Josep Lladós: “La crisi colpirà de forma transversal tota la societat”
L’economista i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC creu que l'economia espanyola ja tornarà a créixer el darrer trimestres del 2020
Tota la societat ha d’assumir que hi perdrà alguna cosa en aquesta crisi, treballadors, empreses, bancs, administracions?
Amb tota seguretat serà una crisi que ens durà a una recessió, i és una crisi amb caràcter transversal que afecta tots els col·lectius de la societat i totes les activitats productives, perquè no és el resultat d’una política econòmica deficient o d’una percepció errònia dels riscos per part de les empreses, sinó que és una crisi exògena. Per aquesta raó, els efectes de la crisi colpiran de forma transversal tota la societat.
Amb la crisi del 2008 hi havia culpables, però en aquesta el causant és un virus. Es fa difícil demanar responsabilitats.
El 2008 hi havia una crisi en bona mesura induïda per una pèssima avaluació del risc per part sobretot de les entitats financeres, que van donar lloc a una crisi hipotecària de proporcions considerables, i va tenir com a conseqüència un efecte de risc moral, perquè la resolució de la crisi va exigir un rescat dels bancs amb fons públics. Posant sobre la taula que el sector financer és fonamental perquè canalitza l’estalvi cap a la inversió, va provocar un debat sobre quines eren les polítiques econòmiques més adequades i sobre quina hauria de ser la prioritat. Es va optar per protegir els interessos creditors, i la decisió de política econòmica que es va prendre va ser l’austeritat, una política fiscal restrictiva que per comptes de contrarestar els efectes negatius de la crisi sobre el conjunt de la societat els va acabar agreujant. Però ara tenim una situació radicalment diferent, una crisi que afecta tothom per igual i on hi ha un consens en la resposta, que hi ha d’haver una política fiscal, monetària i financera expansiva per tal que hi hagi liquiditat.
Hi ha coincidències en l’orientació de la política econòmica, però per què no hi ha coordinació a nivell de la UE?
És cert, perquè a hores d’ara el multilateralisme ja no és tan sexy, i cada país està experimentant amb quines són les mesures que permetin mantenir nivells d’activitat i rendes, perquè en la mesura que sabem que és una crisi sanitària que caràcter pandèmic i que ja hem fet tard amb les mesures de prevenció, i les mesures de detecció no són tan precises com ens agradaria, hem posat tots els esforços en les mesures de contenció. Com que la contenció exigeix confinament, no podem garantir els nivells d’ocupació, i per tant, el consens que tenim és que com a mínim intentem mantenir el nivell de renda dels ciutadans, sobretot dels col·lectius més vulnerables, i sobretot intentem que el màxim del teixit productiu sobrevisqui.
Estem parlant de moltíssims diners.
Sí, cal injectar finançament per la via directa o per la via del crèdit en condicions favorables perquè les empreses, que estan en un xoc de demanda molt important, puguin fer front als seus compromisos de nòmines i de pagadors.
Però es dispara el dèficit de les administracions. Veu risc que l’Estat espanyol acabi en una situació de rescat financer si la bola del deute es fa més gran?
Les empreses necessiten liquiditat per afrontar els efectes del confinament
Com més tard es reprengui l’activitat econòmica més mal es
farà, però alhora, un rebrot de la Covid-19 podria ser més demolidor
encara per a l’economia i la salut pública. Com es mesura el risc per
començar el desconfinament?
Un confinament que afecti totes les activitats no essencials té un impacte econòmic més intens en el curt termini, però en canvi, cal esperar que la resolució de la crisi sanitària pugui arribar abans, i per tant, la recuperació de l’activitat començarà abans. Amb un confinament més lax, que contindria una mica més la caiguda econòmica, significa assumir el risc que la corba de contagis no reverteixi fins més tard i es generin nous episodis del virus. Són decisions molt complexes per als responsables econòmics.
Moltes activitats econòmiques quedaran tocades per molt de temps.Quins sectors econòmics podrien empènyer la recuperació?
Els sectors més afectats són els que estan relacionats amb la mobilitat de persones i de mercaderies, de manera que els transports i la logística, les activitats turístiques, la cultura, l’oci i restauració, etc. Per contra, els sectors que poden resistir millor són els que estan en la primera línia de la lluita contra la crisi sanitària i sectors que hi estan estretament vinculats, com són els proveïdors de material i recursos al sector sanitari, o bé altres sectors que poden proveir la sanitat de productes que són complementaris o fins i tot substitutius dels que habitualment fa servir el sector sanitari. Moltes indústries estan innovant nous materials i equipaments que un cop han estat homologats esdevenen recursos de primera línia.
El sector del totxo podria ser una sortida?
Aquesta crisi és com una pluja torrencial que ha caigut sobre un pati que ja estava mullat, per tant, ja teníem problemes per contenir les inundacions. Què vull dir amb això? Que algunes activitats productives ja estaven en una situació propera a l’estancament econòmic. En el cas de la construcció, el repunt que havia mostrat els anys anteriors i que tenia a veure sobretot amb el creixement disparat de preus en algunes ciutats, va patir una frenada a finals del 2019. La construcció és molt sensible a l’obra civil pública, que ja veurem com es farà en el futur per impulsar infraestructures, i en el terreny residencial, la crisi portarà com a mínim a curt termini un ajustament en el preu dels habitatges, i les promocions pendents tindran qüestionada la seva rendibilitat, perquè evidentment les rendes de les persones hauran quedat afectades.
És difícil fixar quan es veurà la llum al final del túnel, perquè en economia res no és matemàtic, i menys amb una crisi sense precedents. Però té alguna intuïció dels tempos de recuperació?
Amb tota seguretat serà una crisi que ens durà a una recessió, i és una crisi amb caràcter transversal que afecta tots els col·lectius de la societat i totes les activitats productives, perquè no és el resultat d’una política econòmica deficient o d’una percepció errònia dels riscos per part de les empreses, sinó que és una crisi exògena. Per aquesta raó, els efectes de la crisi colpiran de forma transversal tota la societat.
Amb la crisi del 2008 hi havia culpables, però en aquesta el causant és un virus. Es fa difícil demanar responsabilitats.
El 2008 hi havia una crisi en bona mesura induïda per una pèssima avaluació del risc per part sobretot de les entitats financeres, que van donar lloc a una crisi hipotecària de proporcions considerables, i va tenir com a conseqüència un efecte de risc moral, perquè la resolució de la crisi va exigir un rescat dels bancs amb fons públics. Posant sobre la taula que el sector financer és fonamental perquè canalitza l’estalvi cap a la inversió, va provocar un debat sobre quines eren les polítiques econòmiques més adequades i sobre quina hauria de ser la prioritat. Es va optar per protegir els interessos creditors, i la decisió de política econòmica que es va prendre va ser l’austeritat, una política fiscal restrictiva que per comptes de contrarestar els efectes negatius de la crisi sobre el conjunt de la societat els va acabar agreujant. Però ara tenim una situació radicalment diferent, una crisi que afecta tothom per igual i on hi ha un consens en la resposta, que hi ha d’haver una política fiscal, monetària i financera expansiva per tal que hi hagi liquiditat.
Hi ha coincidències en l’orientació de la política econòmica, però per què no hi ha coordinació a nivell de la UE?
És cert, perquè a hores d’ara el multilateralisme ja no és tan sexy, i cada país està experimentant amb quines són les mesures que permetin mantenir nivells d’activitat i rendes, perquè en la mesura que sabem que és una crisi sanitària que caràcter pandèmic i que ja hem fet tard amb les mesures de prevenció, i les mesures de detecció no són tan precises com ens agradaria, hem posat tots els esforços en les mesures de contenció. Com que la contenció exigeix confinament, no podem garantir els nivells d’ocupació, i per tant, el consens que tenim és que com a mínim intentem mantenir el nivell de renda dels ciutadans, sobretot dels col·lectius més vulnerables, i sobretot intentem que el màxim del teixit productiu sobrevisqui.
Estem parlant de moltíssims diners.
Sí, cal injectar finançament per la via directa o per la via del crèdit en condicions favorables perquè les empreses, que estan en un xoc de demanda molt important, puguin fer front als seus compromisos de nòmines i de pagadors.
Però es dispara el dèficit de les administracions. Veu risc que l’Estat espanyol acabi en una situació de rescat financer si la bola del deute es fa més gran?
Les empreses necessiten liquiditat per afrontar els efectes del confinamentUn confinament que afecti totes les activitats no essencials té un impacte econòmic més intens en el curt termini, però en canvi, cal esperar que la resolució de la crisi sanitària pugui arribar abans, i per tant, la recuperació de l’activitat començarà abans. Amb un confinament més lax, que contindria una mica més la caiguda econòmica, significa assumir el risc que la corba de contagis no reverteixi fins més tard i es generin nous episodis del virus. Són decisions molt complexes per als responsables econòmics.
Moltes activitats econòmiques quedaran tocades per molt de temps.Quins sectors econòmics podrien empènyer la recuperació?
Els sectors més afectats són els que estan relacionats amb la mobilitat de persones i de mercaderies, de manera que els transports i la logística, les activitats turístiques, la cultura, l’oci i restauració, etc. Per contra, els sectors que poden resistir millor són els que estan en la primera línia de la lluita contra la crisi sanitària i sectors que hi estan estretament vinculats, com són els proveïdors de material i recursos al sector sanitari, o bé altres sectors que poden proveir la sanitat de productes que són complementaris o fins i tot substitutius dels que habitualment fa servir el sector sanitari. Moltes indústries estan innovant nous materials i equipaments que un cop han estat homologats esdevenen recursos de primera línia.
El sector del totxo podria ser una sortida?
Aquesta crisi és com una pluja torrencial que ha caigut sobre un pati que ja estava mullat, per tant, ja teníem problemes per contenir les inundacions. Què vull dir amb això? Que algunes activitats productives ja estaven en una situació propera a l’estancament econòmic. En el cas de la construcció, el repunt que havia mostrat els anys anteriors i que tenia a veure sobretot amb el creixement disparat de preus en algunes ciutats, va patir una frenada a finals del 2019. La construcció és molt sensible a l’obra civil pública, que ja veurem com es farà en el futur per impulsar infraestructures, i en el terreny residencial, la crisi portarà com a mínim a curt termini un ajustament en el preu dels habitatges, i les promocions pendents tindran qüestionada la seva rendibilitat, perquè evidentment les rendes de les persones hauran quedat afectades.
És difícil fixar quan es veurà la llum al final del túnel, perquè en economia res no és matemàtic, i menys amb una crisi sense precedents. Però té alguna intuïció dels tempos de recuperació?
És una crisi de caràcter global, i amb tota seguretat, com a mínim en
el curt termini tindrà un impacte superior al de la crisi del 2008,
perquè impacta sobre totes les activitats productives i sobre tots els
mercats, de manera que, pels mecanismes de la interdependència
internacional, nosaltres no podrem superar la crisi si no ho fan també
els nostres principals socis comercials. Per tant, la sortida de la
crisi d'Espanya estarà coordinada amb la resta de la UE. Per altra
banda, en l'economia és cada vegada més important la confiança, les
expectatives de consumidors i inversors, que determinaran en quin moment
es recuperaran les inversions empresarials i el consum de les persones,
que al final és el que impulsarà la reactivació del mercat laboral.
Tampoc no sabem si consumirem i ens mourem com en el passat o si tindrem
un comportament una mica més preventiu i potser estalviarem més. I pel
que fa a les empreses, han de tenir l'expectativa que les seves
inversions siguin rendibles.
Les previsions de l'FMI són demolidores, en una crisi que assegura que no es produïa des de la Gran Depressió de 1929. Fa vertigen.
Jo no sóc tan pessimista com l'FMI.
I què ho fa?
Les economies asiàtiques molt interelacionades entre elles, i probablement veurem un creixement en forma de V i tornen a tenir creixement econòmic en un trimestre, mentres que a Europa tindrem un escenari diferent, amb una recuperació en forma de U, de manera que difícilment veurem una recuperació en un trimestre, ens podem trobar amb un impacte negatiu durant dos o tres trimestres.
I en el cas d'Espanya?
Se'm fa difícil pensar que tindrem una sortida diferent de la que tenen els nostres principals socis comercials, i per tant, l'evolució econòmica que tindrem en termes de PIB no serà gaire allunyada de la que tindran els països del nostre entorn. Sí que és cert que nosaltres tindrem un risc addicional que impacta sobretot en el tercer trimestre de l'any, que és el gran pes que té el turisme en la nostra economia, amb més del 10% del PIB. Potser nosaltres tindrem una caiguda, com diu l'FMI, una mica superior. Ara bé, jo crec que al darrer trimestre del 2020 ja estarem en creixement econòmic i reactivació. Per això dic que jo no sóc tan pessimista com l'FMI.
És partidari de tancar fronteres?
No és moment de tancar fronteres. Com més oberts estiguin els mercats més ràpida serà la reactivació econòmica. Si retornen les tensions proteccionistes entre els gegants econòmics, la recuperació es farà esperar més temps. Sovint pensem en la Xina com a economia destinatària de producció de baix contingut tecnològic i en activitats que requereixen de pocs coneixements però, en realitat, la participació xinesa en les cadenes de producció d'instruments mèdics, científics i de precisió o de productes electrònics és més important que no pas en el cas de la fusta o el paper, per posar un exemple. I moltes d'aquestes activitats són les que, a hores d'ara, mostren una major demanda a arreu del món.
Les previsions de l'FMI són demolidores, en una crisi que assegura que no es produïa des de la Gran Depressió de 1929. Fa vertigen.
Jo no sóc tan pessimista com l'FMI.
I què ho fa?
Les economies asiàtiques molt interelacionades entre elles, i probablement veurem un creixement en forma de V i tornen a tenir creixement econòmic en un trimestre, mentres que a Europa tindrem un escenari diferent, amb una recuperació en forma de U, de manera que difícilment veurem una recuperació en un trimestre, ens podem trobar amb un impacte negatiu durant dos o tres trimestres.
I en el cas d'Espanya?
Se'm fa difícil pensar que tindrem una sortida diferent de la que tenen els nostres principals socis comercials, i per tant, l'evolució econòmica que tindrem en termes de PIB no serà gaire allunyada de la que tindran els països del nostre entorn. Sí que és cert que nosaltres tindrem un risc addicional que impacta sobretot en el tercer trimestre de l'any, que és el gran pes que té el turisme en la nostra economia, amb més del 10% del PIB. Potser nosaltres tindrem una caiguda, com diu l'FMI, una mica superior. Ara bé, jo crec que al darrer trimestre del 2020 ja estarem en creixement econòmic i reactivació. Per això dic que jo no sóc tan pessimista com l'FMI.
És partidari de tancar fronteres?
No és moment de tancar fronteres. Com més oberts estiguin els mercats més ràpida serà la reactivació econòmica. Si retornen les tensions proteccionistes entre els gegants econòmics, la recuperació es farà esperar més temps. Sovint pensem en la Xina com a economia destinatària de producció de baix contingut tecnològic i en activitats que requereixen de pocs coneixements però, en realitat, la participació xinesa en les cadenes de producció d'instruments mèdics, científics i de precisió o de productes electrònics és més important que no pas en el cas de la fusta o el paper, per posar un exemple. I moltes d'aquestes activitats són les que, a hores d'ara, mostren una major demanda a arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada