Els palmers, artesans que el coronavirus pot fer desaparèixer
Comprar una palma per salvar l’ofici, encara que enguany no es pugui celebrar el Diumenge de Rams
Els palmers, artesans que fan a mà
les palmes i els palmons del Diumenge de Rams, enguany ho tenen ben
difícil. El Diumenge de Rams, que s’escau el 5 d’abril, tot sembla
indicar que no es podrà celebrar. Pels palmers, l’activitat artesana té
vida un sol dia l’any i és aquest. El desastre, doncs, és colossal.
Una de les petites empreses familiars que es dediquen a les palmes i
palmons i que té una història de quatre generacions és Palmes Viaplana.
En aquest context, una de les accions que han pres
ha estat de demanar al capellà del poble on s’està, a la Vilella Baixa,
al Priorat, que beneeixi palmes i palmons per animar a la gent que els
compri igualment ja beneïts.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Fa uns quants anys, per aquestes dates, ens acostàvem a aquest ofici
artesà de la mà precisament de Joan Vaqué Viaplana. Per això, per
acostar l’artesania de palmes i palmons i fer un toc d’atenció a la
fragilitat que viuen aquests dies, recuperem el relat:
Trobem Joan Vaqué assegut en una cadira petita de boga, amb tres
eines a mà: una agulla saquera, unes tisores normals i unes tisores de
poda. Agafant dues fulles dobles, fa la primera flor, que més endavant
servirà per a tapar els cosits de la palma.
Joan Vaqué és destre trenant i plegant la fulles, que surten de les
palmeres de dàtil, que sobretot es troben de Tarragona cap avall.
L’elaboració de la palma i el palmó és un procés que dura tot l’any i
que comença amb el procés de lligar les fulles a l’arbre: les més
rectes, encara petites, primer es lligaran amb unes altres que les
protegiran i després s’embolicaran amb una tela negra perquè no els
entri la llum. Així, aquestes fulles, ja abans de ser tallades, creixen
blanques. Una palmera es lliga un any sí i un any no, ens explica
l’artesà.
I una vegada tenim els palmons blancs, comença tot un procés per a la
conservació: primer les fulles es raspallen per treure’n una mena
d’encenalls marronosos que s’hi agafen. Llavors es posen en unes tines
d’aigua i clor per netejar-les. Després es treuen i es col·loquen en una
càmera tancada i sense llum durant quaranta dies. Allí dins, dia sí dia
no, es va cremant sofre. El procediment es fa amb la intenció d’evitar
que la fulla es floreixi. Joan Vaqué explica que les palmes es poden fer
abans i després d’ensofrar, que això va a gust de l’artesà. Però que,
és clar, si es tenen pocs palmons i es fan poques palmes es poden fer
abans d’ensofrar, però que si la quantitat és considerable, se solen fer
després per evitar que una part de la planta es faci malbé.
La família Vaqué Viaplana fa unes 150.000 unitats, entre palmes i
palmons. Tot i que Joan Vaqué ens diu que només de les palmes més
petites (de pocs centímetres, per a posar al pit), ja en fa unes 20.000.
D’aquest negoci en viu ell i la seva família tot l’any, tot i que en el
seu cas, durant anys ho ha combinat amb més feines, vinculades al
desenvolupament local, sobretot al Priorat i a la Terra Alta. Joan Vaqué, artesà de palmes i palmons.
Mentre l’artesà va trenant i plegant i cosint i tallant la palma, les preguntes cap a l’artesà es van entrellaçant:
—En la societat catalana actual, la pràctica religiosa ha minvat. Això ha fet que es venguin menys palmes? —És cert que tenim una societat més laica, però la tradició es
manté. La gent no va a missa, però continua portant a beneir la palma i
el palmó perquè ho concep com una tradició, com una cosa festiva que ja
feia de petit.
—Ha canviat molt l’elaboració artesanal d’una palma?
—Sobretot ha canviat el fet que la gent no reconeix ni valora prou
l’artesania per pagar allò que val, i això ens ha portat a fer les
palmes més senzilles. Pensa que les palmes les pots anar complicant tant
com vulguis, però ha de ser un negoci. També han canviat els hàbits de
consum; vull dir que la majoria de palmes i palmons ara es compren a les
grans superfícies.
—En general, es venen més palmons o més palmes? —Depèn dels anys. Depèn de què volen les nenes, si prefereixen una palma o un palmó.
—I al llarg de l’any feu tallers ensenyant a fer palmes a petits i grans? —Oi tant! I als nens els encanta. Pensa que fent una palma es
poden treballar un munt de coses: la dimensió espacial, les
matemàtiques…
—Vós sou la quarta generació d’artesans de la palma. Com van començar els Viaplana? —Va començar el meu rebesavi, Vicenç Viaplana, que era
cisteller a Sant Vicenç dels Horts. Ell es va traslladar a Barcelona i
va muntar una cistelleria a la Travessera de Gràcia el 1902 o 1903.
Segons que explica el Costumari Amades, la gran burgesia barcelonina de
primers de segle demanava grans palmes a l’època del Noucentisme, i
moltes cistelleries també es van posar a fer-ne. Per mi la Sagrada
Família és una gran palma, o les forges de la casa Amatller, que són
plenes de motius florals fets amb palma.
—I com vau anar a parar al Priorat? —La cistelleria va romandre oberta a la Travessera de Gràcia
fins fa onze anys, quan el meu pare es va morir. Però el pare ja no va
aprendre a fer cistells, només feia palmes. Jo vaig néixer al barri de
Gràcia, però fa més de vint anys me’n vaig anar al Priorat i vaig obrir
el taller de palmes al poble de la Vilella Baixa.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la
gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a
no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem
ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a
continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb. Vicent Partal
Director de VilaWeb
14.03.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada