La que ens espera, per Joan J. Queralt

El Nacional

Opinió

La que ens espera

Joan J. Queralt
Barcelona. Diumenge, 17 de maig de 2020
3 minuts

No és un títol pessimista. És realitat. Es diu que un pessimista és un optimista ben informat. Més aviat no. Un optimista ben informat és algú que encara el futur amb esperança, determinació i es procura mitjans adients.
Personalment procuro ser optimista. No en va soc fill de gernacions que hem cregut en la idea de progrés i no estem disposats a sortir-nos d’aquesta via que, certament, ni és recta, ni plana, ni sense asprors. Qualsevol altra, en perspectiva, va cap a l’edat de pedra. No està escrit enlloc que la vida hagi de ser fàcil, malgrat que sembla que fora coherent amb aquesta societat de consum daurat, aliena al risc i panxacontenta -la benestant, és clar-. La vida és dura i la visa no ho és, ni de bon tros, tot.
Amb la pandèmia de la Covid-19, s’ha instal·lat la idea, fruit de manca d’informació i del lògic cansament del confinament, del fet que això ja està coll avall, que hem fet el cim. Una mica de precaucions (distància social, rentar-se sovint les mans i mascareta) i llestos, encarem la normalitat. Sia dit de passada: l’expressió nova normalitat és l’amenaça que la normalitat no tornarà.
Res d’això. I això no és ser pessimista. La pandèmia no estarà vençuda més que de dues maneres. O la immunitat social -amb una prèvia infecció enorme de la població mundial- o una vacuna. La meva aposta és per la segona, sens dubte.
Fins ara s’ha superat el primer capítol amb els instruments de què disposàvem: poca informació de la Covid-19, pocs mitjans, després de la devastació neoliberal del sistema de salut pública i una força de voluntat incommensurable per part de sanitaris, altres grups crítics -els nostres súpers, per exemple- i els ciutadans, i molt especialment, dels menors, als quals no hem sentit. Ciutadans de primera. Bravo per ells!
Calia, per no rebentar el sistema, vèncer la corba. La corba sembla vençuda, però és gràcies a la voluntat dels sanitaris i al confinament. Clínicament amb poques eines s’han salvat moltes vides, a les fosques i a les palpentes. Tanmateix el més difícil queda per fer. Farà falta molt més que la bona voluntat i l’esforç desfermat en l’immediat futur.
Recordem que la famosa grip espanyola en una primera onada va causar entre tres i cinc milions de morts. Creient que s’havia vençut, es va abaixar la guàrdia i va venir la segona: entre vint-i-cinc i quaranta milions més de cadàvers. Així que compte.
Les pestes, pandèmies o com li vulguin dir s’han combatut sempre amb confinament, amb profilaxi i l’arsenal clínic previ a la infecció, per definició insuficient. Com ara: amb els pixats al ventre, si se’m permet. Qui no s’ha confiant (Suècia) o ho ha fet tard (Regne Unit) ara ho estan pagant. Però que passés un segon cop seria terriblement ridícul.
De la Covid-19 en sabem ben poc. I, ara per ara, no tenim vacuna, ni és esperable que la tinguem fins d’ací molts mesos. Els miracles en ciència no existeixen. En ciència cal intel·ligència, perseverança i capital. Els miracles, a altres negociats, a Lourdes, per exemple, però ara no s’hi pot anar: està tancat.
No és, al cap i a la fi, un tema de corba, de vèncer-la, un tema puntual i necessari; és molt més. És una qüestió radical de coneixement: en sabem poc, del virus. De més de set mil milions de persones, la Covid n'ha infectant, a dia d’avui, uns cinc milions, menys de l'u per cent. Això, diuen els científics, poca informació ens ofereix. Tenim poca informació perquè l'obtinguda dels tests també resulta insuficient. La gravetat de la simptomatologia, els efectes secundaris, o no tan secundaris, la reinfecció, el paper dels menors en la transmissió, els asimptomàtics i moltes altres qüestions enclouen moltes incògnites essencials per a un tractament satisfactori.
Com afirmen els professors Haugh i Bedi a The New York Times, amb un test d’anticossos amb un 90% d’encert fet sobre el 5% de la població dona un percentatge de com a màxim un 32% de fiabilitat. Amb això no podem anar seriosament ni a la cantonada.
Atès que la ratio d’infecció és molt baixa, la manca de patrons fa témer una nova onada a la tardor, això si la calor, durant l’estiu, realment resulta un eficaç antídot ambiental contra el virus. Poc haurem avançat en quatre o cinc mesos. Aleshores caldrà estar preparats per resistir una nova allau. Caldrà, primer de tot, segurament, nous confinaments, una actuació mèdica pública eficient i no de fireta com, per exemple, la de l'Ifema. I aplicar les noves troballes mèdiques.
Això és difícil de fer entendre a aquells pels quals la llibertat no va més enllà de prendre una cerveseta a la terrasseta de costum o d’anar al camp de golf pal en mà. Aquests no són més una estulta barreja d’inconsciència i egoisme. Igualment inconscients i egoistes són els que clamen per la reobertura de bat a bat de l’economia. Seria fantàstic.
Només cal fer-los una pregunta: quantes vides val un punt del PIB? Estan disposats ells a ser els primers a sumar-s’hi? M’ho imaginava.

 

Diari de la revolta(105) En Montoro canvia de llengua Jordi Galves

Opinió Subliminarment Gemma Marfany