08.04.2020 12:58
El nom d’Enric Sirvent es va fer conegut el Primer d’octubre de 2017 després d’haver patit una aturada cardiorespiratòria per la violència policíaca. Dos anys més tard, ahir va morir víctima de la Covid-19. El batlle de Lleida, Miquel Pueyo ha confirmat la notícia i l’ha definit com el símbol lleidatà que representa els ciutadans que van ser agredits l’1-O. ‘Viurà per sempre en la nostra memòria’, ha escrit en un piulet a Twitter.
Lamento extraordinàriament el traspàs d'Enric Sirvent, un bon home, un lleidatà que simbolitza i representa els ciutadans que van ser agredits l'#1O2017. Encara va poder assistir a la inauguració de la plaça que recorda els fets, a #Lleida. Viurà per sempre en la nostra memòria.
Aquell dia Sirvent Es trobava amb la seva dona a la porta del centre cívic la Mariola de Lleida,
col·legi electoral del referèndum quan una setantena d’agents hi van
arribar amb l’objectiu d’emportar-se’n les urnes, que finalment
aconseguiran. Abans, però, van carregar contra els manifestants i
Sirvent va ser agredit per dos agents i un tercer li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li causa una aturada cardiorespiratòria.
L’agressió no va acabar aquí i un altre agent encara va obstaculitzar
que el reanimessin. Mesos més tard tots els agents van ser identificats i
Sirvent va presentar una denúncia contra els caps de la policia espanyola per delictes de lesa humanitat.
En una entrevista a VilaWeb Sirvent recordava els fets amb total bonhomia i deia no sentir odi per cap dels agents: ‘Jo era allà, amb el veïnat del meu barri i no he fet mai res a ningú. No sento odi. Vull que s’aclareixin i s’esbrini si hi ha hagut alguna injustícia. Jo vaig morir. Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. Algú pot entendre que jo m’hi volgués barallar? Aquesta gent ja sabia què faria. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys’.
Poc abans dels fets s’havia fet una analítica i es trobava perfectament, però que l’aturada cardiorespiratòria l’havia obligat a posar-se un desfibril·lador: ‘No he fumat mai i no bec, tret d’alguna cervesa de tant en tant. Però sóc actiu, faig coses, pujo als arbres a podar…’. Es definia com un home del tros, la recompensa que s’havia guanyat després de cinquanta anys treballant en una entitat financera. Des d’avui esdevé el símbol de tantes persones que van patir per voler votar el dia del referèndum.
En una entrevista a VilaWeb Sirvent recordava els fets amb total bonhomia i deia no sentir odi per cap dels agents: ‘Jo era allà, amb el veïnat del meu barri i no he fet mai res a ningú. No sento odi. Vull que s’aclareixin i s’esbrini si hi ha hagut alguna injustícia. Jo vaig morir. Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. Algú pot entendre que jo m’hi volgués barallar? Aquesta gent ja sabia què faria. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys’.
Poc abans dels fets s’havia fet una analítica i es trobava perfectament, però que l’aturada cardiorespiratòria l’havia obligat a posar-se un desfibril·lador: ‘No he fumat mai i no bec, tret d’alguna cervesa de tant en tant. Però sóc actiu, faig coses, pujo als arbres a podar…’. Es definia com un home del tros, la recompensa que s’havia guanyat després de cinquanta anys treballant en una entitat financera. Des d’avui esdevé el símbol de tantes persones que van patir per voler votar el dia del referèndum.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada