15 d’abril de 1931
Alfons XIII s'exilia per impedir l'autodeterminació de Catalunya
Marc PonsFoto: Arxiu del Port de Tarragona
Barcelona. Dimecres, 15 d'abril de 2020
1 minut
Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, a les quatre de la
matinada, l’endemà de fer-se públics els resultats dels comicis
municipals del 12 d’abril, el rei Alfons XIII d’Espanya —besavi de l’actual rei espanyol Felip VI—
s’embarcava al port de Cartagena rumb a Marsella, i iniciava en
solitari el camí de l’exili. El resultat d’aquells comicis —que, durant
la campanya, havien adquirit un caràcter plebiscitari— havia estat
clarament favorable als partits republicans, especialment a Catalunya.
Poques hores després, la seva família, que havia restat al Palacio de Oriente de Madrid (mentre ell marxava cap al port de Cartagena), va emprendre, també, el camí de l’exili cap a París. En la decisió d’abandonar el tron, hi va pesar de forma decisiva la proclamació de Francesc Macià. El dia anterior, 14 d’abril, a dos quarts de tres de la tarda, Macià, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, havia restaurat la Generalitat i havia proclamat la constitució de “l’Estat català dins la Federació de Repúbliques Ibèriques”.
La proclama de Macià —el gran guanyador a Catalunya— va encendre totes les alarmes del poder polític i econòmic espanyol —tant dels monàrquics com dels republicans—, perquè desafiava, clarament, el model històric de l’estat espanyol. Poques hores més tard de la proclama, Vicent Marco —nou alcalde republicà de València— augmentava la tensió en telegrafiar a Macià: "El poble valencià, unit a Catalunya per gloriosos vincles històrics de sang i de llengua (...) abraçada de germanor, cridant visca el poble català”.
A les vuit del vespre del 14 d’abril, Alfons XIII marxava en direcció Cartagena. Segons la investigació historiogràfica moderna, Alfons XIII hauria pres aquesta decisió en comprovar que no tenia cap suport polític: a mitja tarda, els pesos pesants dels partits monàrquics i republicans, assabentats de la proclama de Macià, havien pactat la transició cap a un nou règim polític; i havien enviat un missatge al rei informant-lo que la seva sortida era absolutament imprescindible per mantenir la unitat d’Espanya.
Poques hores després, la seva família, que havia restat al Palacio de Oriente de Madrid (mentre ell marxava cap al port de Cartagena), va emprendre, també, el camí de l’exili cap a París. En la decisió d’abandonar el tron, hi va pesar de forma decisiva la proclamació de Francesc Macià. El dia anterior, 14 d’abril, a dos quarts de tres de la tarda, Macià, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, havia restaurat la Generalitat i havia proclamat la constitució de “l’Estat català dins la Federació de Repúbliques Ibèriques”.
La proclama de Macià —el gran guanyador a Catalunya— va encendre totes les alarmes del poder polític i econòmic espanyol —tant dels monàrquics com dels republicans—, perquè desafiava, clarament, el model històric de l’estat espanyol. Poques hores més tard de la proclama, Vicent Marco —nou alcalde republicà de València— augmentava la tensió en telegrafiar a Macià: "El poble valencià, unit a Catalunya per gloriosos vincles històrics de sang i de llengua (...) abraçada de germanor, cridant visca el poble català”.
A les vuit del vespre del 14 d’abril, Alfons XIII marxava en direcció Cartagena. Segons la investigació historiogràfica moderna, Alfons XIII hauria pres aquesta decisió en comprovar que no tenia cap suport polític: a mitja tarda, els pesos pesants dels partits monàrquics i republicans, assabentats de la proclama de Macià, havien pactat la transició cap a un nou règim polític; i havien enviat un missatge al rei informant-lo que la seva sortida era absolutament imprescindible per mantenir la unitat d’Espanya.
14 d’abril de 1945
L'exili republicà crea el Centre Català de Caracas
13 d’abril de 1711
Els comerciants presenten el primer projecte de port franc de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada