L'anticipació i les mesures dràstiques són el còctel que han
permès a Grècia d'aturar el virus · Les ONG avisen que les males
condicions als camps de refugiats poden propiciar un rebrot del virus
D’estat pària a gestor modèlic. En
divuit mesos, Grècia ha passat de tancar el tercer rescat bancari a
donar una lliçó a la Unió Europea de com es conté la pandèmia del coronavirus 2019. Mentre el virus s’acarnissa amb els estats més grans del bloc comunitari, el govern conservador de Kiriakos Mitsotakis l’ha mantingut a ratlla: 2.408 contagis i 121 morts.
Unes xifres molt inferiors a les de Bèlgica, per exemple, que amb una
població similar ja registra gairebé 42.000 infectats i 6.300 morts.
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Es
podria parlar de miracle grec, fins i tot, si es té en compte que és un
país molt envellit –un 25% dels grecs té més de 60 anys– i que la crisi
econòmica del 2008 el va situar a l’abisme. L’última dècada ha estat un
bucle de rescats bancaris i retallades. El sistema sanitari ha quedat
escapçat fins a la mínima expressió. Al començament de la pandèmia, Grècia només tenia 560 llits d’UCI operatius per a 11,3 milions d’habitants.
Durant
la pandèmia, l’administració i els professionals han fet un esforç per
ampliar la capacitat de resposta dels hospitals. Per això s’ha
contractat 4.200 treballadors sanitaris, principalment jubilats i
acabats de graduar, i s’ha augmentat els llits d’UCI fins a uns 900, una
xifra molt inferior a la de Catalunya. Tanmateix, segons les darreres
dades, només 55 malalts de la Covid-19 estan intubats i l’ocupació de
les UCI és baixa.
Mesures dràstiques i anticipació
El
govern de Mitsotakis no té cap recepta màgica per a combatre el
coronavirus i tampoc no té la capacitat d’Alemanya per a fer proves. De
fet, n’ha fet tan sols 56.944, és a dir, la meitat que el País Valencià.
Llavors, quina és la fórmula? Creure en els consells de l’equip tècnic
que encapçala l’epidemiòleg Sotiris Tsiodras i aplicar les mesures de confinament i distanciament social amb anticipació. Comparació entre el Partenó abans i durant el confinament pel coronavirus.
Al febrer, es van prendre les primeres mesures preventives i
es van suspendre alguns grans esdeveniments, com ara els carnavals.
‘Érem molt conscients de certes realitats i debilitats’, diu Andreas Mentis, cap de l’Institut Pasteur de Grècia, a The Guardian.
‘Abans de diagnosticar-se el primer cas [el 26 de febrer], vam començar
a examinar i aïllar gent. Els vols, especialment de la Xina, els
monitoràvem. Més tard, quan es repatriava gent d’Espanya, per exemple,
se’ls feia passar una quarantena en un hotel’, continua. El parlament grec i la plaça Síndagma completament buida pel confinament.
El 12 de març, les autoritats van informar de la primera
defunció per la Covid-19 i de 117 contagiats. Dos dies abans, ja
s’havien tancat els col·legis i, de manera progressiva, també havien
tancat restaurants, cinemes i botigues. Unes mesures dràstiques que
funcionaven des del dia 5 a Acaia, Èlide i l’illa de Zacint.
El 19
març, el govern va demostrar que no li tremolaria la mà a l’hora
d’aturar l’economia –l’FMI preveu una caiguda del PIB del 10% i que la
desocupació superi el 20%– i va ordenar el tancament de tots els hotels,
paralitzant de facto qualsevol activitat turística, que
representa el 20% del PIB. Quatre dies després, Grècia entrava en
confinament total i només es permetia la mobilitat essencial.
En
canvi, a l’estat espanyol aquestes mesures van arribar molt tard. El
tancament d’escoles no es va estendre a tot el territori fins a
l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, la mitjanit del 15 al 16 de
març. En aquell moment, ja hi havia una transmissió descontrolada del
virus –7.753 casos i 288 morts– amb tres focus principals: Madrid, el
País Basc i Catalunya.
Aquest gràfic és DEMOLIDOR. Comparativa Espanya/Grècia: ->Parteixen de mateixa situació ->Van prenent idèntiques mesures però govern espanyol dubta i ho fa tot 15 dies més tard ->Resultat: la corba espanyola acaba essent 100 vegades més gran que la grega.#COVIDー19#Coronavirus
El portaveu del govern, Stelios Petsas,
ha anunciat que l’executiu preveu un desconfinament gradual a partir
del 27 d’abril si es manté la contenció de la pandèmia. Primer reobrirà
els jutjats, els registres i algunes botigues petites. Encara no s’ha
fixat cap data perquè reobrin les escoles i les universitats, tot i que
alguns mitjans han indicat que podria ser el 10 de maig. De tota manera,
la ministra d’Educació, Niki Kerameus, ha confirmat que a mitjan juny es faran els exàmens d’accés a la universitat.
A
banda d’anar a treballar, el confinament a Grècia permet de sortir al
carrer per anar a hospitals, farmàcies i supermercats; assistir a
persones dependents; passejar les mascotes i fer dues hores d’esport.
L’administració controla la gent que hi ha l’espai públic mitjançant un
sistema d’SMS, que serveix d’autorització i que detalla la identitat del
vianant, l’adreça del domicili i el motiu pel qual ha eixit. Qui
circuli sense el missatge al mòbil pot ser multat per la policia.
Crítiques al govern
El
personal sanitari ha estat el més crític amb la gestió del govern de
Mitsotakis, al qual han exigit més material de protecció per a atendre
amb més garanties els pacients de la Covid-19. A més, la presidenta de
la federació grega de metges, Afroditi Retzoy, ha
reclamat que es contracti més personal i de manera indefinida mentre
duri la pandèmia. ‘Si no es prenen les mesures adequades, es perdran
vides, unes vides que es podrien salvar’, ha declarat. Professionals sanitaris atenen a malalts de la Covid-19 a l’Hospital Universitari d’Attikon a Atenes.
El descontentament als hospitals és generalitzat. El 7
d’abril, Dia Internacional de la Salut, professionals sanitaris van
protestar a les entrades dels hospitals per exigir millores en les
condicions de treball. A l’Hospital General Evangelismos d’Atenes es van
desplegar, fins i tot, els antiavalots per impedir la protesta. Però no
totes les queixes són laborals, els professionals també volen que
s’incrementin el nombre de proves per a tenir una imatge més real de la
propagació del coronavirus.
Les crítiques també han estat polítiques. L’ex-primer ministre Alexis Tsipras,
actual cap de l’oposició, va mantenir un to conciliador al principi de
la pandèmia, però els darrers dies l’ha anat endurint. ‘Si el senyor Mitsotakis
creu que el clima de consens per superar col·lectivament la crisi és un
xec en blanc per distribuir fons públics entre amics i familiars,
s’equivoca’, ha declarat en una entrevista al portal NewsBomb. En aquest sentit, ha acusat el primer ministre
de finançar la sanitat privada mentre aquesta ha duplicat els preus
dels llits d’UCI i cobra els ciutadans per fer la prova de detecció de
la Covid-19.
A més, el líder de Syriza ha assegurat que està molt
preocupat ‘per l’endemà’ de la pandèmia, quan la ciutadania pugui tornar
a fer vida als carrers. Tsipras considera que no s’estan prenent
mesures per protegir les capes més vulnerables de la societat i pal·liar
els afectes de la imminent recessió econòmica. Per això afirma que
Grècia està tornant a recórrer el camí cap a l’abisme.
Els refugiats, els grans oblidats
Els
camps de refugiats de les illes de la mar Egea són una de les
principals preocupacions de les ONG en aquesta pandèmia. Al camp de
Moria, situat a l’illa de Lesbos, hi ha més de 20.000 persones, tot i
que l’espai és pensat per acollir-ne 3.000. Els refugiats malviuen en
tendes, on el distanciament social és impossible, i sense accés als
serveis més bàsics.
El Ministre d’Immigració, Notis Mitarakis, ha
anunciat que a final d’aquesta setmana s’evacuaran de Moria 1.500
persones vulnerables cap a la Grècia continental. Tanmateix, la mesura
no serà cap canvi substancial per a la situació del camp, on
l’amuntegament pot originar un brot totalment incontrolable. Imatge del camp de refugiats de Moria.
‘En algunes parts de Moria, només hi ha una aixeta amb aigua
per cada 1.300 persones i no hi ha sabó. Famílies de cinc o sis persones
dormen en espais de poc més de tres metres quadrats’, ha explicat en un
comunicat Hilde Vochten, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres a
Grècia.
Abans-d’ahir, les autoritats van anunciar un repunt dels
casos de contagi. Concretament, es van detectar 156 infeccions, mentre
que els dies anteriors no passaven de la vintena. La majoria es
concentraven a la ciutat de Kranidi, al sud del país, on hi ha un hotel
que acull uns 450 demandants d’asil. Els contagiats són 148 refugiats i
dos assistents. L’edifici fa dies que és sota quarantena. Professionals sanitaris fan proves del coronavirus a l’hotel de Kranidi que acull refugiats.
Fins ara, s’havien detectat casos de la Covid-19 als camps de
Ritsona i Malakasa, tots dos a prop d’Atenes. L’oblit dels refugiats pot
convertir el miracle grec en un malson.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
22.04.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada