Coronavirus
Torra i les estones de pandèmia amb Irla i Companys
Marta LasalasFoto: Quim Torra
Barcelona. Diumenge, 17 de maig de 2020
7 minuts
La Royal Suite que la presidenta del govern madrileny, Isabel Díaz Ayuso, ocupa des de fa dos mesos a l’hotel España Skyline BeMate, al centre de Madrid, té ben poca cosa a veure amb la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat. Això no obstant, a Ayuso no se li va acudir millor argument per defensar el seu canvi de domicili durant la pandèmia que dir que el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha utilitzat les dependències que ha tingut a bé posar a la seva disposició el Govern.
En conversa amb ElNacional.cat, el president puntualitza les paraules d'Ayuso recordant que la Casa dels Canonges va ser designada com a residència oficial del president de la Generalitat l’any 1931. La decisió es va adoptar pocs mesos després que Francesc Macià assumís el càrrec al capdavant de la Generalitat republicana. Macià tenia el domicili a Lleida, i a Barcelona el van instal·lar al Ritz, un hotel de cinc estrelles que s’havia inaugurat dotze anys abans. De fet, havia estat Francesc Cambó, rival polític de Macià, qui havia convençut César Ritz que obrís un dels seus establiments a la ciutat.
Després de Macià, també es van allotjar a Canonges el president Lluís Companys i el president Josep Tarradellas, en tornar de l'exili. Des d'aleshores, cap altre president l'ha utilitzat com a residència oficial. Això no obstant, tot i que els darrers Governs han admès que li caldria una mà de pintura i una repassada als entapissats, s’ha seguit utilitzant com a espai privat dels presidents per a dinars de treball i puntualment per fer-hi nit. Fins i tot el president José Montilla s’hi va instal·lar una temporada amb la seva família mentre tenia casa seva en obres.
A diferència de les “últimes tendències” en decoració que promet la Royal Suite Skyline que ocupa Ayuso, la Casa dels Canonges compensa l'aire gastat de la seva decoració amb una esplèndida construcció que es remunta al segle XIV i connecta amb el Palau a través d'un discutit pont neogòtic construït el 1928. Els dos edificis comparteixen patrimoni artístics, però també secrets i llegendes de tota mena, inclosos els ossos de Sant Jordi, que es guarden a la capella del Palau i que s'havien extraviat fins que fa set anys van reaparèixer gràcies a un secret de confessió.
La intenció era instal·lar-s'hi amb un dels seus col·laboradors, i fer teletreball amb la resta del seu equip. No obstant, els plans es van haver de refer en constatar que la malaltia havia penetrat al Palau i el president estava contagiat.
Tot es va anar desencadenant a partir de dijous, 12 de març. Feia 15 dies que s’havia registrat la primera víctima del Covid-19, quan es va detectar un focus molt greu de la infecció a la Conca d’Òdena i es va confinar aquell territori. L’endemà, divendres, les escoles ja no van obrir a Catalunya; dissabte es va declarar l’estat d’alarma i el govern espanyol va assumir les competències de Salut, Interior i Transports. Aquell diumenge, el president ja era a Canonges quan va saber que era positiu de la Covid-19, i va decidir fer el confinament “absolutament sol”.
“Van ser moments molt durs personalment. Molt. Com estar en un túnel negre absolut. Cada dia les xifres eren espantoses. Semblava que no ho podíem aturar. Vam desbordar les UCI, vam desbordar les segones UCI, les vam triplicar! Vam arribar a 1.500 persones a llits d’intensius”, recorda. Eren dies grisos, també des del punt de vista meteorològic. Feia mal temps, plovia. “I jo tenia la sensació que no parava en una activitat frenètica, en connexió amb tothom, trucades constants, directors d’hospitals, projectes de respiradors, si arribaven les mascaretes, els guants, les residències...”, afegeix.
Confessa que el pitjor moment va ser al final de la primera setmana, la cruesa de la situació, els símptomes de la pròpia malaltia, tot i no tenir febre, la solitud, les trucades dels amics, la mort de persones conegudes... La situació personal va millorar quan va incorporar videotrucades per fer els dinars i sopars amb la família. Des de la Casa dels Canonges, el president constatava el silenci aclaparador al carrer del Bisbe (que va fotografiar en la imatge que acompanya aquesta informació) i la buidor de la ciutat.
Torra assegura que l'aïllament era absolut, que no es veien en cap moment i que tampoc va entrar per a res a l'espai on ell vivia. Només hi va haver una excepció: les ràpides incursions per fotografiar el president durant les reunions de treball i proporcionar les imatges que el servei de premsa feia arribar als mitjans.
L’espai on era el president ja té incorporades les banderes i no consta que hi hagi fotografia del monarca. Però no van deixar de provocar comentaris, especialment per les xarxes, certs elements de la zona de treball, en particular les caixes blanques -o paquets de fulls, segons algunes teories- que va col·locar estratègicament sota la pantalla de l’ordinador per mantenir-la a l'altura dels ulls.
En un moment donat, va arribar a aparèixer al damunt un cobretaula blanc en un curiós esforç per dissimular les caixes.
El fet va ser tan comentat, que un fuster de la Garriga, perplex per l’escena, va fer arribar al Palau una caixa de fusta per superar l'obstacle de manera més discreta.
Amb tot, Torra confessa que la “gran prova”, per a una persona com ell que es declara poc hàbil amb els ordinadors, va ser sortir-se'n amb les connexions per al teletreball, i sobretot la connexió de televisió, des de posar en marxa l'equip fins a muntar el micròfon i el pinganillo. Amb aquesta instal·lació va fer directes a TV3 i rodes de premsa, però també entrevistes en mitjans internacionals com la intervenció a la BBC, reclamant el confinament de Catalunya que va provocar enuig al govern espanyol.
Durant el confinament, Torra no s’ha volgut saltar cap reunió de presidents autonòmics, encara que només fos per queixar-se que no li feien cas. Una altra de les diferències amb Ayuso, l’estratègia de la qual sovint ha apostat per absentar-se de la cita o, senzillament, arribar-hi tard.
El president no ha amagat aquestes setmanes la irritació per les dificultats per comunicar-se amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, tot i que reconeix la pressió extrema i multiplicada que el líder socialista ha hagut de suportar. Amb tot, explica que s’han intercanviat missatges de mòbil amb Sánchez. Amb qui sí que ha parlat aquests dies ha estat amb el lehendakari basc, Iñigo Urkullu.
Les reunions ja no les fa a Canonges sinó al Saló Montserrat, que ha estat recentment sotmès a una restauració en profunditat, que ha recuperat el nom de Saló dels diputats, i on aquesta setmana ha complert els dos anys com a cap del Govern català. A aquest saló s'hi accedeix des de la galeria gòtica i és l'espai previ al despatx oficial del president de la Generalitat. Això no obstant, Torra continua sense utilitzar aquest despatx.
Ayuso també ha superat la malaltia i en el seu cas sí que ha incorporat activitats públiques en la seva agenda. Això no obstant, ha anunciat que continuarà vivint a l’hotel fins que Madrid entri en fase 2 de desconfinament.
En conversa amb ElNacional.cat, el president puntualitza les paraules d'Ayuso recordant que la Casa dels Canonges va ser designada com a residència oficial del president de la Generalitat l’any 1931. La decisió es va adoptar pocs mesos després que Francesc Macià assumís el càrrec al capdavant de la Generalitat republicana. Macià tenia el domicili a Lleida, i a Barcelona el van instal·lar al Ritz, un hotel de cinc estrelles que s’havia inaugurat dotze anys abans. De fet, havia estat Francesc Cambó, rival polític de Macià, qui havia convençut César Ritz que obrís un dels seus establiments a la ciutat.
Després de Macià, també es van allotjar a Canonges el president Lluís Companys i el president Josep Tarradellas, en tornar de l'exili. Des d'aleshores, cap altre president l'ha utilitzat com a residència oficial. Això no obstant, tot i que els darrers Governs han admès que li caldria una mà de pintura i una repassada als entapissats, s’ha seguit utilitzant com a espai privat dels presidents per a dinars de treball i puntualment per fer-hi nit. Fins i tot el president José Montilla s’hi va instal·lar una temporada amb la seva família mentre tenia casa seva en obres.
A diferència de les “últimes tendències” en decoració que promet la Royal Suite Skyline que ocupa Ayuso, la Casa dels Canonges compensa l'aire gastat de la seva decoració amb una esplèndida construcció que es remunta al segle XIV i connecta amb el Palau a través d'un discutit pont neogòtic construït el 1928. Els dos edificis comparteixen patrimoni artístics, però també secrets i llegendes de tota mena, inclosos els ossos de Sant Jordi, que es guarden a la capella del Palau i que s'havien extraviat fins que fa set anys van reaparèixer gràcies a un secret de confessió.
Contagi al mateix temps
La confirmació pública que Torra i Ayuso estaven infectats pel coronavirus va ser gairebé simultània. El president explica que quan va saber el resultat positiu de la seva prova ja tenia decidit instal·lar-se a la Casa dels Canonges per seguir de prop la crisi. Fins i tot s'hi havia habilitat una càmera de televisió fixa per poder fer connexions en directe si calia.La intenció era instal·lar-s'hi amb un dels seus col·laboradors, i fer teletreball amb la resta del seu equip. No obstant, els plans es van haver de refer en constatar que la malaltia havia penetrat al Palau i el president estava contagiat.
Tot es va anar desencadenant a partir de dijous, 12 de març. Feia 15 dies que s’havia registrat la primera víctima del Covid-19, quan es va detectar un focus molt greu de la infecció a la Conca d’Òdena i es va confinar aquell territori. L’endemà, divendres, les escoles ja no van obrir a Catalunya; dissabte es va declarar l’estat d’alarma i el govern espanyol va assumir les competències de Salut, Interior i Transports. Aquell diumenge, el president ja era a Canonges quan va saber que era positiu de la Covid-19, i va decidir fer el confinament “absolutament sol”.
“Van ser moments molt durs personalment. Molt. Com estar en un túnel negre absolut. Cada dia les xifres eren espantoses. Semblava que no ho podíem aturar. Vam desbordar les UCI, vam desbordar les segones UCI, les vam triplicar! Vam arribar a 1.500 persones a llits d’intensius”, recorda. Eren dies grisos, també des del punt de vista meteorològic. Feia mal temps, plovia. “I jo tenia la sensació que no parava en una activitat frenètica, en connexió amb tothom, trucades constants, directors d’hospitals, projectes de respiradors, si arribaven les mascaretes, els guants, les residències...”, afegeix.
Confessa que el pitjor moment va ser al final de la primera setmana, la cruesa de la situació, els símptomes de la pròpia malaltia, tot i no tenir febre, la solitud, les trucades dels amics, la mort de persones conegudes... La situació personal va millorar quan va incorporar videotrucades per fer els dinars i sopars amb la família. Des de la Casa dels Canonges, el president constatava el silenci aclaparador al carrer del Bisbe (que va fotografiar en la imatge que acompanya aquesta informació) i la buidor de la ciutat.
Responsable de Canonges
Si la suite privada d’Ayuso s’ha lligat a un nom, Kike Sarasola, un empresari hoteler de 57 anys que ha posat algun dels seus hotels a disposició de sanitaris i que hauria cedit aquest espai a la presidenta “a preu d’amic”, el nom que acompanya al de Torra en el seu confinament és el de Gaietà Enrich, el responsable de manteniment de la Casa dels Canonges. És l’única persona que era a la residència durant el dia mentre el president seguia l'estricta quarantena, i qui s’encarregava dels seus àpats.Torra assegura que l'aïllament era absolut, que no es veien en cap moment i que tampoc va entrar per a res a l'espai on ell vivia. Només hi va haver una excepció: les ràpides incursions per fotografiar el president durant les reunions de treball i proporcionar les imatges que el servei de premsa feia arribar als mitjans.
Bandera i foto del rei
Ayuso ha replicat a les crítiques pel seu confinament en un hotel de luxe assegurant que no podia solucionar els afers dels madrilenys "des del menjador de casa on sopa tots els dies", i que mentre sigui presidenta ho farà “en un lloc amb unes banderes i digne, com per exemple, amb la foto del rei”.L’espai on era el president ja té incorporades les banderes i no consta que hi hagi fotografia del monarca. Però no van deixar de provocar comentaris, especialment per les xarxes, certs elements de la zona de treball, en particular les caixes blanques -o paquets de fulls, segons algunes teories- que va col·locar estratègicament sota la pantalla de l’ordinador per mantenir-la a l'altura dels ulls.
En un moment donat, va arribar a aparèixer al damunt un cobretaula blanc en un curiós esforç per dissimular les caixes.
El fet va ser tan comentat, que un fuster de la Garriga, perplex per l’escena, va fer arribar al Palau una caixa de fusta per superar l'obstacle de manera més discreta.
Amb tot, Torra confessa que la “gran prova”, per a una persona com ell que es declara poc hàbil amb els ordinadors, va ser sortir-se'n amb les connexions per al teletreball, i sobretot la connexió de televisió, des de posar en marxa l'equip fins a muntar el micròfon i el pinganillo. Amb aquesta instal·lació va fer directes a TV3 i rodes de premsa, però també entrevistes en mitjans internacionals com la intervenció a la BBC, reclamant el confinament de Catalunya que va provocar enuig al govern espanyol.
Durant el confinament, Torra no s’ha volgut saltar cap reunió de presidents autonòmics, encara que només fos per queixar-se que no li feien cas. Una altra de les diferències amb Ayuso, l’estratègia de la qual sovint ha apostat per absentar-se de la cita o, senzillament, arribar-hi tard.
El president no ha amagat aquestes setmanes la irritació per les dificultats per comunicar-se amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, tot i que reconeix la pressió extrema i multiplicada que el líder socialista ha hagut de suportar. Amb tot, explica que s’han intercanviat missatges de mòbil amb Sánchez. Amb qui sí que ha parlat aquests dies ha estat amb el lehendakari basc, Iñigo Urkullu.
Segona quarentena
Després de dues setmanes confinat, un cop superada la infecció, va arribar per Torra la segona quarantena, en què es va permetre sortides fora de Canonges fins al Pati del Tarongers, un dels espais emblemàtics de l’edifici. El president va incorporar les passejades al pati. “Anava a la cantonada on el sol toca a la tarda on hi ha el bust del president Irla i el del president Companys”, explica, en referència als busts angulosos, obra de Josep Maria Subirachs, de Josep Irla, mort a l’exili el 1958, i de Lluís Companys, executat al castell de Montjuïc el 1940. “Jo em quedava allà al mig dels dos”, recorda, a pocs metres de distància de l'escultura, també obra de Subirachs, del president Francesc Macià, mort al Palau de la Generalitat el 1933.Tornada a casa
Un cop superada aquesta segona quarantena, és a dir, un mes després de contraure la malaltia. Torra ha tornat a dormir a casa. Ja només va al palau de la Generalitat a treballar. Continua amb les reunions telemàtiques, però ha incorporat algunes -poques- persones del seu despatx, tot i que la major part del seu equip segueix fent teletreball.Les reunions ja no les fa a Canonges sinó al Saló Montserrat, que ha estat recentment sotmès a una restauració en profunditat, que ha recuperat el nom de Saló dels diputats, i on aquesta setmana ha complert els dos anys com a cap del Govern català. A aquest saló s'hi accedeix des de la galeria gòtica i és l'espai previ al despatx oficial del president de la Generalitat. Això no obstant, Torra continua sense utilitzar aquest despatx.
Ayuso també ha superat la malaltia i en el seu cas sí que ha incorporat activitats públiques en la seva agenda. Això no obstant, ha anunciat que continuarà vivint a l’hotel fins que Madrid entri en fase 2 de desconfinament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada