar quatre d’edats diverses: en Lluís, el fill de l’espardenyer; en Miquel, que sempre fèiem petar la xerrada; la Maria Dolors i el seu pare, que vivien a dalt de la pujada. I a Barcelona, la Carme, ‘la Sirena’, com li diu la Tere; i a Callús… Ara ho sabem del cert: n’hi ha molts més. Gairebé tants com la xifra oficial de la Xina.
Aquests més de 7.000 morts em fan desfer aquest nus de paraules que sovint m’escanya i m’ofega. Puc aguantar el confinament, les preocupacions econòmiques, la por de la malaltia, però no puc aguantar més aquesta ineptitud. Sigui interessada, malèvola o ignorant, és una ineptitud destructiva que causa mort, sofriment i devastació i que a sobre cobra dels diners públics. No s’entén que cada dia ens trobem obligats a empassar-nos com van prenent mesures contra la nostra vida i també contra la nostra economia. No en tenim prou amb el virus i les seves múltiples complicacions, algunes de les quals encara desconegudes? Doncs no, hem de veure com, a sobre, intenten esclafar-nos com aquell escarabat que es pensen que som, de tan forts com se senten en el paper de salvadors que s’han atorgat com a ‘autoritat competent’.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.