diumenge, 7 de gener del 2018

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS. - El conte de Reis del 2018.-

Articles del Víctor


El conte de Reis del 2018.

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS.

04-06.01.18

Permeteu-me que abans de continuar amb els temes variats i polítics que ens han tocat el voraviu per dalt i per baix, - i pel que és veu no ha acabat pas tal com voliem,- m'ha s' acudit un altre conte del Quimet,i del seu avi Quim,- per decongestionar, i dedicat als Reis Mags.

............

L'avi i el nét, i tota la família van passar un Nadal i un Cap d'Any d'aquells més clàssics ( ja sabeu els que es fan ara, on hi ha de tot i més, - es pugui o no-), on tota la família es va empatxar d'allò més, i que tothom diu : “Que tip estic, ja no puc més.”

Després de fer totes les xerinoles del món, amb una casa guarnida de tot i més, ( Arbre, un pessebre ven gros, amb totes les estances plenes d'atuells de tots colors, i les més lluents possibles - la majoria fetes a la xina-.

Quan havíem de fer car el Tió, abillat amb barretina i la manta de quadres vermells escocesos, - l'avi Quim sempre l'enyorava aquell tros de tronc, buit per dins, que un dia, de petitets l'hi portà el pare, aixó sí, ni recordava on l'havia trobat. Ja sabeu que en Quimet, que com sempre ho criticava tot, i són avi Quim, que en moltes coses n'estava d'acord, tot que ho trampejava com podia.

L'avantatge que en aquesta edat que tenia el nét, s'ho menjava tot, o gairebé,això sí un xic acel-lerat. Tot per obra i gràcia de la iaia Mercè, -que en Quimet l'estimava molt -,i de l'avi Quim que el van acostumar molt bé. La majoria de vegades a l'avi Quim pensava:_“Aquest xiquet, potser algun dia no deixarà ni el vernís del plat”.

............

Després de xerrat totes les festes sobre els joguets, aquests dies surten de tot arreu i cada dia ( Tió, arbre, Pare Noel,i ttutti quanti.), fou llavors quan l'avi Quim li digué:_ “Fa molts i molts anys, quan el teu avi era molt petit...” _”au, vinga una altra batalleta” _ pensava en Quimet, _“aquest avi, també, n'explica cada una...”- , però l'avi continuava dient: _“...sí,petitissim, vàrem passar, - amb els teus besavis-, pel davant d'un aparador,on hi havia un cavall de cartó gran i maco,- a mi m'ho semblava-, em va fer molt goig, i ho escrigué a la carta,i sí,sí, m'ho portaren.En acabar-ho de desembolicar, vaig exclamar disgustat , OH!!, és de tartró...!,- no parlava gaire clar, i em pensava que seria de debò...-”

............

Llavors va canviar de tema, i digué:_“Recordes el munt de vegades que estàvem al cotxe esperant que ta mare i la iaia ,compressin com unes posesses, tots dos jugàvem al “Veo-Veo”, i sempre guanyaves”. L'avi Quim es va posar seriós, encara que a la vegada conten i pensatiu, i li va continuar dient: _“Però sí en alguna cosa m'has guanyat, sempre és en el futbolí, que hi hem jugat pràcticament d'ençè que arribaves justet a les manetes dels jugadors, i mira't ara,ets més llarg, que un dia sense pa,i sempre m'has fotut unes pallisses fantàstiques.”

............


Varen passar els dies, i malgrat que en Quimet, com son avi, no creia, ni n'era partidaris de totes aquelles “carallotades”, -deien ells-,desprès de moltes hores de xerrar, sobretot amb l'avi Quim, i encara pensà:_ “ L'avi, ja sap que no sóc molt de Reis.”, decidí escriure una llarga carta, adreçada no sabia pas quí, on hi posaria totes les deries que des de feia temps tenia arxivades a l'enteniment, i és digué:_”Un altre dia l'hi explicarè a l'avi Quim,”.L'endemá, abans de donar la carta al Patge Karim,- com sí fos un nen petit- , li va passar pel cap com un llamp: “ No se pas sí servirà per a re, però per provar-ho, potser no perdre gran cosa.”

Passada una estona el Patge Karim, quan no el guaitava ningú, va obrir la carta, empès ja que s'havia donat compte que aquell noi, era molt ganàpia per portar la carta als Reis Mags, i més en ple segle XXI, quan la qüestió de les noves tecnologies, fan que cada vegada s'escrigui menys a mà. I això és el que hi va llegir alt per alt:

Majestats d'Orient, permeteu-me posar part d'un poema de l'admirat Pere IV, del seu llibre Circumstàncies*, on definia el que vull, més bé que jo.

Déu :I tu, què vols? _Jo...Doncs jo sols vull—ei, si pot ser—:

Un poc de fam,i un xic de pa.Un poc de fred,i un poc de foc.Un xic de son,i un poc de llit.Un xic de set,i un poc de vi,i un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pes,i un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pic,i un poc de pac,—o un xic de sou,i un xic de xec.I un poc de sol,i un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de bé,i un xic de mal.Un poc de mel,i un poc de fel.I un poc de nit,i un xic de por,i un poc de pit,
un xic de cor,i poc de crit.I un xic de llum,i un xic de so:un poc de llamp,i un xic de tro.Un poc de goig,i un xic de bes,i un poc de coit.I a més del meu,un poc del seu,i un xic del llur.

Vull ser: ruc?- Clerc?-bell? -lleig?- dret? -tort? -gras? -prim?- llest? -llosc?-nou?- vell? -ferm? -flac?-bla? -dur? -buit? -ple?-dolç? - tosc? -sec? -moll?-greu? -lleu? -curt? -Llarg?,fosc? -clar? -xaix?, i fi?
Un poc de tot.I a més, què vull?.Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.”

Vostre. En Quimet, by Pere IV.

............

*Cal dir que en Quimet, d'aquesta carta no havia dit re al seu avi Quim, que fou el que li va deixar el llibre Circumstàncies (1968),el segon que tenia, el primer,- comprat a Sabadell, l'any 1969- el va perdre. I tant al nét com a l'avi, de totes les poesies d'en Pere Quart,la que més els hi va agradar fou la titulada Tirallonga dels monosíl·labs, de la que ha posat una part a la carta.

No sabem que li van portar, però sí que ús desitgem BONS REIS (Republicans), I MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada