Santanyí, una fàbrica d’escriptors al sud de Mallorca
L'aparició de les noves obres d'Antoni Vidal Ferrando, Antònia
Vicens i Joan Pons i la renovació de la web d'Adia Edicions obliga a
mirar un municipi on la cultura té un paper cabdal
Blai Bonet
Santanyí, el poble més meridional
de Mallorca, amb algunes de les cales més boniques de l’illa, com
Mondragó, i algunes de les més turístiques, com la cala d’Or. Són 124
quilòmetres quadrats on resideixen poc més de dotze mil habitants
(2019). Fins aquí les dades objectives. En canvi, ja no és tan normal
que sigui un dels indrets dels Països Catalans que presenten una
densitat d’escriptors de primera fila absolutament insòlita: Bernat
Vidal i Tomàs (1918-1971); Blai Bonet i Rigo (1926-1997); Llorenç Vidal i
Vidal (1936); Antònia Vicens i Picornell (1941); Antoni Vidal Ferrando
(1945); Pau Vadell (1984) –que a més de poeta és també editor d’Adia
Edicions, amb seu al municipi– i Joan Pons Bover (1972), guanyador del
darrer premi Ciutat de Palma.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Antònia
Vicens ha explicat alguna vegada que quan ella era jove i començava la
trajectòria, al poble només hi havia dues màquines d’escriure: la de
l’apotecari Bernat Vidal i la del rector de la parròquia. Vidal s’havia
fet un fart de mecanografiar els articles que l’escriptora redactava per
al diari local i li va dir que fes per manera d’aconseguir una màquina.
Ella la va demanar a son pare, de manera que la seva va ser la tercera
que hi va haver al poble, però la primera que va arribar de contraban,
una de les ocupacions habituals dels homes santanyiners abans de la
guerra de 1936-1939, i encara més a la postguerra. Un munt de
quilòmetres de litoral plens de coves i amagatalls feien que el municipi
fos ideal per a aquesta activitat.
L’aparició de Quan el cel embogeix (Adia Edicions), d’Antoni Vidal Ferrando; de l’antologia de poemes Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (Pagès Editors), d’Antònia Vicens; i d’aquí a quinze dies de Tània i els vius
(Adia), la novel·la guanyadora del premi Ciutat de Palma, obliga a
mirar cap al municipi i prova d’escatir el perquè d’on ve l’aparició de
tants escriptors de primer ordre en aquesta contrada de secà, prou
allunyada de Palma. A més a més, en el cas d’Antònia Vicens Adia va
reeditar el 2019 La Santa; Lleonard Muntaner, 39 graus a l’ombra
(la novel·la amb què l’autora va guanyar el premi Sant Jordi quan tenia
tan sols vint-i-set anys); i Jardins de Samarcanda el seu poemari de
debut, Lovely, publicat el 2009 a l’editorial Moll i que era pràcticament introbable.
Bernat Vidal i Tomàs
L’artífex d’aquesta eclosió literària al poble és Bernat Vidal
i Tomàs, l’apotecari i home de lletres que es dedicà tant a la
literatura com a la investigació històrica i que va ser un dels
principals promotors de Blai Bonet, a més de mentor i editor d’Antònia
Vicens. El 1953 ja publicà en català l’apreciable Memòries d’una estàtua.
Pau Vadell explica: ‘La feina que va fer en Bernat Vidal va ser ingent,
del punt de vista de la promoció cultural, ja d’ençà dels anys
cinquanta i seixanta. A Santanyí hi havia un diari local que era
literàriament molt potent i ell va fer molta promoció per aconseguir que
els escriptors santanyiners tenguessin presència en aquest mitjà i en
més. Va ser el responsable directe de la pujada de Blai Bonet i va donar
suport a Antònia Vicens. Així mateix, va aconseguir un gran suport
institucional per a la cultura, que els polítics locals consideraven
important i de prestigi, quelcom que encara es manté avui dia.’Paga
la pena de recordar que a Santanyí fa trenta-cinc anys que es convoca
un premi literari de poesia que du el nom de l’apotecari i literat. No
s’ha deixat de convocar ni una sola vegada i, a més, al poble hi ha un
carrer que duu el seu nom.
L’arribada de la màquina d’escriure de
contraban d’Antònia Vicens és una anècdota, però aquesta activitat
econòmica a què es va dedicar una part important de la població potser
també va contribuir a l’eclosió cultural d’aquest poble del sud de
Mallorca, ja que va propiciar que hi hagués un cert interès per la
cultura importat dels viatges a l’exterior i també que hi hagués un
petit capital econòmic que propiciés que el poble pogués mantenir, per
exemple, el seu propi diari, una plataforma molt important per donar a
conèixer la creació d’alguns dels autors que començaven.
El
turisme, en canvi, no va ser un motor que propiciés la creació literària
per si mateix, però sí que es va convertir en un element important, com
palesa 39 graus a l’ombra d’Antònia Vicens, una de les
primeres novel·les a descriure els efectes de la transformació que va
implicar l’arribada de turistes en massa a l’illa. Aquesta transformació
econòmica i social sí que ha estat un dels punts importants per als
narradors illencs de l’anomenada generació dels 70, de la qual forma
part Vicens.
Sens dubte, el literat més important que ha produït
la vila és Blai Bonet i Rigo (1926-1997), que el 1950 ja va començar a
obtenir reconeixement com a poeta gràcies a Bernat Vidal i Tomàs.
L’apotecari participava en la tertúlia de Guillem Colom i va ser en
aquest cenacle on es va a atrevir a llegir els Quatre poemes de Setmana Santa
de Blai Bonet, que des d’aquella obra primerenca ja mostrava un
trencament amb tot allò que escrivien els membres de l’anomenada segona
generació de l’Escola Mallorquina. Blai Bonet el 1952 ja va guanyar el
premi Óssa Menor amb el seu Cant espiritual, publicat el 1953,
amb influències d’Ausiàs Marc, Joan Maragall i la generació espanyola de
1927. Bonet va publicar un total de dotze poemaris en quaranta-un any i
també es destacà com a novel·lista, amb obres com El mar (1958), amb la qual va guanyar el premi Joanot Martorell de l’any anterior, o l’experimental Mister Evasió (1969). Alguns dels seus dietaris han estat editats per Pau Vadell i publicats per el Gall.
Els sèniors
Antoni
Vidal Ferrando i Antònia Vicens són dos dels autors més interessants de
la literatura catalana contemporània, però ni l’un ni l’altre no han
tingut el reconeixement que es mereixen dues trajectòries basades en
l’excel·lència dels texts. Amb tot, aquests darrers anys Antònia Vicens
sí que ha obtingut un ressò popular important com a poetessa i tots dos
gaudeixen del màxim reconeixement de la crítica i dels companys de
professió.
Antoni Vidal Ferrando
Pau Vadell explica com ha estat el procés d’edició de Quan el cel embogeix,
de Vidal Ferrando: ‘Sé que Vidal Ferrando tenia ofertes d’editorials
més importants, però ell va trobar que em devia un text, no sé ben bé
per què, potser perquè estima molt Adia i el que fem i volia donar-me un
suport important publicant amb nosaltres aquesta novel·la. Estic molt
content d’haver pogut editar-la perquè és una novel·la sublim, poètica,
que construeix un relat molt intens de la Mallorca rural.’El jove
poeta i editor és dels que no entenen per què aquests darrers temps hi
ha hagut tan poc respecte pels creadors més veterans de la nostra
literatura. ‘Els grans grups cerquen constantment el més nou i els grans
escriptors representen uns valors, els de la bona literatura, que
sembla que darrerament es troben bastant abandonats. Aquests escriptors
en molts de casos no tenen xarxes socials, no es convertiran mai en influencers
ni els demanis un gran domini de la tecnologia. I de sobte deixen
d’aparèixer, tot i que són ells que sostenen la bona literatura. Aquests
darrers cinc anys ens hem anivellat amb molt bones traduccions i hem
après a tenir cura d’allò que ve de fora, però ens hem oblidat de
valorar autors molt bons que tenim a casa nostra.’
Vadell és, en
certa manera, hereu de Vidal Ferrando, perquè l’escriptor va ser
professor durant molts anys a l’institut de Santanyí. ‘Jo no vaig ser
alumne seu directament, vaig coincidir-hi a l’institut quan ell feia els
darrers anys de classe i hi impartia alguns tallers literaris. Cuidava
molt tot l’aspecte creatiu i sempre es va preocupar de poder portar
escriptors a les aules. Evidentment, és un mestratge important. A casa
meva no hi havia un ambient cultural especialment remarcable, però a
Santanyí la cultura la pots trobar, fins i tot encara ara, amb molta
facilitat.’ Vadell ja ha publicat catorze llibres de poemes i atresora
en el seu palmarès premis tan importants com el Bernat Vidal i Tomàs del
2005, el senyoriu d’Ausiàs March del 2014 i els Jocs Florals de
Barcelona del 2017.
El darrer santanyiner a començar a publicar és Joan Pons, que es va fer conegut amb Un incendi al paradís, una novel·la negra amb què guanyà el premi Pollença del 2016 i que enguany ha guanyat el premi Ciutat de Palma amb Tània i els vius,
que apareixerà abans de quinze dies (la crisi sanitària derivada de la
Covid-19 n’ha endarrerit la publicació). De moment, és l’únic que no ha
publicat cap obra poètica.
Joan Pons
Vadell també ha impulsat la seva editorial des de Calonge,
dins el terme municipal. Adia Edicions s’ha consolidat com un segell de
referència en poesia, però aquests darrers temps també ha anat publicant
narrativa regularment. És una editorial que treballa sense
distribuïdor, és a dir, que la comercialització va directa de
l’editorial a la llibreria. ‘Això ha implicat algun petit cost més de
transport i d’enginyeria de distribució, però seria semblant si
editéssim des de Palma. Avui dia la presència a les xarxes i el treball
en línia facilita molt la feina.’ L’editorial ha renovat recentment la
web (s’havia d’enllestir per Sant Jordi però no hi varen arribar a
temps) i ja han rebut les primeres comandes, sobretot de gent que és,
com ells, a la perifèria i no tenen cap llibreria de referència a prop.Així
doncs, sembla que la tradició literària de Santanyí continuarà durant
un bon temps, gràcies no tan sols als veterans que continuen en molt
bona forma, sinó pels nous creadors i per aquesta fàbrica de somnis
arrelada també al municipi més meridional de Mallorca, terra de secà que
fruita en literatura.
21.05.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada