Ara és hora
És hora que la CUP es mulli i es faci adulta com a organització. Toca ser responsables, cosa que no significa claudicar
EUDALD CARBONELL
Mai abans el nostre poble havia fet una acumulació de
forces democràtica i popular com la que s’ha aconseguit en el procés que
estem vivint. La mobilització social al carrer ha provocat un gir
estratègic, accelerant els esdeveniments que estaven larvats en
moviments associatius i populars, amb la perspectiva d’aconseguir la
independència del nostre país. Centenars de milers de ciutadans, amb
orígens i procedències socials diferents, han anat convergint i
manifestant de manera oberta el seu sentiment independentista i de
catalanitat en les massives manifestacions de Barcelona dels anys 2012,
2013 i 2015 i en la Via Catalana del 2014. Mai un projecte
interclassista i intergeneracional havia possibilitat el que s’albira:
la consecució de la República Catalana a curt o mitjà termini.
L’exercici de l’autodeterminació com a fórmula per preservar els drets
dels pobles i la seva identitat és un dret democràtic i inalienable.
Nosaltres l’hem exercit. Voler ser nació i tenir estat és una voluntat
democràtica en el marc dels drets universals. La negació d’un referèndum
d’autodeterminació a Catalunya propiciada per les oligarquies catalanes
i espanyoles és un símptoma del funcionament anòmal dels governs de
l’Estat al servei dels interessos d’aquestes elits econòmiques. Malgrat
tot, es va dur a terme una consulta transformada en procés participatiu
que va tenir una participació extraordinària.
Aquest
ampli moviment social, coordinat per l’Assemblea Nacional Catalana,
Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i altres
entitats sobiranistes, ha estat capaç d’ampliar la base del catalanisme
social en molt pocs anys a través de la reivindicació dels drets
democràtics inqüestionables del poble català, i de la denúncia del
maltractament econòmic, social i cultural que rep Catalunya. Les forces
polítiques independentistes recullen aquest anhel popular i això ens
porta a guanyar les eleccions plebiscitàries del 27-S amb una majoria
absoluta al Parlament. La CUP, candidatura a la qual vaig donar el meu
suport, i JxSí tenen l’obligació de fer realitat aquest impuls
revolucionari acceptant el mandat popular amb l’objectiu de construir
l’estructura que ens porti a la creació de la República Catalana, amb la
consegüent aprovació d’una Constitució nacional. No hi ha marxa enrere,
s’ha d’acceptar i obeir la democràcia representativa que ha sorgit del
mandat popular.
El 9 de novembre el Parlament va
aprovar per majoria absoluta la declaració que obre el camí cap a la
independència i la construcció de la República Catalana. A la vegada,
continuen les negociacions per arribar a un acord polític. A partir
d’aquesta aprovació, els retrets mutus, la manca de sintonia i la
divisió dins del projecte independentista es visualitza públicament cada
dia més. Tenint en compte el moment històric que estem vivint, aquestes
actituds i escenificacions públiques són impròpies de polítics adults.
I, per tant, no s’haurien de donar, no perquè les negociacions
s’allarguin, sinó perquè cal defensar els interessos dels que hem votat
de manera unívoca i majoritària la voluntat de construcció d’un nou
estat. Volem un govern fort que ho faci possible, volem solucions i no
divisions ni problemes.
Sóc un federalista convertit
en independentista. Mai nacionalista, sí comunista i catalanista.
Precisament, el meu suport a la independència sorgeix de la necessitat
de transformació social del nostre poble, de la defensa de les classes
populars i mitjanes dins de les quals m’incloc. Penso que una majoria
social esborronadora hi està inclosa. És per això que, tenint en compte
aquesta conjuntura, defenso una aliança amb els nacionalistes. Des del
meu punt de vista, és imprescindible per aconseguir la transformació
social i avançar cap a la República Catalana.
Els
condicionants que envolten les negociacions no són els més propicis. És
complicat fer convergir forces que ideològicament estan als antípodes.
La corrupció, les retallades, la política d’aliances i pactes amb les
forces polítiques més espanyoles i reaccionàries dutes a terme durant
molts anys, no són un panorama que permeti fer-ho en bones condicions.
Malgrat tot, el que hem d’aconseguir ara des de la unitat d’acció
sobiranista conscient i responsable és que aquestes situacions no es
puguin repetir.
L’esquerra independentista ha de
començar a governar el procés perquè l’hegemonia no sigui només
nacionalista i al servei d’altres elits. Hem de treballar per formar
part de l’hegemonia. No podem perdre l’oportunitat. Algunes postures
dogmàtiques i infantils en defensa d’estratègies de la nostra esquerra
m’inquieten. També m’inquieten algunes postures de la dreta
independentista que volen tornar a una situació autonomista i inicial
del procés.
Ens hem de mantenir units i forts contra
el centralisme i la seva força centrífuga. Hem de ser coherents amb la
determinació i no arrugar-nos davant de l’adversitat. Precisament, pel
fet de ser comunista i internacionalista, abans de fer-me
independentista només era d’esquerres i catalanista; no pas catalanista
d’esquerres. Aquesta ha estat la meva història. Ara, com a veterà
militant i activista social d’esquerres, exigeixo que els 72 diputats
independentistes que formeu la majoria social del Parlament pacteu un
programa social i popular que ens permeti avançar capa a una nova
situació. El mandat no us l’hem donat amb l’objectiu de convertir
l’elecció del president en un joc, sinó per cercar un acord global que
permeti formar govern. La CUP ha de participar en la construcció de
l’hegemonia independentista i popular. És hora que es mulli i es faci
adulta com a organització. Toca ser responsables, cosa que no significa
claudicar. Els representats votats pel poble heu de ser lleials a la
vostra ideologia, a la vostra voluntat de ser, però per sobre de tot heu
de ser lleials al poble de Catalunya, que és qui us ha votat amb
l’objectiu de construir la República Catalana.
Reclamo que formeu govern a partir d’aquest programa polític que heu de
pactar i acordar. Anar a unes noves eleccions seria el pitjor escenari
possible: qüestionarien les que ja hem guanyat. Si no ho feu, la
història us passarà necessàriament la factura de la insolidaritat amb el
poble que us ha escollit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada