La necessitat de desconfinar els llibres per Sant Jordi. Com s’ha de fer i com comprar llibres?
El sector demana que el públic compri llibres abans del mes de maig per assegurar el manteniment de la indústria
De totes les festes que s’han
suspès a causa de la pandèmia, potser la de Sant Jordi és la que més dol
col·lectivament. Per això, malgrat que no es pugui celebrar com sempre
s’ha fet, surten idees arreu perquè la festa es mantingui viva el 23
d’abril i no únicament de manera simbòlica. Les iniciatives són sobretot
virtuals, però també n’hi ha de més agosarades. Pere exemple, el Gremi
de Llibreters ha demanat que la gent surti als balcons i finestres a les
12 del migdia i a les 6 de la tarda a fer una lectura col·lectiva.
També s’organitzen campanyes de promoció, com la de Llegir en Català,
que proposa finestres obertes per presentar les seves novetats i la
d’un seguit de llibreries que faran programació digital tot el dia.
Però
Sant Jordi sobretot és el dia de comprar llibres. Entre el març i
l’abril, un any normal, les vendes a tot el país superaven els 2,5
milions d’exemplars i el dia de Sant Jordi es podia arribar a superar el
10% de la facturació anual de moltes llibreries. També les editorials
amb parada pròpia podien obtenir una bona picossada dels diners
obtinguts de vendes directes a fires, festivals i més activitats
culturals.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
En
aquesta línia una quarantena d’editorials independents ha fet córrer un
manifest per demanar que es desconfinin els llibres de l’única manera
possible: comprant-los ara i triant la millor manera de tenir-los a
casa: o bé fent-los dur per un missatger o bé anant-los a recollir quan
ja es pugui sortir. Però tots han insistit en la necessitat de fer la
despesa en el moment que era prevista perquè la maquinària pugui
continuar.
Llibreries obertes
El tancament de les
llibreries, en molts casos, a partir del 13 de març i la impossibilitat
d’obrir-les fins a una nova ordre ha ensorrat aquest mercat en el punt
culminant de l’any. Però el sector no s’ha rendit i han sorgit tot
d’iniciatives que pretenen pal·liar d’alguna manera el descens de vendes
i salvar una indústria molt afectada per l’estacionalitat i que ara
perd la principal campanya anual. Com sol passar, en vista de l’allau
d’iniciatives i de propostes, s’ha creat una controvèrsia. Cadascú
defensa el seu model i cadascú pensa la millor manera d’intervenir en el
sector, però hi ha hagut una manca de coordinació evident.
El primer de reaccionar va ser el grup Som, que va impulsar la campanya ‘Llibreries obertes‘.
En una setmana va crear una plataforma que serveix per a comprar
llibres de casa estant i triar una llibreria on es vulgui recollir quan
s’acabi el confinament. S’hi poden comprar sobretot llibres escrits en
català (el catàleg supera els set mil títols) i hi ha més de
quatre-centes llibreries adherides on es poden recollir. Al començament
van fallar alguns aspectes: faltaven molts títols, el cercador no
deixava fer cerques per autors i sobretot faltaven moltes llibreries,
però en molt pocs dies s’ha anat resolent tot. Ara hi ha una gran
quantitat de llibreries que defensen el projecte i que el promocionen a
les xarxes socials, especialment les que no tenen un bon canal de venda
directa en línia.
Quan el comprador ha triat el llibre i on el vol
recollir, la llibreria rep el 50% del valor del llibre i l’altre 50%
quan lliuri el llibre al lector. Això els permet de tenir una mica de
coixí per fer front a pagaments estructurals del negoci. Els
responsables de la plataforma expliquen que durant el mes de març del
2019 es van vendre 800.412 llibres. ‘Volem aconseguir les vendes d’un
dia, 30.785 llibres, per salvar les nostres llibreries i el llibre en
català’, afegeixen. A primera hora del dijous 16 d’abril havien venut
poc més de 9.400 llibres i l’operadora de telefonia Parlem s’hi havia
afegit oferint un descompte d’un euro per cada llibre comprat.
Adopta una llibreria
Una
altra possibilitat de comprar llibres és anant directament a les
editorials. Una de les iniciatives més interessants que han gestat els
editors és la campanya ‘Adopta una llibreria’, promoguda per l’editorial
Comanegra. Dimarts ja s’hi havien afegit set editorials més: Adesiara, Fragmenta, Fonoll, Sidillà, Apostroph, Obscura i Trípode.
Funciona
d’una manera molt simple: el client compra el llibre i dóna el 30% de
l’import a la llibreria que tria. Les editorials en vehiculen la venda
mitjançant les seves pàgines web i permeten als compradors de triar si
volen rebre els llibres al cap de tres o quatre dies feiners o quan
s’acabi el confinament. Joan Sala, editor de Comanegra, va explicar que
la iniciativa havia tingut molt bon acolliment, vendes superiors a les
que pensaven i moltes adhesions. En el cas de la seva editorial, fins i
tot es pot demanar el llibre signat pels autors (això sí, en aquest cas
el llibre s’haurà de recollir després del confinament).
La
iniciativa s’inspira i manlleva el nom del projecte ‘Adotta una
Libreria’, impulsat per editors i llibreters italians arran del
confinament en aquell país. A Itàlia, diverses editorials vinculen les
vendes en línia durant la quarantena a unes llibreries concretes triades
per cadascuna, que reben el percentatge que rebrien en cas de poder fer
la venda directament. Però, a diferència de la iniciativa italiana,
Comanegra deixa la decisió en mans del client, que tria la llibreria
dels Països Catalans que vol ‘adoptar’.
Una altra opció és la plataforma Libelista,
amb cent vint llibreries independents de l’estat espanyol, la major
part dels Països Catalans (tot i que no n’hi ha cap de les Illes).
Libelista permet una doble opció de compra: comprar a la web i triar a
quina llibreria ho vols anar a recollir o comprar a casa. En tots dos
casos la web es queda un percentatge, en el primer cas del 10%.
Libelista va començar a funcionar el 2015 i ha volgut ser una
alternativa possible a Amazon. Hi pot entrar qualsevol llibreria que
accepti les condicions i que a més a més sigui independent i no pertanyi
a cap gran cadena. En aquesta crisi sanitària, ja han venut el doble de
llibres dels que solien vendre.
Sempre és 23 i #Santjordietstu
Catorze
llibreries cooperatives de l’àrea metropolitana de Barcelona també han
impulsat la campanya ‘Sempre és 23’ per fer visible el sector del llibre
més enllà del dia de Sant Jordi. En un manifest, reclamen de vitalitzar
les llibreries tot l’any. Consideren que Sant Jordi evidencia un model
cultural concentrat i centralitzat en un sol dia, que fa molt vulnerable
el darrer esglaó de la cadena del llibre, les llibreries. En cap cas no
volem eliminar la diada, sinó fer-se més presents la resta de l’any. La
iniciativa inclou activitats que es faran durant l’any amb l’objectiu
de promoure la itinerància de públic entre les cooperatives i difondre
un model de llibreries compromeses amb l’entorn. A més de fer èmfasi en
la necessitat d’envigorir les llibreries tot l’any, demanen de tenir
cura de l’ecosistema del llibre i per aquest motiu cooperen entre si,
sense competir. Volen desenvolupar un ecosistema cultural sostenible i
arrelat al territori. Entre les llibreries signants hi ha Nou Rals,
Llibreria Sendak, Espai Contrabandos, la Carbonera, la Ciutat Invisible,
Rocaguinarda, la Inexplicable, Pati Blau Llibres, la Capell, Pebre
Negre, la Impossible, la Tribu Llibreria, Synusia i la Raposa.
Però
també s’han manifestat opinions contràries a totes aquestes
iniciatives. Entre les veus més crítiques, hi ha la de Xavier Vidal, de
la llibreria No Llegiu, i la d’Isabel Sucunza, de la llibreria la
Calders. Ambdós han reclamat que es respecti el confinament, que no se
serveixin llibres a les cases perquè es posen en risc els repartidors i
sobretot que no s’aprofitin dels llibreters. També expliquen que són
ells qui decideixen quins llibres volen tenir i quins no als seus
establiments i que les polítiques d’incentius dels grans grups per a les
compres una vegada es torni a la normalitat poden alterar aquests
criteris i la seva independència. Tots dos són signants, juntament amb
més llibreries, del manifest ‘#Santjordietstu’, en què assenyalen que
per responsabilitat amb la comunitat i per aturar la línia de contagis
‘no exposaran ningú i no afavoriran l’enviament de llibres’. Indiquen
que no volen ser responsables de milions de desplaçaments durant la
setmana del 23 d’abril i lamenten que empreses de distribució, ‘algunes
de les quals no paguen els impostos que toquen amb el consegüent
perjudici a les arques públiques, distribuïdores de llibres i altres
tipus de societats es dediquin a fer promoció de venda i enviament de
llibres en el moment en què ens trobem, en alguns casos contractant
personal no especialitzat a preus irrisoris i incorrent en competència
deslleial aprofitant la situació d’emergència sanitària’.
L’editor i periodista Bernat Ruiz Domènech també ha estat crític amb el projecte ‘Llibreries obertes’ al seu bloc,
on ha anat fent una anàlisi molt punyent amb la situació del mercat del
llibre i la crisi derivada de la situació sanitària. Ruiz diu que la
plataforma incompleix el preu fix del llibre (el descompte que ofereix
Parlem és superior al 5% màxim autoritzat en el cas de tots els llibres
que costen menys de vint euros) i també la llei de protecció de dades,
perquè les ofereix a un tercer, en aquest cas la companyia Parlem.
Sigui
com sigui, totes aquestes vendes que es puguin fer abans del primer de
maig seran molt benvingudes en un sector que surt molt malparat de la
crisi sanitària en l’època de màxima facturació. De fet, per mirar de
pal·liar una mica la situació l’Ajuntament de Barcelona va prometre una
compra directa d’un milió d’euros en llibres a les llibreries de la
ciutat per proveir de fons nous les biblioteques. Així mateix, la
Diputació de Girona ha engegat una campanya semblant.
El panorama futur: la crisi del sector, el 23 de juliol i la Setmana del Llibre en català
En
l’horitzó hi ha la planificació del dia 23 de juliol com a Sant Jordi
alternatiu, proposat per la Cambra del Llibre i pel Gremi de Floristes,
una celebració que s’haurà de fer mantenint la distància de seguretat i
que ja veurem, fins i tot, si es podrà celebrar. I tot seguit també
tindrem la Setmana del Llibre en català el setembre. Alguns editors
consultats expliquen que ja fan feina pensant en el 2021 i
reestructurant el catàleg i propostes de llançament, que donen l’any per
perdut. Tot allò que ingressin servirà per a evitar la catàstrofe
absoluta, però molts creuen que serà un any de molt poques vendes i que a
més a més hi haurà llibres que no tindran gens de recorregut,
especialment aquells que es varen distribuir a començament de març i que
amb prou feines han arribat al públic. També s’ha frenat en sec la
progressió de llibres que anaven fent gràcies al boca-orella i que
havien aparegut al gener i al febrer. Potser podran salvar-se els que
són al magatzem i que encara no s’havien distribuït, que seran el primer
servei de novetats quan s’obrin les portes.
Quant a la Setmana
del Llibre en Català, s’haurà de veure com evoluciona la situació
sanitària i si serà possible de mantenir les parades deu dies al carrer,
tot i que ara mateix és la gran esperança de tot el sector del llibre,
que espera aquesta tornada per poder treure alguns dels llibres ajornats
i reprendre una certa normalitat.
La presidenta de l’Associació
d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, diu: ‘Tal com s’estructura
el sector, era impossible de trobar una fórmula única per a vendre
aquests llibres. Ens ha costat trobar una alternativa al dia del llibre i
no serà possible de viure’l com un Sant Jordi normal. Per tant, és
lògic que sorgeixin totes aquestes iniciatives que volen trobar fórmules
per a poder facturar. Tothom va provant el que pot.’
Ayats
explica que les pèrdues de Sant Jordi (en general de la campanya de març
i abril) implicarà la pèrdua d’un terç de la facturació anual i que
això tindrà un impacte difícil de recuperar. ‘Pot semblar frívol ara que
som en aquest punt de la malaltia i amb el dol i la mort de tanta gent
pensar en festes al carrer, però hem de preocupar-nos perquè si no també
moriran les empreses. Hem de pensar en el futur i tenir en compte que
això és una cadena: si la llibreria no cobra no pot pagar a
distribuïdors, editors, autors, s’aturen les arts gràfiques…’
Hi
ha dades que apunten que abans del Sant Jordi del 2021 podríem tenir un
25% menys d’editorials i un 20% menys de llibreries obertes. Sobre això,
Ayats diu: ‘No sé d’on surten les dades, però és veritat que l’economia
de la majoria d’empreses del sector justeja. Veníem d’una situació
complicada i a partir d’aquí hi haurà d’haver baixes i aliances, s’haurà
de trobar una fórmula per a compartir serveis administratius i
econòmics, per exemple. En aquesta crisi perdrem algun projecte però
aprendrem a sumar i a fer tant com es pugui perquè l’estructura no sigui
tan feble. Sap greu, perquè en català, editorialment i comercialment,
ara passàvem un moment creatiu interessant, però hem de consolidar les
empreses i sumar per poder créixer sense anar a grans grups i mantenint
la diversitat, però amb aliances. Els segells petits haurien de
compartir aspectes com la gestió econòmica. Pel que fa a les llibreries,
en tenim més en percentatge que no pas països amb uns índexs lectors
molt més grans que el nostre i la crisi tindrà efecte sobre això.
Hauríem de ser capaços de mantenir l’especificitat i la diversitat.’
Quant
a l’augment de la lectura de llibres electrònics, Ayats diu: ‘El consum
ha crescut molt i alguns dels que ho han provat s’hi quedaran, però
serà minoritari entre la gent de més de trenta-cinc anys. Una altra cosa
són els nadius digitals que ja llegeixen, quan ho fan, d’una altra
manera.’
La dramàtica situació a les Illes
Gracià Sànchez explicant un llibre al president Torra durant la Setmana del Llibre en Català.
A les Illes Balears la situació és dramàtica. Gracià Sànchez,
de l’Associació d’Editors de les Illes Balears, on ara hi ha set
editorials, explica: ‘El govern ens va demanar que féssim un estudi de
l’impacte econòmic que tindria el coronavirus. Basant-nos en les dades
de facturació de l’any passat entre el 15 de març i el juny, hem
calculat que pot haver-hi un descens de la facturació entorn del mig
milió d’euros, que és una xifra molt considerable si tenim en compte que
som un sector petit.’
Quant a les solucions d’emergència, sembla
que no hi ha hagut gens d’encert. L’Ajuntament de Palma no ha anunciat
cap actuació immediata com la de l’Ajuntament de Barcelona. Una de les
reivindicacions de tots els agents del sector del llibre és que cada
govern municipal imiti l’exemple barceloní i destini 0,61 euros per
habitant a la compra directa de llibres per a les biblioteques
municipals i escolars. Això faria que Palma, per exemple, invertís
264.000 euros en compres directes a les llibreries o que un municipi com
Vilassar de Mar en gastés 12.600. En total a Catalunya es calcula que
s’hauria de fer una compra directa dels municipis de més de quatre
milions i mig d’euros.
Tampoc no hi haurà, ara com ara, cap compra
directa del Consell de Mallorca, perquè tots els tràmits administratius
s’han suspès i perquè la compra de llibres per a biblioteques es regeix
per un concurs públic ja adjudicat i sembla que no hi haurà cap partida
d’emergència. Sànchez diu: ‘Hem fet moltes propostes, però a totes ens
han posat traves.’ Per una altra banda, divuit llibreries de les Illes
Balears s’han afegit a ‘Llibreries Obertes’ per mirar d’obtenir alguna
mena d’ingrés. Algunes també fan vendes directes.
La posició dels autors
La
presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid,
diu que l’entitat proposa que es comprin ara els llibres i es recullin a
les llibreries després del confinament ‘per evitar d’anar enviant
missatgers amunt i avall’. En el col·lectiu d’escriptors, la crisi
sanitària es notarà tant de manera immediata com en el futur. ‘El
problema principal no és solament la feina que perds amb la
impossibilitat de fer xerrades, conferències i més actes públics, sinó
sobretot que totes les vendes que no farem aquest any faran que les
liquidacions que rebrem el 2021 seran molt inferiors de les habituals. I
és normal, perquè si la gent va justa de diners lògicament deixarà de
comprar llibres.’ De moment encara no han trobat problemes per a cobrar
la liquidació dels drets de l’any passat. I afegeix: ‘I no n’hi hauria
d’haver, perquè les editorials ja han cobrat aquests diners per
endavant. Ara ens han dit quines són les quantitats, es van fent les
factures i paguen a seixanta o noranta dies; per tant, esperem que no hi
hagi problemes.’ Però l’entitat sí que ha observat que ja hi ha hagut
endarreriments en la contractació de llibres o directament
cancel·lacions.
Olid diu: ‘Els avançaments no poden baixar més
perquè els darrers vint anys han tingut un retrocés espectacular. També
hem constatat que les tirades són cada vegada més curtes. Avui dia fer
dos mil exemplars en català és fer-ne molts i per tant som en una
situació tan precària que no veig com es pot precaritzar més. Els
traductors també es trobaran amb moltes cancel·lacions.’
Per una
altra banda, dins l’Associació Escrivim en el primer moment hi va haver
una oposició bastant forta al projecte de Llibreries Obertes, perquè hi
havia molt pocs títols de literatura infantil i juvenil i també de
literatura de quilòmetre zero.
Augmentarà la lectura en dispositius digital?
Un
dels canvis importants que ha dut la crisi sanitària del coronavirus en
els hàbits lectors és un augment molt notable de la lectura en
dispositius digitals. Si el mercat del llibre digital semblava estancat,
en un mes i prou ha multiplicat el consum per 2,5 a l’estat espanyol i
ha marcat una tendència que potser serà permanent. Amb tot, encara hi ha
molts menys usuaris que no pas en paper. La tendència a l’alça potser
no salvarà les llibreries, però que sí que pot contribuir a posar pegats
en els comptes de les editorials.
I aquí també hi ha hagut
polèmiques, sobretot perquè la primera setmana de confinament els grans
grups van publicar llibres digitals gratuïtament o van penjar els PDF
per llegir-los a la web. Fou idea d’alguna editorial independent, com
ara Roca Editoral, però els grans grups no varen perdre pistonada.
L’operació va ser molt criticada per alguns editors independents, perquè
al darrere s’amaga una pràctica perversa: fent que siguin d’accés
lliure deu o quinze títols ja ben amortitzats del catàleg es crea una
sensació de solidaritat, però en el fons es tenen captius lectors no
habituals que aprofiten la gratuïtat. Mentre llegeixen tal o tal llibre,
no en compren cap més. I com que els grans grups tenen prou coixí
financer per a aguantar i els petits no, els escanyen una de les fonts
d’ingressos i ajuden a eliminar competència, sobretot en un sector, el
del llibre digital, en què els grups grans havien entrat molt
tímidament.
Els llibres, un bé essencial o no ? Què han fet Portugal, Itàlia, Alemanya?
Un
altre dels debats interessants d’aquests darrers dies és si els llibres
són béns de consum essencial o no. Mentre es manifestaven opinions de
tota mena, a les grans superfícies han continuat venent els llibres que
tenien en estoc (el tancament també ha afectat les distribuïdores, que
ni recuperen títols ni serveixen novetats), com també Amazon, la gran
bèstia negra del sector, que no ha tingut cap impediment per a anar
repartint a domicili tot allò que ha volgut, llibres inclosos, sempre
que en tingués als magatzems. Per això mateix hi ha qui defensa que és
ben lícit de vendre llibres en línia i enviar-los al domicili si la
competència també ho fa. Cal recordar, tot amb tot, que un jutjat
francès ha obligat Amazon a servir només productes de primera necessitat
a França.
Una ràpida mirada al nostre entorn basta per a veure
que en aquest campi qui pugui hi ha molt bona voluntat i molta intenció
pal·liativa, però poca vocació estructural. A Itàlia, amb una crisi
també brutal, les llibreries han començat a obrir tímidament aquesta
setmana, enmig d’una gran controvèrsia. Algunes regions no ho han
autoritzat i algunes sí. A Alemanya els llibres s’han considerat un bé
essencial i les llibreries no han tancat en cap moment, com tampoc en
alguns altres països. De fet, considerar si és bé essencial o no
enfronta alguns llibreters que creuen que no ho és, mentre que a casa
nostra una part important del sector pensa que s’havia d’haver declarat
com a bé essencial i permetre l’accés a les llibreries de la mateixa
manera que a una fleca o a una farmàcia.
Potser el model més
interessant és el de Portugal, on l’estat ha encarregat a l’empresa que
va gestionar la convidada d’honor a la fira de Guadalajara del 2018
(Portugal en va ser el país convidat) que faci una gran web
amb continguts exclusius destinada a la promoció i difusió de la
literatura portuguesa. L’administració també ha demanat als ciutadans
que s’ho puguin permetre que comprin llibres escrits per autors
portuguesos per protegir la literatura nacional en aquests moments tan
complexos. És a dir, la intervenció ha estat des de dalt, cosa que aquí
també s’ha reclamat alguna vegada.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
17.04.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada