15.06.2020 09:31
El periodista Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) s’ha mort a seixanta-set anys a causa d’una leucèmia, que ell mateix va anunciar en un article al Punt Avui, diari del qual va ser director adjunt. Segons que va explicar,
era previst que li fessin un trasplantament de moll de l’os a l’abril,
però es va haver d’ajornar per la crisi pel coronavirus. El 15 de maig
va publicar el seu darrer article, en què va anunciar que faria una pausa llarga perquè havia arribat el moment del trasplantament.
Entrevista de 2014 a Manuel Cuyàs per la publicació de les seves memòries: ‘Les coses són interessants segons com s’expliquen’
Cuyàs va ser cofundador del setmanari El Maresme (1977-82) i de la revista Mataró escrit
(1986-94). Va començar a col·laborar al Punt Diari el 1987 com a
articulista d’opinió. Fou un columnista de referència i acostumava a
començar les seves columnes amb una vivència personal, que li feia de
falca per a tractar d’un tema més general. Quan el Punt del Maresme va
aparèixer, el 2 de febrer de 1995, va esdevenir-ne el director
editorial. També ha estat gestor cultural a l’Ajuntament de Mataró i de
l’Olimpíada Cultural. El 2001 va ser designat nou director de l’edició
Catalunya del Punt.
Manuel Cuyàs: ‘Jordi Pujol i Soley no és cap lladre’
Va publicar una
desena de llibres, alguns dels quals van ser traduïts a l’anglès,
l’espanyol i l’alemany. També va col·laborar amb Jordi Pujol, escrivint
els tres volums de les seves memòries. Ell es feia dir curador de les
memòries, que no pas biògraf, ‘perquè un biògraf és algú que investiga,
busca fonts i fonts escrites. I si el personatge és viu, el busca. Però
jo no vaig fer això. Jo vaig transcriure unes memòries’.
I sobre les seves, de memòries, en va escriure un volum: El nét del pirata (Proa, 2014), que parlava de la seva infantesa i s’acabava amb el final de la dictadura fraquista. L’èxit d’aquestes vivències el va portar a confegir una antologia d’articles que va titular Enamorats de l’Audrey Hepburn
(Proa, 2015), amb evocacions de caràcter costumista, referint-se a la
gastronomia, les festes populars, el cinema, els viatges, l’ideari
femení… De la seva relació durant sis anys amb
Jordi Pujol, del Pujol que va conèixer, de tot allò que Pujol no va
voler explicar en les memòries… Cuyàs deia que quedaria per a un altre
volum. En aquests sis anys després d’El nét del pirata, no ha
aparegut cap altre volum que continuï les seves memòries. No el va voler
escriure. Tanmateix, sí que es va avenir a parlar de Pujol l’any
passat, arran dels cinc anys de la confessió de l’ex-president.
Manuel Cuyàs: ‘Pujol pensa en mi perquè sóc un periodista no contaminat’Manuel Cuyàs: ‘Jordi Pujol i Soley no és cap lladre’
Cuyàs
anava a la seva i gastava un cert aire noucentista. Acostumava a portar
barret, costum que havia après del seu pare. Ell era un mataroní de
pro, bon coneixedor d’una ciutat i que gaudia ensenyant-la. Parlava de
les dues parts històriques, l’antiga i la nova:
la de la basílica de Santa Maria i la de l’església de Santa Anna; la
que diu ‘sumaia’ i la que no ha dit mai sumaia, sempre ‘llonganissa’; la
del ‘guaita’ i la del ‘mira’; la de la banda dreta, que era tancada
entre muralles, i la de la banda esquerra, que va créixer extramurs. Ell
era de la Rambla, de la banda moderna, i això, és clar, el determinava.
Cuyàs va construir un univers literari al voltant de Mataró.
Periodísticament,
Manuel Cuyàs tenia una mirada pròpia, sovint sorprenent i també
sorneguera. El punt de vista que aportava, juntament amb la manera de
narrar, clara i llaminera, i un català genuí, li havien conformat un
estil reconeixible, que s’emmarcava dins del periodisme literari i que
bevia de prosistes com Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. El Cuyàs
columnista era respectat i, d’uns anys cap aquí, també era conegut,
perquè participava en tertúlies diferents, de ràdio i de televisió.
Va
ser reconegut amb nombrosos premis, com ara el Jaume Ciurana (1987), el
Manuel Bonmatí de periodisme (2010), el Ploma d’Or dels alumnes de
periodisme de la UAB (2012), el de l’Associació de Publicacions
Periòdiques en Català (APPEC) a la trajectòria professional (2013) i el
d’Òmnium Cultural de Mataró (2014).Mostres de condol per la seva pèrdua
La mort de Cuyàs ha causat un impacte a diversos sectors del país, que han manifestat el dolor per la seva pèrdua i el condol a la família a les xarxes socials. Vegeu-ne ací alguns:
Colpit per la mort del periodista i escriptor @ManuelCuyas. En la millor tradició del periodisme català, sempre recordarem els seus articles a @elpuntavui i tots els seus llibres. El meu condol i una forta abraçada a la família, als amics i als seus lectors https://twitter.com/elpuntavui/status/1272434060284100609 …
Molt colpit per la mort de l’amic @ManuelCuyas.
Com et trobarem a faltar, Manel. Ho sento molt, molt. Una abraçada a
tota la família, als amics i als companys. Descansa en pau. https://twitter.com/vpartal/status/1272433667596529664 …
El món del periodisme perd un dels seus mestres. Una abraçada a la família i amics. https://twitter.com/elnacionalcat/status/1272426005161009154 …
Estimadíssim @ManuelCuyas,
gràcies per tant de compromís amb el país i la feina ben feta. Per les
teves cartes i articles imprescindibles, companys de cel·la. No
t'oblidarem mai https://twitter.com/elpuntavui/status/1272434060284100609 …
El dia no podia començar pitjor. Trist, molt trist, per la mort del @ManuelCuyas . Un periodista singular, amb estil propi i una personalitat enorme. I una gran persona. És una pèrdua monumental. https://www.vilaweb.cat/noticies/commocio-per-la-mort-del-periodista-manuel-cuyas/ …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada