Podem i l'entrisme: una altra manera de matar per Vicent Partal

OPINIÒ

Vicent Partal

28.05.2015

Podem i l'entrisme: una altra manera de matar

Vilaweb

Algunes de les múltiples branques del trotsquisme han preconitzat durant dècades l'anomenat 'entrisme'. Es tractava que els militants de les organitzacions trotsquistes entrassen en els partits socialdemòcrates o comunistes oficials, amb l'esperança de canviar-los des de dins. Era una manera d'actuar amb lògica: des d'un partit petit es pot fer poca cosa; en canvi, si pots canviar un partit gran l'efecte de la teua estratègia es multiplica exponencialment.

(Per cert, i ho dic únicament a tall d'anècdota: un dels màxims impulsors de l'entrisme —per a ser exactes, d'una variant de l'entrisme— va ser el grec Michalis N. Raptis, conegut amb el pseudònim de Michel Pablo. I per això de vegades l'entrisme s'identifica internacionalment, entre els politòlegs, amb el nom de 'pablisme'. 'Del Pablisme a Pablo' seria, doncs, el títol alternatiu d'aquest editorial.)

Salvada l'anècdota del nom, val a dir que els líders de Podem, i això ja no és tan anecdòtic, tenen l'origen remot en el trotsquisme, car va ser amb l'impuls de gent de la Lliga Comunista Revolucionària que va nàixer l'Espai Alternatiu primer i l'Esquerra Anticapitalista després. I sembla que no l'han oblidat pas, l'entrisme. Al País Valencià ahir va esclatar el debat sobre si Podem voldrà utilitzar Compromís de marca blanca, i al Principat això seria Catalunya en Comú. En l'un cas i en l'altre, Compromís i ICV-EUiA s'arriscarien a perdre el caràcter nacional en canvi d'unir-se a una presumpta, i ben poc explicada, revolució espanyola. Que ja no se sap ni tan sols si és revolucionària.

Desmuntar dues coalicions nacionals per transformar-les en instruments d'un partit espanyol. Vet ací el perill i la maniobra. No sé què en pensaria Michel Pablo, que va defensar amb fermesa processos independentistes, però a l'altre Pablo, l'Iglesias, el faria prou feliç, que entre més objectius en té un de ben fixat —diria que dels més ben fixats, per la manera com parla—: mantenir unida això que encara ara és Espanya.