Un grup d'investigadors europeus fa un recompte setmanal de morts
en residències d'acord amb els països que publiquen les dades i
constaten l'alt impacte que hi ha tingut la covid-19
‘Si fem una mitjana aproximada, la
meitat dels morts de coronavirus a Europa han estat en residències.’
Aquesta és una de les conclusions a què arriba Joseba Zalakain, director del Centre de Documentació i Estudis SiiS de
Sant Sebastià, al País Basc. Fa setmanes que, en col·laboració amb més
investigadors europeus de polítiques d’assistència de llarga durada,
que inclouen les residències, elabora un monitoratge sobre les xifres de mortalitat en aquests centres. Les primeres conclusions reafirmen les sospites que les residències són els afectats principals de la crisi sanitària.
‘És
un virus que sembla que hagués estat fet per a afectar-les
especialment. És molt contagiós, fet que perjudica els centres on es
comparteixen molts espais, i naturalment, parlem d’un públic
especialment vulnerable que sol tenir més paleologies’, resumeix per
telèfon Zalakain. En el recompte setmanal inclouen les xifres de dinou països,
que són els que han publicat dades de confiança sobre la mortalitat a
les residències. Molts encara no en difonen dades desglossades de la
mortalitat, cosa que complica arribar a xifres del tot concloents.
Aquest investigador basc, igual que els altres especialistes en
prediccions, recorda que no és possible de saber quanta gent es mor
d’una pandèmia just en el moment que passa i que es calcula temps
després.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Però
les xifres d’aquests dinous països permeten d’observar una forquilla
força variada d’afectació a les residències segons el país, que varia de
cap mort a Hong Kong ‒només n’hi ha hagut quatre en total ‒ fins al
30.000 dels EUA o els 12.000 del Regne Unit.
D’entre els estats del nostre voltant, el francès és dels més
perjudicats. Dels més de 28.000 morts de coronavirus, 14.363 vivien en
residències ‒10.650 tenien símptomes relacionats amb el coronavirus i
uns 3.713 van morir en hospitals i els van confirmar la diagnosi per
PCR. Això fa que un 51% de les morts franceses fossin persones grans que tenien el coronavirus o bé se’n sospitava. Vegeu el gràfic. Nombre
total de morts relacionades amb la covid-19 amb relació al nombre de
morts de la malaltia a les residències. Font: LTC Response to Covid-19.
O Bèlgica, el país amb més morts per milió
d’habitants de tot el món, si no hi comptem San Marino, que no arriba al
milió de persones. De les 9.080 víctimes belgues de covid-19, la
meitat, un 51% (4.646), provenen de residències.
Aquesta xifra també inclou els sospitosos, dels quals només un 23% han
estat confirmats amb una prova, mentre que la resta tenien símptomes
relacionats directament amb la covid.
A l’estat espanyol la xifra
no és menys alarmant. Malgrat que la Moncloa no facilita les dades de
les residències, l’estudi es recolza amb les publicades per les
comunitats autònomes i els mitjans de comunicació. D’acord amb això, el
dia 10 de maig 16.678 persones havien mort a les residències, un nombre
que inclou sospitosos i confirmats. Això és un 52% del total de víctimes mortals.
Tanmateix, si no es tenen en compte les morts amb un test positiu, el
nombre de morts en residències es reduiria a 9.642, un 30,2% del total.
A Catalunya el percentatge es redueix una mica més. En les dades diàries que dóna el departament de Salut,
el nombre de morts de Covid-19, tant positius com sospitosos, s’eleva a
12.241. D’aquests, 3.965 s’han mort en residències. Això vol dir un 32%
del total. En canvi, si acotem el càlcul únicament als positius
confirmats per proves, són 7.301, 1.648 dels quals en residències, cosa
que en fa caure el percentatge fins al 22%. Segons una radiografia de RTVE,
al País Valencià hi ha hagut 535 morts en residències, fet que suposa
un 40% del total, mentre que a les Illes, la incidència es manté al
similar arran dels 88 morts que hi ha hagut. Irlanda
és el país europeu més afectat. En l’informe publicat pel grup de
Zalakain, el 21 de maig el govern irlandès comptava 1.375 morts de
covid-19 o amb símptomes relacionats. D’aquests, 857 provenien de
residències i centres de gent gran. Això situa Irlanda com el país de la UE amb la taxa de mortalitat en residències més elevada, un 62%.
Però d’entre els dinou països analitzats, sens dubte el més perjudicat és el Canadà. Només en una residència del Quebec es van trobar 31 morts,
una notícia que va commocionar el país. Però la crisi s’ha convertit en
escàndol. Es va dotar de més personal sanitari i es va desplegar
l’exèrcit a les residències d’Ontàrio i el Quebec, on hi havia més
morts. Ara s’ha fet públic un report elaborat pel mateix exèrcit en què
s’informa el govern de maltractament d’ancians en si més no cinc
residències d’Ontàrio, amb detalls precisos de residents assetjats,
drogats i alimentats indegudament. Això ha obligat el president Justin Trudeau
a reaccionar. Va comparèixer expressament per mostrar la seva
indignació: ‘En llegir l’informe profundament inquietant, evidentment
vaig tenir una sèrie d’emocions d’ira, de tristesa, de frustració, de
pena’, va dir. Les xifres parlen per si soles. Si al Canadà hi havia
hagut 4.740 morts el 21 de maig, 3.890 s’havien produït en residències,
és a dir, un 82%.
El Canadà és el cas més clar on la crisi del
coronavirus i l’afectació en les residències ha despertat un debat sobre
la necessitat de reformar-les. ‘Hi ha un sentiment generalitzat que és
un sector al qual li falten recursos. La covid-19 ha posat de manifest
que no funciona gaire bé, sigui pel finançament, la qualitat del servei o
les empreses que gestionen les residències’, explica Zalakain, que
remarca que cada estat i cada comunitat autònoma té el seu règim
particular.
Tot i que alguns països escandinaus també han tingut
una afectació important en aquests centres, com ara a Suècia, els models
de residències també poden influir en una crisi com l’actual: ‘El
sistema suec o nòrdic s’articula en unitats més petites. Les residències
tenen més forma d’habitatge o de casa, més que no pas de gran
institució. A l’estat espanyol la majoria de residències són com grans
hotels o hospitals, amb grans passadissos, habitacions, àpats en grans
menjadors, sales comunes’, explica Zalakain, que apunta a canvis que
vagin a la direcció dels països nòrdics.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
30.05.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada