El model de residències per a la gent gran ha entrat en qüestió. Ara, arran de la crisi pel coronavirus. Però, des de fa anys, els familiars, organitzats en diferents associacions, lluiten per acabar amb la privatització del servei i perquè les administracions públiques agafin el control d'un sistema que ha explosionat arran de la Covid-19.
Entre aquestes organitzacions hi ha l'Associació Catalana d'Afectats de Residències. El seu president, Joan Hernández, va aconseguir el primer i únic cas guanyat per una família contra els gestors d'una residència per una negligència amb resultat de mort. Ara, des de l'ACAR assessora les famílies que tenen residents en centres que s'han vist afectats pel coronavirus. Treballen amb 6 grups de famílies de diferents residències de titularitat privada, municipal i de la Generalitat i els donen la "màxima ajuda possible perquè les denuncies no s'arxivin". I destaca la importància de la recopilació de les proves en el moment en què es fa la mala praxi.

Opacitat i manca d'informació

Entre les claus de la mala gestió hi ha l'opacitat dels centres. La manca d'informació a les famílies ha estat una mala pràctica continuada en moltes residències durant aquesta crisi per evitar "que no sortís informació" de com realment es gestionava la situació dins els centres. "El que han viscut pitjor les famílies és el neguit de no saber res i de no poder-se acomiadar".
El pitjor, no tenir notícies
"La negligència és de qui no ha gestionat bé la residència", diu Hernández, que creu que hi ha una responsabilitat compartida però que l'empresa adjudicatària, d'algunes de les residències, té gran part de culpabilitat. "Les empreses no han complert el protocol d'acompanyament a la mort", afegeix Hernández, que recorda que a banda de les mesures que es van adoptar arran de la Covid-19 també hi havia uns protocols ja en vigor per a tots els centres. Qüestiona també els treballadors, alguns dels quals no tenen la formació suficient i, ja abans de la Covid-19, no complien els protocols.
En qüestió es posa novament el model de privatització dels centres que ha portat, en molts dels casos, segons Hernández, a no controlar el servei a les persones que s'havia d'oferir: "les residències eren un aparcament de persones". I ara, el coronavirus ha deixat al descobert totes les mancances.

El paper de l'administració pública

Hernández reconeix, també, que el tancament de residències s'hagués hagut de fer més d'hora: "És una cadena que si es trenca, només que hi hagi una persona que falli, es contagia tothom". I en aquest sentit remarca que "el virus va entrar perquè algun treballador va portar el virus de fora cap a dins".
Segons el president de l'ACAR "les residències havien d'estar igual que un hospital" de blindades i amb les eines i garanties suficients per atendre els residents.
No se'n salva ningú
Al final, analitzant la situació, es conclou que hi ha una responsabilitat compartida entre les empreses, la Generalitat i els ajuntaments en els casos de residències municipals. "El model és culpa de l'Estat i la Generalitat. No funciona i menys en una situació de crisi", remarca. I afegeix que "la Generalitat i les administracions han permès que es lucressin empreses que han dirigit un servei deficient".
La critica de l'ACAR també va dirigida a la patronal de les residències a qui responsabilitza d'aquest afany de lucre i de les mancances en els serveis. "La patronal ha fet una gran acció contra les administracions públiques", diu. I afegeix que "demanar el rescat és com passar la culpa a un altre".
La Generalitat ha intervingut 11 residències i en mig de la crisi va derivar la gestió a la conselleria de Salut, després del col·lapse dels centres durant el confinament i que en un primer moment estava en mans de la conselleria de Treball, Benestar i Família.