29 de gener de 1716
La “Instrucción secreta”: el fiscal borbònic ordena la persecució de la llengua catalana
Marc Pons
Tarragona. Dilluns, 29 de gener de 2018
Tarragona. Dilluns, 29 de gener de 2018
Tal dia com avui de l’any 1716, fa 302 anys, el fiscal del Consejo de Castilla (la institució que concentrava tot el poder de la monarquia borbònica hispànica), l’aragonès borbònic José Rodrigo y Villalpando signava, a la cort de Madrid, la “Instrucción secreta” i ordenava, al mateix temps, que fos enviada a tots els corregidores (governadors provincials) borbònics del Principat de Catalunya, per tal que s’executés immediatament. En aquell document s’explicava per què la persecució de la llengua catalana era una qüestió prioritària per a la monarquia borbònica hispànica, i es dictaven les instruccions que havien de portar a terme els corregidores per erradicar l’ús i el conreu del català en qualsevol àmbit de la vida publica catalana.
La “Instrucción secreta” del fiscal borbònic tenia el propòsit de fer extensiva la persecució de la llengua catalana més enllà del que pretenia el Decret de Nova Planta, publicat tretze dies abans, que prohibia l’ús del català en la nova i imposada administració borbònica: “Las causas de la Real Audiencia (l’òrgan de govern borbònic a Catalunya) se sustentarán en lengua castellana”. La “Instrucción secreta” deia literalment: “La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los Principes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza”.
Però el fiscal Villalpando —i l’administració borbònica hispànica— no eren aliens a les dificultats que comportaria l’aplicació de la seva “Instrucción secreta”; i en aquell document es deia: “Pero como a cada Nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte, y se necesita de algún tiempo para lograrlo, más cuando el genio de la Nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. El dia de Sant Jordi de 2001, 285 anys després, el rei Joan Carles I de Borbó, proclamaria: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada