Ciutats com Nova York han volgut prevenir i per això han desplegat un operatiu permanent de policies al voltant de la icònica escultura de Cristòfor Colom que hi ha situada a Manhattan, just davant de l’Hotel Trump. El governador de l’estat, Andrew Cuomo, amb avantpassats italians, ha declarat ‘entendre els sentiments contra Colom’, però demana que es respecti l’estàtua de l’explorador perquè creu que també representa el llegat i la contribució dels iberoamericans a Amèrica.
Aquest moviment ha travessat l’oceà i ha deixat de ser estrictament nord-americà. Diumenge, a Bristol, uns quants manifestants van enderrocar una estàtua de l’esclavista anglès Edward Colston i la van llançar a les aigües del port. Posteriorment, una estàtua d’un altre esclavista anglès, Robert Milligan, va ser retirada de l’exterior del Museu dels Docklands, a Londres.
Anti-racism
protesters tore down and threw a bronze statue of 17th century slave
trader Edward Colston into a river in Bristol, England on Sunday as
thousands demonstrated across the UK over George Floyd's death https://cbsn.ws/2MHqO6S
Però la protesta ha incrementat de to quan ha atacat directament un símbol britànic, el primer ministre Winston Churchill. L’estàtua en memòria del dirigent conservador que vigila el parlament britànic, al centre de Londres, va ser atacada amb un missatge molt clar: ‘Era un racista’. Però més enllà del dany material, la protesta ha sotmès el país en un debat. Les autoritats han col·locat uns plafons metàl·lics per a protegir l’escultura i evitar que l’emplaçament es converteixi en un punt de rivalitat entre col·lectius antiracistes i grups d’extrema dreta.
Imatge
destacada avui al Regne Unit: l’estàtua de Winston Churchill de la plaça
del Parlament de Londres, protegida. Va ser guixada durant una
manifestació contra el racisme. Es vol evitar que sigui un punt de
conflicte amb grups d’ultradreta aquest cap de setmana.
La polèmica ha obligat el primer ministre, Boris Johnson, a pronunciar-se sobre l’incident. El polític conservador que més s’ha obligat a imitar les formes de Churchill va escriure ahir uns piulets demanant respecte per l’escultura, tot i reconèixer que més d’una vegada havia fet comentaris racistes: ‘Sí, de vegades va expressar opinions que avui ens són inacceptables i que són inacceptables, però era un heroi i mereix plenament el seu memorial.’
La protesta pot arribar a Barcelona?
Si traslladem aquestes protestes al nostre país, la primera estàtua que ens ve al cap és la de Cristòfor Colom a Barcelona, al final de la Rambla. De moment no hi ha reaccions. Només la de la presidenta de Catalunya En Comú-Podem al Parlament, que en una entrevista al diari Ara assenyala que seria una bona mesura desmuntar-la. Leónidas Martín, professor de la UB de Polítiques Artístiques i especialista en art i pensament contemporani, es mostra dubitatiu sobre com poden afectar les protestes dels EUA en el monument de Colom a Barcelona. Explica que col·lectius indígenes s’hi reuneixen al voltant cada 12 d’octubre i en demanen l’enderrocament. Tanmateix, ressalta que té una ‘dimensió més gran’ que no pas l’estàtua d’Antonio López, que sí que va ser enderrocada.Martín coneix bé la història perquè participava en SOS Racisme, l’entitat que des del 2014 demanava que es retirés l’estàtua en homenatge al negrer que va fer fortuna traficant esclaus a la Cuba colonial i que era situada en una plaça que també portava el seu nom. L’Ajuntament de Barcelona va abraçar la demanda i el març del 2018 el monument va ser retirat.
Quan només hi ha dempeus el pedestal, SOS Rascisme va fer-hi una intervenció artística amb migrants africans que fa anys que viuen sense papers a la ciutat. Portava el nom de ‘Racismo sin comillas’ en al·lusió a López, que va ser el primer marquès de Comillas. En clau històrica, i més enllà de si la protesta arribarà als nostres carrers, recorda que la destrucció d’estàtues no és res nou i que és una pràctica que té una llarga tradició històrica que comença amb la destrucció de la Columna Vendôme, el 1871. ‘Les estàtues són la petrificació d’uns valors i una manera de veure el passat. Quan dues lectures socials s’enfronten, hi ha aquesta pràctica iconoclasta de destruir la simbologia que no comparteixes’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada