Diccionari feminista: més de cent paraules imprescindibles

CULTURA > LLENGUA

Diccionari feminista: més de cent paraules imprescindibles

Sororitat, sostre de vidre, cultura de la violació, cosificació... tots els conceptes que cal saber per a entendre la lluita de les dones i tot allò que l'envolta

Fotografia: Encuentro de Feministas Diversas

Per: Clara Ardévol Mallol

07.03.2020  08:00

VILAWEB

Qui vulgui acostar-se al feminisme avui dia, bé per mitjà de les xarxes socials, bé per mitjà d’assaigs, es trobarà amb una colla d’expressions i conceptes complexos. Molts són neologismes o termes encunyats per autores que han acabat fent-se un lloc en la teoria i l’activisme feministes. Alguns altres, en canvi, són paraules conegudes per tothom, però amb uns matisos que potser passen més desapercebuts. Alguns termes són polèmics i només els reivindiquen alguns sectors del feminisme, a la vegada que són refusats per uns altres. No obstant això, és difícil d’entendre els matisos i polèmiques del moviment sense saber tots els significats d’aquestes paraules. Heus ací un intent d’aplegar i aclarir tots aquests conceptes relacionats amb la lluita pels drets de les dones i tot allò que l’envolta.
Abolicionisme: És el moviment i conjunt de mesures que alguns corrents del feminisme defensen per a eliminar la prostitució. Implica criminalitzar i perseguir la demanda de prostitució i el proxenetisme, però no les dones. També inclou mesures educatives per tal de deixar d’estigmatitzar les dones i estigmatitzar la demanda, a més d’ajuts econòmics i sortides laborals. Entén la prostitució com una institució d’arrel clarament patriarcal i considera que el sistema prostitucional o prostituent (l’engranatge i els interessos econòmics que envolten la prostitució) no se sosté sense el comerç d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Cal diferenciar-lo del prohibicionisme, que parteix d’una visió moralista que persegueix, criminalitza i estigmatitza les dones; del regulacionisme, que legalitza i regula la prostitució mitjançant controls, llicències i registres (criticat pel feminisme per articular-se al voltant del benefici empresarial); i del model pro-drets o pro-sexe, que defensa els drets laborals en el món de la prostitució i la pornografia i la seva despenalització perquè entén ambdues com a feines.
Agressió sexual: És un delicte que consisteix a atemptar amb violència i intimidació contra la llibertat sexual d’una persona. En termes legals, es diferencia de l’abús sexual pel fet que inclou violència i intimidació, però en cap dels dos delictes no hi ha consentiment per part de la víctima. Aquests conceptes tenen relació amb les violacions (que inclouen penetració, sigui anal, bucal o vaginal, i en què tampoc existeix el consentiment). El feminisme reivindica que qualsevol relació en què no hi hagi consentiment sigui considerada una agressió, i no pas un abús.
Aliat feminista: Home que dóna suport al moviment feminista. De vegades es parla d’aliats i no d’homes feministes perquè es considera que el moviment feminista l’han d’encapçalar les dones, que són el subjecte oprimit. (Vegeu també fals aliat.)
Amor romàntic: És una manera d’entendre l’amor associada a una sèrie de mites transmesos per mitjà de relats literaris, films o cançons: ha de ser per sempre, exclusiu, ha de poder assumir totes les dificultats i ha d’omplir tots els aspectes de la vida. Implica un elevat grau de dependència afectiva i manca de llibertats i és considerat una de les causes de la perpetuació de la violència masclista. Aquesta definició d’amor romàntic no es refereix l’amor de parella en general ni a les mostres d’afecte, sinó que fa referència a l’imaginari social i cultural que normalitza i idealitza les relacions possessives, nocives i dependents.
Androcentrisme: Visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.
Assetjament sexual: Intimidació o coerció de naturalesa sexual.
Avergonyiment físic (Body-shaming): Crítica de l’aspecte físic o la manera de mostrar el cos de les persones, especialment de les dones.
Biaix de gènere: És la inclinació esbiaixada cap a una persona o col·lectiu basada en el gènere. Es pot presentar com una predisposició o inclinació inconscient amb prejudicis i falses atribucions a l’hora de representar, seleccionar o prendre decisions, com sovint passa amb el tracte desigual cap a les dones en l’àmbit laboral, per exemple.
Body-monitoring: Fenomen pel qual l’individu –en aquest cas, les dones– controla de manera constant i obsessiva com llueix el seu cos. En són exemples retocar-se de manera obsessiva i reiterada els cabells o estar molt pendent de la mirada dels altres.
Body policing: Fenomen pel qual esdevé normal que el cos de les dones sigui objecte de debat. S’explica per la creença inconscient que les dones han de preocupar-se de tenir un cos normatiu i satisfer la mirada masculina i que, per tant, tothom pot jutjar els seus cossos. N’és un exemple retreure a una dona –davant seu o no– que no s’ha preocupat prou d’anar ben pentinada o maquillada.
Body positivity: Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indústria de la moda. En aquesta línia, també apareix el concepte de body neutrality, que anima a no donar importància al cos i tenir-hi una relació neutra, sense necessitat de sentir orgull.

Tampons tacats de sang de colors, de Cinta Tort.

Coeducació: Acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, de manera que es fomenti la igualtat real d’oportunitats.
Conciliació-corresponsabilitat: Repartiment equilibrat de les tasques domèstiques perquè les dones es puguin desenvolupar amb igualtat en l’àmbit professional.
Confidence gap: Fenomen a través del qual les dones menystenen els seus talents i capacitats mentre que els homes magnifiquen els seus.
Consentiment sexual: Acord explícit per a participar en una activitat sexual. Els moviments feministes proposen de deixar de parlar de relacions consentides per parlar de relacions acordades o desitjades, perquè la paraula consentiment implica que el subjecte no és qui decideix de fer l’acció, sinó que simplement l’accepta.
Cos normatiu o heteronormatiu: Aspecte físic que respon a l’ideal de bellesa imposat pel sistema patriarcal.
Cosificació sexual: Ús que es fa d’una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que es limiten al plaer estètic i sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Mitjançant aquest procés, se separen els atributs sexuals –sovint destacant-los per parts– i la bellesa física de la resta de la personalitat, i aquests atributs són reduïts a eines per al plaer masculí. D’aquesta idea sorgeix l’expressió dona objecte i també el concepte autocosificació, que és el fenomen pel qual són les dones les qui es cosifiquen a si mateixes analitzant-se des de la mirada masculina, cosa que s’explica pels rols imposats socialment. (Vegeu també Mirada masculina.)
Cuéntalo: Moviment viral a l’estat espanyol que va seguir el model del Me Too per a denunciar casos d’agressió i assetjament sexual. Anava adreçat a les dones en general, no tan sols a les relacionades amb la indústria cinematogràfica. (Vegeu també Me Too.)
Culpar la víctima (Victim blaming): Culpar les víctimes de violència masclista (sigui sexual, física o psicològica) d’aquesta violència, en compte de culpar-ne l’agressor. Significa capgirar les responsabilitats: jutjar, de manera més o menys subtil, la conducta de la víctima i qüestionar si hauria pogut fer res per a evitar l’agressió o fins i tot si l’ha provocada. En alguns casos de violació, per exemple, es qüestiona si la dona havia d’haver anat vestida d’una altra manera o per què anava sola caminant pel carrer de nit.
Cultura de la violació: Construcció social que, per mitjà de diversos sistemes, desacredita, responsabilitza o culpabilitza les víctimes d’una agressió sexual, alhora que representa el cos femení com un cos disponible per a ser agredit sexualment i banalitza i presenta com a romàntica i estètica la violència sexual cap a les dones. Culpar la víctima (victim blaming) forma part de la cultura de la violació.
Doble jornada: Expressió emprada per fer evident el temps que moltes dones es troben obligades a dedicar a la suma de les feines domèstiques i les laborals.
Dones prostituïdes (o dones en situació de prostitució): Expressió que utilitzen les feministes partidàries d’abolir la prostitució per a referir-se a allò que s’entén comunament per prostitutes. L’expressió parteix de la base que aquestes dones són víctimes del sistema prostitucional i que paraules com prostituta o treballadora sexual no destaquen aquesta condició. (Vegeu també treball sexual.)
Donzella en perill: Tòpic repetit tradicionalment en moltes ficcions que presenta la dona com un ésser indefens que ha de ser salvat d’algun perill i que actua com a motor de la narració, sempre protagonitzada per un heroi masculí que ha de salvar-la amb la seva valentia. Seria el cas, per exemple, del motiu recollit a la llegenda de Sant Jordi, sovint criticada pel feminisme.
Economia feminista: Estudi crític de les ciències econòmiques, amb l’intent de superar els biaixos androcèntrics. Es focalitza en els aspectes d’importància particular per a les dones, com la feina domèstica.
Eixancarrament masculí (Manspreading): Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi l’espai de més d’una persona. Mostra la tendència a engrandir l’espai masculí i minvar el femení.

Eixancarrament masculí.

Escletxa de gènere: Conjunt de desigualtats entre homes i dones en un àmbit concret, quant a nivell de participació, accés a oportunitats, drets, poder, influència, remuneració, beneficis, control i ús dels recursos.
Escletxa orgàsmica o escletxa de l’orgasme: Diferència entre el nombre d’orgasmes que homes i dones tenen en les relacions heterosexuals. Des d’una perspectiva feminista, és important de tenir en compte aquesta escletxa per a lluitar contra el fal·locentrisme. (Vegeu també fal·locentrisme.)
Escletxa salarial: Diferència mitjana entre els sous dels homes i de les dones.
Espais no mixtos: Espais reservats exclusivament a dones o exclusivament a homes. Alguns col·lectius feministes són no mixtos (i, per tant, només són format per dones) i també la primera línia de moltes manifestacions feministes.
Fal·locentrisme: Actitud basada en la idea que és el penis i, per tant, l’home, el centre de les relacions sexuals. Relacionat amb aquest concepte, també es parla de coitocentrisme, que és la tendència a pensar que les relacions sexuals han de passar, necessàriament, pel coit.
Fals aliat: Home que es considera feminista o aliat feminista, però que no es comporta com a tal.
Femellisme: Terme pejoratiu i antifeminista per a referir-se a aquella actitud que, suposadament i des del punt de vista de qui el fa servir, pretén la superioritat de la dona sobre l’home.
Femení genèric: En gramàtica, l’ús del femení com a gènere no marcat. Paraules com totes s’hi fan servir per a parlar de totes i tots, per exemple.
Feminazi: Terme pejoratiu i antifeminista per a referir-se a les feministes i negar els objectius del feminisme.
Feminicidi: Assassinat d’una dona pel fet de ser-ho. És la màxima expressió de la violència masclista.

Feminisme: Moviment polític i social que denuncia la submissió de les dones als homes causada pel patriarcat i promou l’alliberament i l’apoderament (augment de la fortalesa i confiança) de les dones per a trencar aquesta opressió. Té per conseqüència l’equiparació de drets entre tots dos sexes. Principals corrents (alguns controvertits i refusats per alguns sectors):
—Anarcofeminisme: Corrent del feminisme que veu en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques en les societats. El combat contra el patriarcat hi va de bracet amb la lluita de classes i contra l’estat.
—Feminisme liberal: Corrent individualista del feminisme que se centra en la capacitat de les dones d’aconseguir la igualtat mitjançant les decisions i accions pròpies. No relaciona l’opressió de les dones amb altres formes d’opressió. En les primeres onades del feminisme, era el feminisme que buscava la igualtat i equiparació de drets entre homes i dones, però amb el pas del temps s’han donat diverses atribucions al terme. (Vegeu també feminisme de la igualtat.)
—Feminisme negre: Corrent del feminisme que es va fer popular durant els seixanta com a resposta crítica al feminisme blanc. Considera que el masclisme, la lluita de classes i el racisme van estrictament units.
—Feminisme postcolonial o descolonial: Corrent del feminisme que proposa d’abandonar l’etnocentrisme del feminisme tradicional i incorporar-hi perspectives com l’ètnia o la cultura.
—Feminisme radical: Corrent del feminisme sorgit a partir de final dels seixanta vinculat amb idees marxistes. El terme no fa referència a cap grau d’exacerbació o intransigència, sinó que al·ludeix a l’arrel per indicar que el sistema patriarcal és l’origen de la desigualtat i que solament es pot combatre atacant aquesta arrel. Algunes reivindicacions del feminisme radical són l’abolició de la prostitució i la pornografia. Avui dia els sectors que s’identifiquen amb aquest feminisme també defensen la prohibició dels ventres de lloguer. (Vegeu també ventres de lloguer.)
—Feminisme socialista: Corrent del feminisme que explica la subordinació de la dona pel model capitalista i considera que és doblement oprimida, també per raó de classe. Entronca amb el feminisme radical i el feminisme marxista, que defensa la implantació del socialisme com a via d’alliberament femení.
—Transfeminisme: Corrent que amplia els subjectes del feminisme a persones que també són considerades oprimides pel patriarcat, com les persones trans. Entronca amb la teoria Queer. (Vegeu també Teoria ‘Queer’.)
Hi ha també uns altres moviments, corrents i distincions del feminisme:
—Ciberfeminisme: Activisme feminista a la xarxa o feminisme aplicat a les TIC, que, segons aquest corrent del feminisme, pot trencar les barreres del gènere.
—Ecofeminisme: Moviment que relaciona feminisme i ecologia. Es fonamenta en el principi de respecte a la natura com a base per a lluitar contra el patriarcat i l’industrialisme.
—Feminisme de la igualtat: Corrent del feminisme originat durant la Il·lustració i consolidat amb el sufragisme que reivindica que les dones puguin tenir els mateixos drets que els homes. Es contraposa al feminisme de la diferència, que és crític amb el feminisme de la igualtat perquè reivindica un canvi complet del sistema d’opressió, i no una equiparació amb els homes des d’un punt de vista androcèntric que pot suposar el risc de reproduir el rol opressor masculí.
—Feminisme islàmic: Moviment que reivindica el paper de les dones a l’islam. Demana la reinterpretació dels texts sagrats i condemna les imposicions del feminisme occidental.
—Feminisme postestructuralista o postfeminisme: Moviment sorgit a final del segle XX que fa una revisió crítica del feminisme anterior.
—Feminisme separatista: Corrent del feminisme que defensa la segregació sexual; és a dir, la separació entre homes i dones en diferents espais de la societat per a apoderar les dones sense la interferència dels homes.
—Lesbianisme polític: Corrent del feminisme que recull la teoria que l’orientació sexual és una construcció social i defensa l’homosexualitat femenina com a alternativa a l’heterosexualitat. Inclou el feminisme lèsbic, feminisme lesbià o separatisme lèsbic, que és el corrent crític amb el feminisme dels anys seixanta i setanta i el moviment gai de principi dels setanta.
Feminitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara la delicadesa, la discreció, la debilitat, la irracionalitat…
Feminitat obligatòria: Conjunt de mandats que assenyalen com han de ser i comportar-se les dones des d’una perspectiva patriarcal. En són exemples la imposició de la depilació o el fet de pesar poc.
Feminització de la pobresa: Conjunt de fenòmens que, dins la pobresa, afecten més sovint les dones. És també el procés que eixampla l’escletxa de pobresa entre sexes. S’inclouen més fenòmens, com ara l’escletxa salarial, el sostre de vidre i el terra enganxós.
Furt d’idees (Bropropriating): Situació en què un home s’apropia la idea d’una dona (generalment a la feina) i se n’emporta el mèrit.
Gènere: Construcció social de la masculinitat i la feminitat. Inclou les característiques, actituds i rols que una societat atorga a una persona segons el seu sexe, que és el conjunt de trets biològics, fisiològics i orgànics que divideix els individus en femelles i mascles, als quals s’assigna un valor superior. Així doncs, el gènere és cultural i s’atorga d’acord amb el sexe, que és biològic. Conceptes relacionats:
—Binarisme de gènere: Classificació de sexe i gènere en dues formes diferents, oposades i excloents: el masculí i el femení.
—Disfòria de gènere: Sentiment molt ampli de disgust amb el gènere atribuït a una persona quan neix. Va més enllà i és més agut que no pas el malestar amb els rols de gènere que qualsevol persona pot sentir. És un concepte que s’utilitza menys que anys enrere perquè es considera patologitzant per a les persones trans.
—Identitat de gènere: identificació d’una persona amb el gènere masculí o femení (o cap dels dos), que pot diferir del gènere assignat en néixer en funció del seu sexe. És el procés d’integració i interiorització de les característiques que s’atorguen a la feminitat o a la masculinitat (o a cap de les dues). No s’ha de confondre amb l’orientació sexual, que és el patró d’atracció sexual, eròtica, emocional o amorosa cap a un sexe determinat, ambdós sexes (o cap, en cas que s’entengui l’asexualitat com una orientació sexual). Alguns sectors del feminisme refusen aquest concepte i els que se’n deriven perquè consideren que el gènere és una construcció social necessàriament lligada al sexe que actúa com a eina d’opressió mitjançant la imposició, i no pas la identificació. Dins el transfeminisme, de la identitat de gènere se’n deriven un seguit de conceptes. Són els següents:
—Cisexisme: Creença en la superioritat de les persones cisexuals i cisgènere per sobre de les transsexuals o transgènere.
—Cisexual o cisgènere: Persona que no experimenta un sentiment gaire intens de disgust amb el gènere atribuït en néixer, com sí que l’experimenten les persones transsexuals o transgènere. (Vegeu també transgènere.)
—Cisnormativitat: Conjunt de normes que sostenen la creença que les persones es divideixen de manera natural en dos gèneres diferents i excloents: home i dona. Es parla de cisheteronormativitat si s’hi afegeix l’exclusió a qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat; i de cishomonormativitat si s’exclou qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat o l’homosexualitat.
—Gènere fluid: Concepte per a definir les persones que diuen identificar-se amb més d’un gènere. Normalment parlen d’una transició entre el masculí i el femení o de neutralitat.
—Gènere no binari: Expressió que s’aplica a qui no s’identifica ni com a home ni com a dona.
—Transfòbia: Odi, aversió i discriminació a les persones transsexuals o transgènere.
—Transgènere: Persona que s’identifica amb un gènere que és diferent de l’assignat quan neix, d’acord amb el seu sexe. A diferència de les persones transsexuals, poden no pretendre canviar-se l’anatomia perquè consideren que no cal ser cent per cent home o dona, ni biològicament ni socialment o simplement per una decisió personal. Alguns sectors del transactivisme refusen aquest concepte i entenen el fet trans com quelcom obert i flexible que no cal separar en dues etiquetes. Prefereixen, doncs, el concepte de persones trans.
—Transmisogínia: Aversió o odi a les dones trans.
Ginòpia: Omissió del punt de vista de la dona en casos de violència masclista.
Grassofòbia: Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.
Herstory: Joc de paraules en anglès que es refereix a la història de les dones o a la historiografia feminista, en contraposició amb la historiografia dominant, centrada sempre en els homes i narrada majoritàriament per homes. La paraula history (‘història’) pot dividir-se, mitjançant un joc de paraules que no té a veure amb l’etimologia, entre his i story (‘la història d’ell’), mentre que la paraula herstory es dividiria entre her i story (‘la història d’ella’).
Heteronormativitat: Principi que implica l’alienació del sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i els rols de gènere. És a dir, des d’una perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta només per homes, identificar-se amb el gènere femení i reproduir els rols i actituds associats a aquest gènere.
Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la dona i la resta d’orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat. Aquest concepte es relaciona amb l’heterosexualitat obligatòria i l’heterosexisme, que exclouen i menyspreen qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat. També es parla de cisheteropatriarcat o cisheterosexisme, per a denunciar també la discriminació cap a les persones transsexuals o transgènere.
Homosociabilitat: Tendència a mantenir relacions socials amb individus del mateix sexe. D’una perspectiva feminista, aquest concepte critica la preferència dels homes per a relacionar-se socialment amb més homes, cosa que exclou les dones de certes esferes socials, laborals i de poder o influència.
Igualtat de gènere o sexe: Qualitat que implica que homes i dones han de tenir els mateixos drets i beneficis i ser tractats amb el mateix respecte. És una obligació de dret internacional.
Indefensió apresa: Fenomen psicològic pel qual la persona mostra una actitud passiva i submisa en cas d’agressions i se sent incapaç de reaccionar. Des d’una perspectiva feminista, aquest concepte va més enllà d’un fenomen psicològic i té unes causes socials derivades de la manera com són socialitzades les dones, amb la imposició d’atributs com la debilitat, la submissió o el sacrifici. En molts casos de violència masclista, les víctimes experimenten aquest fenomen, normalment després que la violència hagi minat la dona gradualment.
Interseccionalitat: Estudi de les identitats socials i els respectius sistemes d’opressió (com el patriarcat o el racisme) que parteix de la base que no actuen de manera independent, sinó que són formes de dominació interrelacionades provinents d’un mateix sistema, i que, per tant, cal analitzar-les de manera conjunta.
Intersexualitat: Ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals. Les persones intersexuals poden néixer amb cromosomes, genitals i gònades que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina.
Lesbofòbia: Discriminació homòfoba i masclista contra les dones homosexuals. Conceptes com l’esborrament lèsbic –que fa referència a la invisibilització de la història i problemes de les lesbianes– subratllen la doble violència que pateixen.
Llenguatge inclusiu: Alternativa a l’anomenat llenguatge sexista que inclou l’ús del femení genèric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre més propostes.
Llenguatge sexista: Expressió amb què es pretén posar de manifest que el llenguatge tradicional és sexista i que l’ús del masculí genèric és una mostra més de l’opressió cap a les dones. El feminisme considera també que són masclistes alguns elements lèxics, com ara els duals aparents, que adquireixen significats diferents si es troben en masculí o femení i que menyspreen les dones (exemple, home públic – dona pública).
Llum de gas: Terme amb què es designa l’abús subtil i manipulador mitjançant el qual s’erosiona l’autoestima i la confiança d’una dona fins al punt d’anul·lar-ne la personalitat. Es considera una de les conductes més comunes entre els maltractadors.
Manterruption: Expressió que defineix les interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.
Masclisme: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.
Masculinitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a l’home, com ara la força, el lideratge, la intel·ligència, la racionalitat…
Masculinitat/feminitat desconstruïda: Actituds o característiques d’un home o una dona que són producte del qüestionament o rebuig de les actituds o característiques socialment assignades al seu sexe.
Matriarcat:  Forma d’organització que dóna la màxima autoritat social i política a la mare i en què la dona predomina en les posicions de poder.

Me Too: Moviment viral per a denunciar l’agressió i l’assetjament sexual que han rebut les dones, desfermat arran de les acusacions d’agressions sexuals contra el productor de cinema Harvey Weinstein.
Micromasclisme: Masclisme quotidià i normalitzat. A diferència d’unes altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades, aquestes pràctiques, més subtils, són legitimades per l’entorn social. Es considera micromasclisme, per exemple, l’assetjament de carrer; és a dir, els comentaris que alguns homes fan a les dones pel carrer (jutjant-ne l’aspecte físic).
Mirada femenina (Female gaze): En ficció, especialment l’art o l’audiovisual, acte de representar les dones i el món a partir d’una perspectiva feminista i de dona (de la guionista, l’artista, la productora…) com a resposta a la mirada masculina predominant en la majoria de films o obres d’art i que sovint cosifica les dones i les presenta com a objectes de plaer estètic i sexual masculí.
Mirada masculina (Male gaze): En ficció, especialment l’art o l’audiovisual, acte de representar les dones i el món a partir d’una perspectiva masculina i heteronormativa que cosifica les dones i les presenta com a objectes de plaer estètic i sexual de l’home.
Misàndria: Aversió o odi al sexe masculí. Com femellisme o feminazi, aquest concepte s’utilitza per a desacreditar el feminisme.
Misogínia: Aversió o odi al sexe femení. D’aquest concepte se’n deriva la misogínia interioritzada, que és un tipus de misogínia que no es manifesta directament i apareix com un pensament automàtic que jutja les conductes de les dones o menysté tot allò que s’associa a la feminitat.
Noves masculinitats: Models de masculinitat alternatius a la coneguda com a masculinitat hegemònica o masculinitat tòxica; és a dir, associada a atributs com ara la dominació o la violència. Un exemple de nova masculinitat seria aquella que no s’avergonyeix de fer públics els sentiments de tristesa o la debilitat, per exemple.
Onades feministes: Són les diferents etapes que ha viscut el moviment des que va néixer. No hi ha un consens total sobre la divisió d’aquestes etapes. Mentre que algunes postures, especialment des del feminisme europeu, defensen que la primera onada feminista s’ha de situar en l’època de la Il·lustració, algunes altres, especialment des del feminisme anglosaxó, creuen que és més adequat situar-la a mitjans del segle XIX. Tampoc no hi ha un consens total en quins anys concrets es fa el canvi d’etapa.
—Primera onada: Aparició, en la segona meitat del segle XVIII, de les primeres vindicacions feministes arran de la Revolució Francesa i la Il·lustració. Les pensadores d’aquesta etapa van aprofitar l’auge del pensament racional per començar a qüestionar els privilegis masculins i a destacar que aquests privilegis no tenien cap raó biològica. També van denunciar que la Revolució Francesa no inclogués les dones en les seves reclamacions d’igualtat, llibertat i fraternitat. En definitiva, demanaven els mateixos drets de ciutadania que els homes: dret d’educació, de sufragi, drets matrimonials i en vers als fills…
—Segona onada: Moviment feminista de mitjans del segle XIX i començament del XX. Es va originar als països anglosaxons al voltant de dues reivindicacions principals. La primera es referia als drets polítics, lligats amb el sufragisme i el moviment pel sufragi femení i amb el dret de les dones de participar en la vida política. La segona reivindicació era el dret de les dones de decidir sobre si tenir fills o no, quan i com. També es va seguir reivindicant el dret de les dones a rebre la mateixa educació que els homes.
—Tercera onada: Moviment feminista de mitjan segle XX, originat als Estats Units. Reivindicava l’alliberament de les dones del seu paper tradicional lligat a la maternitat i a les tasques domèstiques. En aquesta línia, reclamava igualtat salarial, llibertat sexual, dret d’avortament, dret de divorci i protecció de la maternitat i denunciava la doble jornada i la violència contra les dones.
—Quarta onada: Moviment feminista contemporani. És un corrent amb una gran diversitat de pensament, que també inclou reivindicacions del moviment LGTBI en alguns casos.
Paritat: Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polític, econòmic i social.
Patriarcat: Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en què les relacions són estructurades pel domini de l’home sobre la dona. És un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferència entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la societat. Autores com Alicia Puleo o Ana de Miguel distingeixen entre patriarcat dur o de coacció –present en aquelles societats on les lleis marquen què poden fer les dones i fins i tot inclouen prohibicions i violència en la legislació– i patriarcat tou o de consentiment –present en les societats occidentals contemporànies, on la llei reconeix la igualtat entre homes i dones però el masclisme continua molt present en tots els àmbits.
Pedanteria masculina (Mansplaining): Acció i efecte d’explicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap –i fins i tot millor– per part d’un home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.
Perspectiva de gènere o perspectiva feminista: Anàlisi de qualsevol àmbit o activitat a partir de l’opressió de les dones amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin de resoldre les desigualtats. Aplicar perspectiva de gènere o feminista a la política, per exemple, seria analitzar quin paper hi fan les dones i quantes n’hi ha.
Postpornografia: Moviment de videoart contrari a la pornografia convencional. Es caracteritza per la introducció de cossos no normatius i pràctiques diferents de les del porno prevalent, que, entre més, contradiuen l’existència d’un gènere binari.
Pressió estètica: Pressió social per a tenir un cos normatiu que s’expressa per mitjà de la publicitat, la indústria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i més fenòmens, es considera que afecta més les dones que no els homes.
Principi o síndrome de la barrufeta: En ficció, tendència a representar grups en què hi ha molts membres masculins, amb una característica que els defineix, mentre que només hi apareix un personatge femení, sense cap més característica que ser dona i sovint estereotipat. És un fenomen que es repeteix en moltes sèries de ficció com ara Doraemon, The Big Bang Theory o Els barrufets.
Prostituent o prostituïdor: Concepte utilitzat per l’abolicionisme per a referir-se al que normalment s’entén com a clients o consumidors de prostitució i proxenetes.
Putofòbia: Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes. De vegades es fa servir aquest terme pejorativament contra les feministes partidàries d’un model abolicionista.
Quotes: Sistema de discriminació positiva amb l’objectiu de forçar que les dones participin en les posicions de poder polític, econòmic i social perquè siguin paritàries.
Rentada violeta (Purplewashing): Conjunt d’estratègies polítiques i de màrqueting que apel·len a un suposat compromís amb el feminisme que no és real. També es fa servir quan es defensen mesures o polítiques xenòfobes amb l’excusa que són necessàries per a l’alliberament de les dones.
Revictimització: Procés pel qual s’afegeix alguna violència contra les dones víctimes de violència masclista. És un maltractament afegit per l’entorn, l’administració, el sistema judicial i els organismes responsables de combatre-la. En els casos de violència sexual, per exemple, es considera que hi ha revictimització quan es qüestiona la versió de la víctima o d’alguna manera és culpada dels fets.
Rols sexuals o de gènere o estereotips de gènere: Creences que s’han construït i transmès culturalment i que reparteixen atributs diferents per a homes i dones, de manera que limiten les respectives expectatives de vida i possibilitats de desenvolupament personal. Per exemple, la creença que les dones s’han d’encarregar de les tasques de cures.
Sexisme: Actitud que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i, en conseqüència, justifica el manteniment d’unes normes de comportament que emanen d’aquesta divisió. Considera que homes i dones tenen un seguit de característiques que els diferencien i que, per tant, també han de tenir una conducta i tracte diferent.
Síndrome d’alienació parental: Trastorn que, segons la teoria del psiquiatre infantil Richard Gardner, sofreixen alguns infants que suposadament han estat manipulats psicològicament per a sentir por o hostilitat envers un progenitor per part de l’altre, generalment en el context d’un divorci o de les disputes per la custòdia dels fills. És un concepte que manca de consens científic i no és reconegut com a trastorn per l’Organització Mundial de la Salut. El feminisme considera que la utilització d’aquest suposat trastorn respon a una estratègia per a desacreditar les dones en molts casos de violència masclista i maltractament a menors.
Síndrome de la impostora: Fenomen psicològic que duu moltes dones a menystenir les seves capacitats i assoliments i a sentir-se incapaces o insegures en l’àmbit acadèmic o laboral, especialment si ha estat tradicionalment ocupat per homes.
Slut-shaming: Acció de culpabilitzar una dona fent al·lusió als seus comportaments o desigs sexuals. Parteix de la creença que les dones són sexualment passives i, per tant, que mostrin el seu desig és quelcom que se’ls ha de retreure, que els resta respectabilitat. N’és un exemple el fet de jutjar les dones per la seva activitat sexual o pel fet d’anar vestides d’una manera que, suposadament, cerca l’atracció dels homes.
Socialització de gènere: Procés gradual a través del qual s’imposen els rols de gènere segons el sexe amb què s’ha nascut. Es vertebra des de totes les esferes de  la societat (família, escola, mitjans de comunicació, cinema…) i a través de constants atribucions, comentaris, mandats… Un exemple de socialització seria la compra de nines per a les nenes i de cotxes de joguina per als nens.
Sororitat: Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una aliança existencial i política que contribueixi a l’eliminació social del masclisme i a l’apoderament individual i col·lectiu de les dones.
Sostre de diamant: Impediment per a valorar les dones amb criteris estrictament professionals.
Sostre de vidre: Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir, en la seva carrera professional, fins als càrrecs de més responsabilitat pel fet de ser dones.
Sufragisme: Moviment reformista social, econòmic i polític sorgit el segle XIX que promovia l’extensió del sufragi (dret de vot) a les dones.
SWERF: Sigles en anglès de Sex Worker Exclusionary Radical Feminism per a referir-se, de manera pejorativa, a les feministes que volen abolir la prostitució i la pornografia.
TERF: Sigles en anglès de Feminisme Radical Trans-Excloent per a referir-se, de manera pejorativa, als sectors del feminisme que defensen que només es poden considerar dones aquelles persones que han nascut amb vagina i que, per tant, les dones trans no han de ser considerades subjecte polític del feminisme.

Pavelló per a sufragistes en una presó londinenca.

Terra enganxós: Obstacle per al desenvolupament professional femení que impliquen les tasques de cures i la vida familiar, tradicionalment associades a les dones.
Test de Bechdel: Conjunt de normes per a avaluar el masclisme en els productes de ficció. S’aplica seguint els paràmetres següents: l’aparició, pel cap baix, de dos personatges femenins i el fet que aquests dos personatges interactuïn en algun moment sobre alguna qüestió que no tingui a veure amb els homes. Una variant del test exigeix que, a més, les dues dones siguin personatges amb nom.
Teoria Queer o teories Queer: Conjunt de teories sobre el gènere segons les quals l’orientació sexual, la identitat de gènere o la divisió sexual entre homes i dones són resultat d’una construcció social, no biològica. Planteja de refusar la classificació de les persones en etiquetes com home, dona o homosexual. Sota el concepte Queer també s’acostumen a incloure totes aquelles persones amb identitats, condicions o conductes que queden relegades fora de l’heteronormativitat i que sovint són estigmatitzades, com ara les persones trans o homossexuals.
Treball sexual: Concepte que utilitza l’activisme pro-sexe o pro-drets per a reivindicar la prostitució i la pornografia com a feines.
Treballadora rosa (Pink collar worker): Treballadora d’un àmbit tradicionalment associat a les dones, com ara mainaderes, infermeres, professores o secretàries.
Ventres de lloguer: Pràctica mitjançant la qual una dona accepta, en canvi de diners, quedar-se embarassada, gestar i parir per a una altra persona o parella, que es quedarà la criatura. Alguns corrents del feminisme defensen aquest terme i no el de gestació subrogada, maternitat subrogada, gestació per substitució o subrogació perquè consideren que així es fa més visible la denúncia a la pràctica.
Violència de gènere o masclista: Violència física, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que s’exerceix contra les dones i que té com a resultat el dany o patiment físic, sexual o psicològic. També es consideren violència masclista les amenaces d’aquests actes i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant a la vida pública com a la privada. En una societat patriarcal, es considera que la violència de gènere és sinònim de violència masclista, perquè les qui són oprimides per raó de gènere són les dones.
Violència domèstica: Violència o maltractament a casa o dins la família, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.

Anunci polèmic per haver promogut la violència simbòlica.

Violència obstètrica: Tipus de violència contra les dones en què els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abús de la medicalització i una patologització de l’embaràs i el part.
Violència simbòlica contra les dones: Comportaments tàcits i gairebé inconscients en què s’exerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc té en la jerarquia social. El feminisme considera violència simbòlica algunes campanyes publicitàries en què la dona és col·locada en posicions de submissió que pretenen ser estètiques, per exemple.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb