Opinió

Rara unanimitat

Joan J. Queralt
Barcelona. Dimecres, 27 de maig de 2020
4 minuts

Pérez de los Cobos, el coronel que va dirigir la repressió de l'1-O a Catalunya al marge de les instruccions judicials, tal com té declarat tant davant del Tribunal Suprem com de l’Audiència Nacional, ha estat cessat com a titular de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. Es diria, per les reaccions suscitades, que François Ravaillac, el regicida d’Enric IV de França, va rebre millor tracte. Pérez de los Cobos no ha estat ni detingut, ni torturat, ni esquarterat per quatre cavalls furiosos i en les seves ferides es va vessar oli bullint, entre altres dels turments que el fanàtic magnicida va patir.
La major part de les associacions judicials, quatre organitzacions sindicals de la Guàrdia Civil, el PP, amb un inefable tuit, o la presidenta Ayuso, llogatera de luxe quasi gratis totalment, s’han desfet en crítiques d’alt voltatge i desmesura verbal i simbòlica contra el ministre Marlaska —per a molts dels detractors de la mesura, un traïdor, ja des de fa temps.
Crida l’atenció en aquest baluern que no se sentís cap d’aquests espontanis advocats d’ofici del destituït quan es va distanciar ostensiblement de la veritat en les seves declaracions judicials en les causes relatives al procés. Si bé cridar l’atenció no és correcte; el que crida l’atenció és la desvergonya en el sectarisme. Convé, segons i com, tallar-se una mica.
Per què? Doncs per una raó molt simple. Quan Pérez de los Cobos va ser nomenat per al càrrec del qual ara ha estat destituït, ningú va demanar les raons del nomenament. Per què? Doncs perquè es tracta d’un nomenament de lliure designació i, llevat els requisits formals, la resta, l’adequació al lloc és irrellevant. El nomenament es basa en la confiança. Això passa amb els ministres, consellers, ambaixadors, delegats del govern, delegats territorials, caps de policia i un llarguíssim etcètera.
El govern de torn creu que tal o tal altra persona ho farà conforme a la seva política i el nomena. Són nomenaments, és clar, polítics. Després, si no fa la seva feina a gust de qui l'ha nomenat o el nou responsable del servei no confia en ell, els despatxa sense més i llestos. Recordin el cas del exministre vocacionalment espanyolitzador, Wert, que, cessat de ministre del ram, va ser designat ambaixador a l’OCDE. No cal cap requisit per a això; només la confiança del govern. Alguna influència tindria que la seva dona, Montserrat Gomedio, fos la directora adjunta d’Educació de la mateixa organització. Aquest excel·lent modus vivendi va durar fins a un canvi de govern. La confiança s’esfumà. Ningú va protestar ni plorar la seva destitució.
Com que molts dels que ara clamen per la injustícia que diuen que pateix Pérez de los Cobos (conserva el seu grau i sou, en expectativa de destí) són del gremi de les lleis, resulta xocant que demanin explicacions al govern per la seva, diuen, defenestració, com si fos la defenestració de Praga.
Podem parlar dels motius polítics, no dels legals. La pèrdua de confiança és òbvia. Qui hagi pogut llegir l’inefable informe sobre l’operació Sanitari, que compleix el mandat de la jutgessa d’instrucció número 51 de Madrid, no tindrà dubtes de la necessitat de donar un impuls professionalitzador a l’unitat de la Policia de la Guàrdia Civil de Madrid.
D’entrada, no val a dir que Pérez de los Cobos no hi ha escrit res ni hi ha signat res. Cert, no ha escrit res. Però en el cos de la Guàrdia Civil no es mou un paper —és més, ni el paper gosa moure’s— sense que la vertical cadena de comandament ho sàpiga i en doni el vistiplau. Aquest informe ha passat, sense el més mínim dubte, per tots els despatxos de l’aparell militar-policial que havia de passar. Per això no és d’estranyar tampoc la dimissió del número 2 del mateix institut armat. Res a veure amb la policia judicial; una cosa són els seus funcionaris i una altra els seus òrgans de direcció. A veure si ara, després de predicar-ho de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, la Guàrdia Civil també és independent.

Què analitza la Guàrdia Civil? Quina és la seva expertesa en matèria de sanitat pública, d’epidemiologia, de microbiologia, de contagis?

L’informe és una infumable tirallonga de dades, en alguns cas esbiaixades i amputades, que pretén ser una anàlisi, és a dir, una opinió tècnica sobre la situació en general de la Covid-19. Unes petites mostres ens ho palesen.
En primer terme, es posa al mateix nivell organismes internacionals i europeus que no tenen cap poder direcció ni normatiu: emeten recomanacions, centralitzen i intercanvien informació, donen suport tècnic, però no manen res. Es pot perfectament deixar de seguir-los o fer un cas relatiu de les seves indicacions, que, com hem vist al llarg de la recent història de la pandèmia, no sempre han estat encertades —segurament perquè no ho podien ser.
Més. Es parla, per exemple, amb imprecisions, d’un nombre d’italians que van acudir al partit de la Champions entre el València i l’Atalanta. Quants? On van ser? Què van fer? Amb qui van contactar? Se sabien infectats? D’això l’informe no en diu res. Quant al terme reiterat d’anàlisi, què analitza la Guàrdia Civil? Quina és la seva expertesa en matèria de sanitat pública, d’epidemiologia, de microbiologia, de contagis? Cal ser més seriós. Se cita al llarg de les seves 83 pàgines molta documentació administrativa i molta de la Comunitat de Madrid.
Entre aquesta documentació citen, mutilant els paràgrafs, una carta del 5 de març passat de la directora general de Salut Pública de l’època. L’important de la seva missiva són els primers paràgrafs: “Con el conocimiento actual, sabemos que las personas infectadas que no han desarrollado sintomatología relacionada por la infección NO transmiten la enfermedad. Por tanto, en este momento, sólo se recomienda la adopción de medidas especiales en algunos ámbitos, como los centros sanitarios, con el objetivo de reforzar la protección de los profesionales sanitarios. La población general puede continuar con su actividad con toda normalidad”. Aquest paràgraf no s’esmenta en el citat informe.
Ara el govern de l’Estat pateix el seu particular “a por ellos”. Ja ha tingut ocasió de tastar algun bocinet. En tindrà més. Potser alguns ja han comprat l’embut per fer-li passar la ració sencera.