gran terratrèmol
que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana. Anys abans, el seu
pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci
d’un oncle. Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va
establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio. Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom, com ara Miguel de Unamuno, i contenia il·lustracions de Ramon Casas.
A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època. D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya. Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir. En aquell moment, la Maria tenia vuit anys. El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.
La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica. La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere. A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas. Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.
El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres. Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família. Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps. Es va dedicar a atendre els seus tres fills. L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge. Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.
Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys. Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.
En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus. Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus. ‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita. ‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon. Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat. Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia. Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país.
La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco. Hi va néixer el 1907, un any després del A Josep Branyas li van diagnosticar tuberculosi pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època. D’ací ve que tota la família s’embarqués al Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya. Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va tenir una dispnea i va morir. En aquell moment, la Maria tenia vuit anys. El fèretre va ser llançat davant les costes de Galícia.
La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica. La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviduat anys enrere. A dotze anys, doncs, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas. Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.
El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al santuari dels Àngels (Gironès), al massís de les Gavarres. Aquell dia fou immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família. Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps. Es va dedicar a atendre els seus tres fills. L’esclat de la guerra del 36-39 la va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge. Amb la guerra acabada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.
Amb el pas de les dècades, Maria Branyas ha vist com s’anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia vuitanta-set anys. Però alhora, arribar a 113 anys li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.
En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va fer positiu per coronavirus. Feia dies que es queixava d’una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus. ‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè a aquesta edat…’ La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare a distància, perquè el confinament impedia cap visita. ‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon. Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva cambra, però sense arribar a tenir cap símptoma de gravetat. Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia. Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada