Dilluns  18.05.2015  06:00

L'extrema dreta a les eleccions del 24 de maig i l'auge del discurs racista

Repassem el suport ultra als municipis del país

Vilaweb

Les eleccions municipals del 24 de maig seran interpretades amb claus diferents, i la principal serà identificar el suport als partits sobiranistes, per molt que es tracti de comicis locals. Però un altre element a tenir en compte serà la influència de l'extrema dreta. Per això avui ens proposem de fer un retrat del suport que va rebre en les últimes eleccions municipals i de les candidatures ultres que seran presents en aquestes. Recordem que a les eleccions europees de l'any passat, l'extrema dreta va guanyar suport a l'estat francès (el Front National va ser el partit més votat), a Grècia (van augmentar els vots a Alba Daurada) i a Alemanya (els neonazis de l'NPD van aconseguir un escó a la cambra europea). A casa nostra, la principal formació ultradretana és Plataforma per Catalunya, que d'un temps ençà té contactes amb el moviment islamòfob i ultradretà alemany Pegida. Però PxC arriba a aquests comicis després d'una guerra interna que els ha dividits i que ha fet que es presentessin un centenar de candidatures menys que no pas quatre anys enrere. També caldrà veure on va a parar el suport de l'extrema dreta al País Valencià, ara que no s'hi presenta la formació que aplegava més vots, Coalició Valenciana, i si els ultres d'España 2000 s'inflaran o no. Tampoc no passem per alt el viratge del PP, que assumeix el discurs antiimmigració fins ara a mans de l'extrema dreta. 

Aquest és un mapa del suport que van obtenir les diverses formacions ultres a les eleccions municipals del 2011 (posant-vos al damunt de cada municipi, podeu veure el percentatge de vots que hi va rebre l'extrema dreta):

‪‬
La crisi de Plataforma per Catalunya
El principal partit d'extrema dreta al nostre país és Plataforma per Catalunya. A les últimes eleccions municipals va passar de 17 regidors a 67. Aleshores s'havia presentat a més de 177 municipis. Aquest 24 de maig es presentarà a un centenar menys, a 75. Segurament hi té a veure la crisi que ha tingut fa poc. PxC va expulsar l'any passat el seu fundador, Josep Anglada, després d'uns quants escàndols judicials i de retrets d'excés de personalisme. Ara Anglada competeix contra PxC sota les signes de Plataforma Vigatana. D'aquesta manera, enguany PxC es presenta a Vic --on és segona força i primer grup de l'oposició-- amb el número dos d'Anglada al capdavant, Joan Carles Fuentes. Per si no n'hi hagués prou, a Vic encara es presenta una tercera formació de caràcter racista i que, aprofitant l'auge sobiranista, es declara independentista: Som Catalans, encapçalada per una altra escindida de PxC, Esther Gallego.
D'aquesta crisi de PxC, n'han sortit més formacions, algunes de les quals acudeixen a aquests comicis: Izquierda Nacional de los Trabajadores, que es presenta a Figueres i és encapçalada per Jaume Farrerons, ex-militant de PxC. I Vía Democrática, encapçalada per Pablo Barranco, ex-secretari general de PxC i que ha presentat candidatura a Sant Just Desvern.
España 2000 i més grupuscles
L'extrema dreta als Països Catalans també és representada per España 2000, que enguany té candidatures a dinou municipis del País Valencià, a més de concórrer a les corts per totes tres circumscripcions. Actualment, té quatre regidors (un a Onda, un a Dues Aigües i dos a Silla). Paral·lelament, Coalició Valenciana, la principal força ultradretana fins ara al País Valencià, que havia arribat a tenir una vintena de regidors i un ajuntament, enguany no es presenta a les eleccions municipals.
Hi ha més candidatures d'extrema dreta i xenòfobes que volen fer-se un lloc als municipis: Democracia Nacional (es presenten a Castelló, Benicarló i Tortosa), España en Marcha (a Alacant, Montfort i Vila-real), Movimiento Social Republicano (a València, Torrent, Riudarenes) i Falange Española y de las JONS (a Alacant, Vinaròs, Benetússer i Barcelona).
El discurs feixista tradicional de l'extrema dreta ha estat substituït en bona part per un discurs basat principalment en la xenofòbia, sobretot d'ençà que va esclatar la crisi econòmica. Això ha fet créixer el suport i la presència de formacions ultres al nostre país, però caldrà comprovar diumenge si aquest suport comença a anar de baixa o no.
El viratge discursiu del PP
Ara, no es pot passar per alt el paper que ha començat a tenir el PP en determinats indrets i el discurs antiimmigració d'aquest partit. El cas més clar és el del batlle de Badalona, Xavier Garcia-Albiol, que fa anys que ha accentuat les posicions racistes, vinculant constantment la immigració amb la delinqüència i defensant que els immigrants siguin expulsats de la ciutat. En aquesta campanya, ha estat sonat i fortament criticat el lema 'Netejant Badalona', amb què Albiol complementa l'eslògan principal de la seva campanya, 'La recepta funciona'.
Però no és cosa només d'Albiol, i el PP va portant de mica en mica aquest discurs antiimmigració cap a l'eix de la seva campanya, amb més o menys pudor. En aquestes eleccions hem pogut veure banderoles com les de la candidata de Rubí, Mònica Querol, defensant 'primer els de casa', un lema que havia brandat des de sempre Plataforma per Catalunya. Més exemples: a Sant Adrià de Besòs, el PP ha repartit pamflets que demanen: 'Estàs fart de l'incivisme dels immigrants il·legals?'. I a Barcelona, el PP de Ciutat Vella s'ha dedicat a repartir pamflets xenòfobs que diuen: 'El Raval no pot convertir-se en un gueto islàmic'.
El discurs xenòfob, doncs, ha deixat de ser exclusiu de l'extrema dreta i l'ha anat fent seu també un PP que hi veu rèdits electorals.
Campanyes contra la xenofòbia
En vista dels discursos que promouen l'odi racial i la xenofòbia, hi ha entitats que aprofiten la campanya electoral per a fer visible la seva oposició i demanar que no es votin opcions racistes. És el cas, per exemple, de SOS Racisme, que publica els anomenats 'mistos electorals', petits informatius contra els discursos xenòfobs, i d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme i Acció Popular contra la Impunitat, que treballen per evitar la presència de la ultradreta a les institucions i al carrer i que lluiten contra la impunitat de la violència ultra.

•