Al poder per la gràcia del 78
“ERC pot caure en un trampa mortal. Un nou suport al PSOE a canvi de res pot provocar un daltabaix electoral important que inverteixi majories”
El PSOE és el partit del règim per excel·lència. Monàrquic, defensor de les elits econòmiques, judicials i policials
que van sobreviure a la Transició, fanàtic de la bandera i de l’exèrcit
com el que més, és capaç d’exigir el suport de l’esquerra
independentista i de la dreta extrema alhora per governar i continuar al
poder, mentre governa amb desgrat amb el partit que més s’aproxima a
l’esquerra perquè la nova dreta es va radicalitzar més del previst per
l’IBEX-35. Per aquest pedigrí de partit del règim, Pedro Sánchez va creure que li corresponia governar per la gràcia del 78 encara que no tingués majoria suficient,
esperant que li caigués del cel la investidura sense moure un dit. Com
també va creure que havia d’arrabassar la Moncloa a Mariano Rajoy sense
passar per les urnes, i que tots els partits l’havien d’avalar perquè la
història així ho determina. I de fet, així ha estat. El PP és fora del poder i l’independentisme ha estat humiliat reiteradament.
La prepotència del PSOE és tal que fia la seva continuïtat al govern a que dos partits tan antagònics com ERC i Cs l’avalin en totes les seves decisions, pressupostos inclosos, si el PNB se’n despenja. En aquesta Espanya, l’alternança en el poder de la dreta i l’esquerra de forma cíclica es considera un dret, per això el primer govern de coalició, apuntalat per massa forces externes, té traces de ser totalment circumstancial en la història d’Espanya. Només el conflicte polític català ha alterat aquesta alternança, fent inviable que el PP deixés via lliure al PSOE per governar amb la seva abstenció.
La prepotència del PSOE és tal que fia la seva continuïtat al govern a que dos partits tan antagònics com ERC i Cs l’avalin en totes les seves decisions, pressupostos inclosos, si el PNB se’n despenja. En aquesta Espanya, l’alternança en el poder de la dreta i l’esquerra de forma cíclica es considera un dret, per això el primer govern de coalició, apuntalat per massa forces externes, té traces de ser totalment circumstancial en la història d’Espanya. Només el conflicte polític català ha alterat aquesta alternança, fent inviable que el PP deixés via lliure al PSOE per governar amb la seva abstenció.
Ciutadans, en fallida absoluta i sense cap altre projecte polític que
robar vots a VOX i PP, mirarà de salvar els mobles fent de crossa del
PSOE. Però ERC pot caure en un trampa mortal. Amb
presos polítics i exiliats, una taula de diàleg que no passa de ser una
fotografia desenquadrada i unes eleccions catalanes a la vista, un
nou suport al PSOE a canvi de res pot provocar un daltabaix electoral
important en la formació republicana, que posi en perill una majoria
independentista. I per descomptat, debilitar encara més la
unitat necessària per no deixar morir del tot el llegat de l'octubre del
2017. Difícil paper el dels republicans a Madrid negociant amb un partit que ha pervertit absolutament les seves sigles i que ha exhibit la seva deslleialtat de forma obscena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada