Coronavirus
Coronavirus | Escepticisme alemany amb Sánchez: "El conflicte català es revifa"
Lluís BouFoto: EFE
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2020
2 minuts
A Alemanya està creixent la incredulitat davant la gestió política de la crisi del coronavirus a Espanya. El principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine,
és molt escèptic que Espanya pugui arribar a acords sobre la crisi
econòmica i social que anirà associada a la del coronavirus, i
especialment sobre uns nous acords de la Moncloa, com els que diu
impulsar el president espanyol, Pedro Sánchez. En el rerefons hi
situa també la incapacitat espanyola de resoldre el conflicte català,
quan fins fa pocs mesos Sánchez era l'esperança de la cancellera Angela
Merkel en aquest sentit.
La conclusió del diari és pessimista, i constata l'eterna qüestió catalana. "A Madrid els partits no han sortit encara de la trinxera, i discuteixen principalment sobre els fracassos de les últimes setmanes. En les relacions entre el govern espanyol i les 17 comunitats autònomes preval més la confrontació que no pas la cooperació. I un cop i un altre el conflicte de Catalunya es revifa", manifesta. Aquest cop amb la gestió espanyola del coronavirus.
Segons el Frankfurter, durant 12 dies de la crisi Sánchez no ha volgut ni tan sols telefonar al líder del PP, Pablo Casado, i aquest tampoc vol ni sentir a parlar d'un "acord nacional" amb Sánchez. "El contacte entre el govern d'esquerres i els partits és mínim. De fet, el predecessor conservador de Sánchez, Mariano Rajoy, va mantenir contactes més estrets amb ell i altres dirigents polítics, durant el punt àlgid del conflicte de Catalunya el 2017. El Congrés és pràcticament disfuncional, per la por al contagi, només uns quants diputats hi assisteixen. L'oposició es queixa que el control parlamentari de l'executiu no és possible d'aquesta manera, i el govern es comunica amb els ciutadans principalment a través de rodes de premsa", assenyala.
Segons el diari, el fet que Sánchez apel·li als Pactes de la Moncloa, ja mostra "com de dramàtica és la situació", perquè el 1977 Espanya corria el risc d'un "col·lapse econòmic" per la crisi del petroli, la inflació i l'atur, quan iniciava la Transició.
El Frankfurter relativitza els continguts reals dels Pactes de la Moncloa. "Mirant-ho amb perspectiva, els pactes tenien un significat més aviat simbòlic. Va passar molt temps abans que tinguessin impacte econòmic: al 1978 encara hi havia 1,3 milions d'aturats. Però sí que van ajudar a calmar el país", indica.
La conclusió del diari és pessimista, i constata l'eterna qüestió catalana. "A Madrid els partits no han sortit encara de la trinxera, i discuteixen principalment sobre els fracassos de les últimes setmanes. En les relacions entre el govern espanyol i les 17 comunitats autònomes preval més la confrontació que no pas la cooperació. I un cop i un altre el conflicte de Catalunya es revifa", manifesta. Aquest cop amb la gestió espanyola del coronavirus.
Segons el Frankfurter, durant 12 dies de la crisi Sánchez no ha volgut ni tan sols telefonar al líder del PP, Pablo Casado, i aquest tampoc vol ni sentir a parlar d'un "acord nacional" amb Sánchez. "El contacte entre el govern d'esquerres i els partits és mínim. De fet, el predecessor conservador de Sánchez, Mariano Rajoy, va mantenir contactes més estrets amb ell i altres dirigents polítics, durant el punt àlgid del conflicte de Catalunya el 2017. El Congrés és pràcticament disfuncional, per la por al contagi, només uns quants diputats hi assisteixen. L'oposició es queixa que el control parlamentari de l'executiu no és possible d'aquesta manera, i el govern es comunica amb els ciutadans principalment a través de rodes de premsa", assenyala.
Segons el diari, el fet que Sánchez apel·li als Pactes de la Moncloa, ja mostra "com de dramàtica és la situació", perquè el 1977 Espanya corria el risc d'un "col·lapse econòmic" per la crisi del petroli, la inflació i l'atur, quan iniciava la Transició.
El Frankfurter relativitza els continguts reals dels Pactes de la Moncloa. "Mirant-ho amb perspectiva, els pactes tenien un significat més aviat simbòlic. Va passar molt temps abans que tinguessin impacte econòmic: al 1978 encara hi havia 1,3 milions d'aturats. Però sí que van ajudar a calmar el país", indica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada