Ildefons Cerdà
S’acaba de publicar el llibre ‘La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample‘ (Angle Editorial). En són autors l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona (1954) i Mar H.Pongiluppi (1984), il·lustradora, escultora i escenògrafa. El polifacètic Hernàndez Cardona fou l’iniciador del Museu d’Història de Catalunya i el Centre Cultural el Born i és autor d’una trentena d’obres, com ara la ‘Història militar de Catalunya’, en quatre volums. Ara ha decidit d’escriure, juntament amb la seva filla, un llibre amb una hipòtesi no tancada, però molt suggeridora. S’ha preguntat si l’enginyer Ildefons Cerdà (1815-1876) va construir l’Eixample de Barcelona seguint elements de la càbala jueva.
Cardona ha superposat el pla original de Cerdà amb el pla de l’esquema de l’Arbre de la Vida, element clau de la càbala jueva. I és sorprenent de veure que elements de l’Arbre de la Vida corresponen exactament amb elements clau del pla Cerdà. La corona jueva, per exemple, es correspon amb la plaça d’Espanya; la Saviesa és la plaça de Francesc Macià; el Seny, l’antic cementiri jueu; la Misericòrdia, la Travessera; el Coneixement, damunt la plaça de la Universitat; la Bellesa, damunt la plaça de les Glòries Catalanes, etcètera. Ací en podeu veure un vídeo.
Superposició del Pla Cerdà i l'arbre de la Vida
El pla Cerdà i l’Arbre de la Vida.
El llibre, en format de regal i molt ben il·lustrat, explica d’on podria venir aquesta curiosa relació. ‘Cerdà era maçó. I no sabem si era jueu o no. Podria ser que fos judaïtzant, simpatitzant, o que fos criptojueu. O que efectivament hi arribés a través de la maçoneria de la qual ell formava part. Perquè la maçoneria té una forta fonamentació amb les religions orientals. De fet, el fundador de la maçoneria s’atribueix a l’arquitecte del Temple de Jerusalem. I molt de l’imaginari i terminologia maçons estan influenciats pel judaisme.’
Un altre element que el llibre té en compte és la distància entre cada illa de cases. Hi ha 133 metres (113 d’illa de cases, 10 de carrer, i 10 de les dues voravies). Solà Morales va teoritzar sobre el perquè dels 113 metres de cada illa de cases. Hernàndez, sobre el total de 133. ‘Buscant la via simbòlica, vaig trobar que els maçons, en algunes cerimònies, juren damunt el salm 133 del Cant Gradual del Rei David. És el salm en el qual els jueus tornen del captiveri de Babilònia i construeixen la nova ciutat de Jerusalem. Aquest llibre obre més portes que no pas arriba a conclusions. Expliquem el que hem trobat, i si algú vol continuar la recerca, endavant. Tinc 61 anys, i no tinc temps per a fer llargs projectes de recerques. Però sí apuntar coses que anem trobant i que ens semblen massa coincidències alhora’, escriu Hernàndez.
Aquesta possible connexió amb la càbala de l’Eixample de Barcelona no és l’única que va tenir el projecte. ‘El respecte i continuació de les vies romanes, o els camins dels enginyers civils del segle XIX, també es poden llegir sota l’obra de Cerdà’, afegeix.
L’obra també recorda la forta vinculació política d’Ildefons Cerdà. ‘Honor i Glòria a un dels més lleials fills de la terra’, com diu al pròleg. ‘No oblidem que Cerdà, cosa que s’acostuma a amagar, és qui proclama, juntament Baldomer Lostau i Prats, vice-president de la Diputació de Barcelona, l’estat català en favor de la llibertat de Catalunya l’any 1873. De Lostau se sap. De Cerdà, no tant –explica–. Si Prim, Xifré, Cerdà, o Víctor Balaguer eren maçons, no era per a prendre cafè. Jo cada vegada estic més convençut que ells tenen un projecte nacional important per a Espanya, que ara en diríem tercera via, però que si no tira endavant, estan disposats a proclamar l’estat català per tirar endavant aquest nou país industrial, emergent i modern.’