Els magistrats sostenen que, en els seus recursos, Puigdemont i Comín no inclouen ‘ni un sol precepte’ que demostri que la justícia europea els empara i, per contra, ‘a l’acta electoral de 1976, a més de la remissió al dret dels estats, no hi ha cap previsió que impedeixi d’exigir l’acatament a la constitució’. Insisteixen en la constitucionalitat del requisit d’acatar la constitució, que segons els magistrats és una condició que ‘no es pot reduir a una mera formalitat intranscendent’.
Contra el seu propi argument, el tribunal sosté que és ‘improcedent’ de presentar cap qüestió prejudicial al TJUE, encara que ho hagin demanat tant els advocats de les defenses com la fiscalia, a més dels lletrats del congrés espanyol i la JEC.
El motiu, segons el Suprem, és que el Parlament Europeu ja ha reconegut Puigdemont i Comín com a eurodiputats i, per tant, ‘fos quin fos el pronunciament del TJUE no tindria cap rellevància per a les pretensions substantives dels recurrents’ perquè ‘és notori que han estat reconeguts com a membres del Parlament Europeu i que com a tals exerceixen els seus càrrecs’.
La sentència del TJUE
El Tribunal de Justícia de la UE no es va pronunciar directament sobre la compatibilitat del jurament de la constitució espanyola amb la legislació europea. Tanmateix, de manera implícita, va descartar que fos un requisit imprescindible per a obtenir la condició d’eurodiputat, perquè va defensar que aquesta condició s’adquireix amb la proclamació dels resultats oficials. La publicació dels resultats és prèvia al jurament de la constitució. Una interpretació que, segons el TJUE, es basava ‘en el principi de la democràcia representativa’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada