Nadal
Fira de Santa Llúcia, el Nadal més tradicional de Barcelona
La mostra nadalenca celebra enguany el seu 229è aniversari
Un conveni signat amb el consistori barceloní garanteix que no hi haurà canvis en els propers anys
BComú proposa una «experiència nadalenca diferent» a la plaça Catalunya
Especial: Barcelona
Una parada d'avets a la Fira de Santa Llúcia | Adrià Costa
A
partir dels darrers dies del mes de novembre i fins els volts del 25 de
desembre l'avinguda de la Catedral de Barcelona s'omple del brogit de
la Fira de Santa Llúcia,
un mercat que forma part indestriable del Nadal barceloní i que
conforma una de les tradicions amb més solera de la ciutat. Diuen les
cròniques que la primera edició es va celebrar el ja llunyà any de 1786,
és a dir, que aquest 2015 té lloc l'edició número 229 i amb la mirada
posada en el futur, almenys per als propers quatre anys, ja que
l'Associació de la Fira de Santa Llúcia té signat per a aquest període
un conveni amb l'Ajuntament que n'assegura la celebració.
Enguany la fira va inaugurar-se el 27 de novembre, tot i que la tradició marcava el dia de Santa Llúcia –13 de desembre- com el d'inici, i tancarà el 23 de desembre. L'horari és de 10.30 a 20.30 els feiners i de 10.30 a 21.30 els festius. Amb 287 parades en aquesta edició, la fira ha experimentat diversos canvis d'ubicació al llarg de la seva dilatada història. De fet, el seu emplaçament actual ni tan sols existia tot just fa seixanta anys, i durant molt de temps la seva ubicació va ser per tot el contorn de la catedral, amb les parades de pessebres al pla de la Seu i les de productes artesanals als carrers adjacents.
De fet, va ser la recent rehabilitació de la façana de la catedral –ja
finalitzada- la que va forçar a implementar la fira només a la part de
l'avinguda, un emplaçament que des de l'associació es veu amb bons ulls
com a "definitiu". Albert Deulofeu és el seu president i regenta una
parada de pessebres històrica. De fet, forma part de la quarta generació
que ven, des del 1929, pessebres artesanals a la fira. Ell mateix és
tot un veterà, amb quaranta anys d'assistència, un temps en què les ha
vist de tots colors, per concloure que malgrat els canvis i la pèrdua de
molts venedors de tota la vida, "la fira ha anat a millor". "Ara
–assegura- tenim una col·locació definitiva", que comparada amb les dels
anys anteriors, és molt més "àmplia i segura".
52 anys d'edat, 53 a la fira
Un altre veterà és Lluís Crujeira, que malgrat tenir 52 anys, assegura portar-ne "53 a la fira de Santa Llúcia", és a dir, que també li ve de tradició familiar. En aquest cas, el seu sector és el dels avets, i recorda que a la fira hi havia arribat a haver-hi "més de 150 parades d'arbres", quan actualment tot just hi ha una desena, un fet que atribueix sobretot al fet que si fa uns anys, la fira "era l'únic lloc on es podien comprar avets", ara "se'n poden comprar a qualsevol lloc". "Ens fan més mal els Ikea i similars que no pas la parada del costat", rebla.
Roser Baulenas porta 36 anys a la seva parada –ubicada al sector d'artesania- dedicada a la venda de capses i vitrines per exposar col·leccions de tot tipus. Celebra que es consolidi l'avinguda de la Catedral com a espai de la Fira, perquè "estar al carrer dels Comtes tenia una part bucòlica, però en moments de gran afluència era molt angoixant". De fet, la fira ha guanyat ara en comoditat i amplitud, però sobretot en seguretat, ja que anteriorment en cas d'emergència era del tot inviable fer arribar un camió de Bombers a segons quins punts del mercat.
Quatre sectors
Actualment la fira es divideix en quatre sectors: pessebres i figures, amb complements del paisatge del pessebre, coves, figures, llums de Nadal, boles, espelmes i decoració nadalenca per la llar, pessebres i arbres; verd i vegetació, amb arbres naturals i artificials, molsa, tiós de totes mides, suro, branques d'eucaliptus i similars; artesania, amb tota mena de productes artesanals i complements com roba, joieria, objectes de decoració i regal i molts d'altres; i simbombes -aquest reduït a un parell de parades-, on hi ha instruments musicals nadalencs. En tot cas, com apunta Baulenas, "ara tots els paradistes estem connectats, no com abans que hi havia dispersió".
Ara, amb la signatura del darrer conveni amb l'Ajuntament, la continuïtat sembla assegurada malgrat els canvis en l'equip de govern, però a més, segons apunta Deulofeu, s'ha pogut millorar en aspectes com "el sorteig dels paradistes" per quan hi ha vacants, i també la millora de la imatge de les parades i sobretot del producte que es posa a al venda. Malgrat tot però, la fira ha perdut el seu toc "familiar", al menys al parer de Crujeira, que recorda que "ha passat de ser un lloc molt tradicional a ser un espai molt comercial".
Ara bé, els paradistes més veterans combinen la seva assistència a la fira amb el manteniment de professions relacionades amb aquesta. Crujeira, per exemple, té floristeria, i de fet recorda que fa uns anys "entre els venedors d'arbres érem molts els floristes", mentre que avui en dia ja és l'únic que dedica la resta de l'any a la venda de flors. Els pessebristes Deulofeu, per la seva banda, es dediquen al suro i al muntatge de pessebres per encàrrec, mentre que Baulenas té un taller de vitrines a mida, que es poden fer a demanda del client.
En tot cas, tots tres coincideixen a valorar per sobre de tot "la qualitat del producte", precisament perquè en l'actualitat "a qualsevol lloc es poden comprar coses relacionades amb el Nadal". De fet, la qualitat i la diversitat són avui els principals actius diferenciadors de la Fira de Santa Llúcia, a més del fet de ser ella mateixa tota una tradició nadalenca, bàsica per a comprendre el Nadal barceloní.
Enguany la fira va inaugurar-se el 27 de novembre, tot i que la tradició marcava el dia de Santa Llúcia –13 de desembre- com el d'inici, i tancarà el 23 de desembre. L'horari és de 10.30 a 20.30 els feiners i de 10.30 a 21.30 els festius. Amb 287 parades en aquesta edició, la fira ha experimentat diversos canvis d'ubicació al llarg de la seva dilatada història. De fet, el seu emplaçament actual ni tan sols existia tot just fa seixanta anys, i durant molt de temps la seva ubicació va ser per tot el contorn de la catedral, amb les parades de pessebres al pla de la Seu i les de productes artesanals als carrers adjacents.
Albert Deulofeu a la seva parada de pessebres. Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
52 anys d'edat, 53 a la fira
Un altre veterà és Lluís Crujeira, que malgrat tenir 52 anys, assegura portar-ne "53 a la fira de Santa Llúcia", és a dir, que també li ve de tradició familiar. En aquest cas, el seu sector és el dels avets, i recorda que a la fira hi havia arribat a haver-hi "més de 150 parades d'arbres", quan actualment tot just hi ha una desena, un fet que atribueix sobretot al fet que si fa uns anys, la fira "era l'únic lloc on es podien comprar avets", ara "se'n poden comprar a qualsevol lloc". "Ens fan més mal els Ikea i similars que no pas la parada del costat", rebla.
Roser Baulenas a la seva parada a la secció d'artesania Foto: Jordi Palmer
Roser Baulenas porta 36 anys a la seva parada –ubicada al sector d'artesania- dedicada a la venda de capses i vitrines per exposar col·leccions de tot tipus. Celebra que es consolidi l'avinguda de la Catedral com a espai de la Fira, perquè "estar al carrer dels Comtes tenia una part bucòlica, però en moments de gran afluència era molt angoixant". De fet, la fira ha guanyat ara en comoditat i amplitud, però sobretot en seguretat, ja que anteriorment en cas d'emergència era del tot inviable fer arribar un camió de Bombers a segons quins punts del mercat.
Quatre sectors
Actualment la fira es divideix en quatre sectors: pessebres i figures, amb complements del paisatge del pessebre, coves, figures, llums de Nadal, boles, espelmes i decoració nadalenca per la llar, pessebres i arbres; verd i vegetació, amb arbres naturals i artificials, molsa, tiós de totes mides, suro, branques d'eucaliptus i similars; artesania, amb tota mena de productes artesanals i complements com roba, joieria, objectes de decoració i regal i molts d'altres; i simbombes -aquest reduït a un parell de parades-, on hi ha instruments musicals nadalencs. En tot cas, com apunta Baulenas, "ara tots els paradistes estem connectats, no com abans que hi havia dispersió".
Lluís Crujeira a la seva parada d'arbres de Nadal Foto: Jordi Palmer
Ara, amb la signatura del darrer conveni amb l'Ajuntament, la continuïtat sembla assegurada malgrat els canvis en l'equip de govern, però a més, segons apunta Deulofeu, s'ha pogut millorar en aspectes com "el sorteig dels paradistes" per quan hi ha vacants, i també la millora de la imatge de les parades i sobretot del producte que es posa a al venda. Malgrat tot però, la fira ha perdut el seu toc "familiar", al menys al parer de Crujeira, que recorda que "ha passat de ser un lloc molt tradicional a ser un espai molt comercial".
Ara bé, els paradistes més veterans combinen la seva assistència a la fira amb el manteniment de professions relacionades amb aquesta. Crujeira, per exemple, té floristeria, i de fet recorda que fa uns anys "entre els venedors d'arbres érem molts els floristes", mentre que avui en dia ja és l'únic que dedica la resta de l'any a la venda de flors. Els pessebristes Deulofeu, per la seva banda, es dediquen al suro i al muntatge de pessebres per encàrrec, mentre que Baulenas té un taller de vitrines a mida, que es poden fer a demanda del client.
En tot cas, tots tres coincideixen a valorar per sobre de tot "la qualitat del producte", precisament perquè en l'actualitat "a qualsevol lloc es poden comprar coses relacionades amb el Nadal". De fet, la qualitat i la diversitat són avui els principals actius diferenciadors de la Fira de Santa Llúcia, a més del fet de ser ella mateixa tota una tradició nadalenca, bàsica per a comprendre el Nadal barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada