El Nacional
Editorial
Preocupació als despatxos: això no va bé
José AntichBarcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2020
2 minuts
Un, com a periodista, pot cometre aquests dies un error terrible:
provar d'analitzar a consciència dades i més dades facilitades per les
administracions i mirar d'extreure'n conseqüències més o menys
definitives sobre l'evolució del coronavirus i la seva implacable expansió.
Així, estem informant, tots sense excepció, sobre els morts del dia i
el còmput total des que es va iniciar la pandèmia, els infectats del dia
i a quants ascendeix la cada vegada més esgarrifosa xifra, i busquem
entre els que han superat la malaltia una notícia positiva per explicar
enmig del drama que suposen els freds comunicats oficials que es remeten
per e-mail a les redaccions o són penjats als webs de les
administracions.
Hi ha compareixences per televisió a tota hora, però, reconeguem-ho, informació i mínima perspectiva de què passarà en les properes setmanes en tenim poca, molt poca. Hi ha comunicació més que informació, ja que, perquè hi hagi la segona, els periodistes haurien de poder fer la seva feina en condicions normals, i tot, avui dia, transita enmig d'una excepcionalitat aparentment duradora.
Es compleixen aquest dijous vint dies de la compareixença de Pedro Sánchez en televisió anunciant un confinament parcial de la ciutadania i de l'aprovació del decret d'alarma durant quinze dies. Una recomanació insuficient, com es veuria dies després, amb el confinament total de tota la població excepte dels serveis bàsics anunciat el passat dia 28. I ja se'ns comença a filtrar que la setmana que ve el govern espanyol procedirà a prorrogar aquest termini fins, almenys, segurament, el dia 27 d'abril.
En la comunitat científica tampoc no estan segurs que sigui l'últim calendari i molts experts apunten a un aixecament progressiu de l'actual situació durant el mes de maig, en el qual es quedarien confinades les persones de més risc fins al juny. "Mireu Itàlia, que va 20 dies per davant nostre i estem fent pràcticament el mateix que ella, fins i tot cometent els seus errors", m'insisteix gent que en sap, just en el moment en què s'està produint un repunt de víctimes després del primer pic.
Hi ha preocupació, lògicament, ja que, lamentablement, de notícies bones, el que se'n diuen bones, ara com ara, no n'hi ha.
Hi ha compareixences per televisió a tota hora, però, reconeguem-ho, informació i mínima perspectiva de què passarà en les properes setmanes en tenim poca, molt poca. Hi ha comunicació més que informació, ja que, perquè hi hagi la segona, els periodistes haurien de poder fer la seva feina en condicions normals, i tot, avui dia, transita enmig d'una excepcionalitat aparentment duradora.
Es compleixen aquest dijous vint dies de la compareixença de Pedro Sánchez en televisió anunciant un confinament parcial de la ciutadania i de l'aprovació del decret d'alarma durant quinze dies. Una recomanació insuficient, com es veuria dies després, amb el confinament total de tota la població excepte dels serveis bàsics anunciat el passat dia 28. I ja se'ns comença a filtrar que la setmana que ve el govern espanyol procedirà a prorrogar aquest termini fins, almenys, segurament, el dia 27 d'abril.
En la comunitat científica tampoc no estan segurs que sigui l'últim calendari i molts experts apunten a un aixecament progressiu de l'actual situació durant el mes de maig, en el qual es quedarien confinades les persones de més risc fins al juny. "Mireu Itàlia, que va 20 dies per davant nostre i estem fent pràcticament el mateix que ella, fins i tot cometent els seus errors", m'insisteix gent que en sap, just en el moment en què s'està produint un repunt de víctimes després del primer pic.
Hi ha preocupació, lògicament, ja que, lamentablement, de notícies bones, el que se'n diuen bones, ara com ara, no n'hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada