Editorial

Pagava la pena?

José Antich
Barcelona. Dimecres, 20 de maig de 2020
2 minuts

Només un supervivent de la política i una persona acostumada a renéixer sempre de les seves cendres com Pedro Sánchez hauria adoptat una decisió tan arriscada com trencar els ponts amb Esquerra Republicana i llançar-se en mans de Inés Arrimadas. La cinquena pròrroga de l'estat d'alarma ha estat aprovada pel Congrés dels Diputats i el govern de PSOE i Podemos respira gràcies al PNB i Ciutadans. Aparentment, com en la quarta pròrroga, atès que Moncloa també va amarrar els mateixos vots al Congrés dels Diputats. Però només és aparentment, ja que si en aquella ocasió Esquerra va decidir des de molt al principi votar que no i la negociació va quedar ràpidament descartada, en aquesta ocasió, el partit d'Oriol Junqueras va posar a sobre de la taula unes condicions que feien pensar en un acord d'infart en l'últim minut.
Què va succeir llavors? Doncs que Sánchez primer va triar parella i, després, sense venir a tomb, va menysprear incomprensiblement aquell que li va facilitar el camí a la reelecció. La legislatura és molt jove -passa uns dies dels sis mesos- i la crisi econòmica que hi ha a l'horitzó, sense oblidar la sanitària, és molt greu i, per això, impedeix de fer consideracions definitives i contundents. També perquè el que avui fa Sánchez pot ser molt diferent del que faci demà. Ara bé, quant més creu que li durarà amb aquesta actitud canviant i irresponsable la credibilitat? Dono per descomptat que en algun moment, quan vinguin maldades, recuperarà la taula de diàleg entre governs, l'espanyol i el català, com es va comprometre en la investidura, i que ara s'ha compromès a guardar sigil·losament en un calaix amb Ciutadans. S'haurà de creure'l?
Sánchez gira a la dreta amb la mateixa convicció que va mirar a l'esquerra -jo de Podemos em començaria a preocupar- fa uns quants mesos. El més professional dels diputats que s'asseuen al Congrés dels Diputats, el dirigent del PNB Aitor Esteban, d'una oratòria més que notable, va fer aquest dimecres potser un dels seus pitjors discursos per justificar el vot afirmatiu. La seva peça oratòria va ser massa beneita per a tan brillant parlamentari, però el cert és que es notava massa que no tenia gaire on agafar-se, el polític basc. Molt diferent, per exemple, de l'encertada intervenció de Rufián, que traspuava irritació amb la decisió de Sánchez.
Caldrà veure els moviments dels propers dies dels uns i els altres. També, per saber si les ferides de la votació de l'estat d'alarma són superficials o, en canvi, són més profundes. En qualsevol cas, el pas fet per Sánchez amb una majoria tan justa, pagava la pena?
EN DIRECTE | L'última hora sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries
🔴 Segueix ElNacional a Telegram