Mail Obert
Bel Zaballa
Però mentrestant, hi ha la vida en minúscula, que va fent. I els ocells que se senten més que mai, i aquesta pluja d’abril que sembla que hagi vingut a fer net i endur-se la brutícia claveguera avall. I hi ha la cultura, també, que sempre és la primera a rebre quan fueteja una crisi. En alguns llocs, com a Alemanya, han considerat que els llibres eren un bé essencial i les llibreries no han tancat en cap moment, ho explicava en Sebastià Bennasar en aquest article on feia endreça de totes les propostes de llibreries i editorials d’aquests dies. Bé de primera necessitat o no? Debat obert. (I si ho són els llibres, per què els discos no? Un altre debat.) I més enllà de quantes excepcions posem al confinament, la realitat és que les llibreries, que no acostumen a ser espais amb grans aglomeracions, romanen tancades mentre els llibres es venen en supermercats, on són exposats entre els pernils i els lactis, i en plataformes amazòniques que retallen costos i esquiven impostos.
Han passat quaranta dies i encara no sabem quan tornaran a obrir, les llibreries. Sabem que volem que hi tornin. Que l’any que ve hi hagi parades de Sant Jordi als carrers si pot ser, sí, però també i sobretot que hi hagi llibres la resta de l’any, que tal vegada s’havien posat massa ous a un sol cistell i de llibres se’n poden comprar cada dia. I que hi hagi llibreries on anar-los a comprar, on demanar consell als llibreters, on sentir escriptors i rapsodes i rondallaires i pensadors. ‘La llibertat és una llibreria’, Joan Margarit.
Dijous serà Sant Jordi i d’opcions per a comprar llibres des del confinament sense fer perillar cap baula de la cadena n’hi ha unes quantes. A les plataformes Llibreries Obertes i Libelista, a les editorials de la campanya ‘Adopta una llibreria’, escrivint directament a la llibreria de confiança. Fer-los l’encàrrec, pagar-lo i passar-lo a recollir quan sigui possible. N’hi ha que, si poden, el fan arribar a casa, ells mateixos o amb un servei de repartiment. N’hi ha que entenen que no cal exposar cap repartidor i, per tant, si no poden dur-los ells mateixos, l’opció és esperar que tornin a obrir per anar-los a recollir o que, aleshores sí, els facin arribar sense risc.
On comprar, com i per què, sí o no. Cada decisió té conseqüències. El vespre abans de confinar-nos vam anar a comprar llibres. De verdura, n’hem continuat comprant. De seguida que tornin a obrir les llibreries, hi anirem, a comprar i a recollir els llibres encarregats. No és cap urgència tenir cap llibre nou dijous. Mentrestant, a les lleixes de casa n’hi ha uns quants de comprats ençà i enllà, aquell matí desvagat en una llibreria, aquell cap de setmana badant per la fira del llibre, que esperaven el seu torn per a ser llegits.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada