26/05/2015
municipals
Nerviosisme a la Guàrdia Urbana per la política que farà Ada Colau
Agents de la Guàrdia Urbana - EFE
La policia local consideraria 'casus belli' que l’advocat Jaume Asens fos el regidor de Seguretat. Demana diàleg
La Guàrdia Urbana de Barcelona està neguitosa després de la victòria de BCN en Comú,
liderada per Ada Colau, a les eleccions municipals de diumenge passat.
Que la propera alcaldessa sigui una activista coneguda sobretot per la
seva lluita contra els desnonaments amb la pràctica d'escarnis, i amb el
recel d'aquest món cap a les forces de seguretat, preocupa de forma visible la policia de la ciutat.
Dins del cos veuen Colau com la cara visible d'un moviment que sempre
s'ha caracteritzat per ser durament crític amb els cossos policials.
El secretari general del Sindicat d'Agents de Policia Local (SAPOL), Marcos González, lamenta a ElSingular que des de la victòria de BCN en Comú se senten mal vistos. "Estem al punt de mira només pel fet de ser policies. No som bons perquè som policies, és la sensació que tenim. Ens haurien de veure com amics, som gent del poble, com qualsevol altra persona, però tenim una funció que hem de complir". "Cal veure si efectivament Colau té un sentiment d'odi cap a nosaltres. Almenys per ara sí que tenim aquesta sensació. Però tenim clar que som persones que ells necessiten, la ciutadania necessita la Guàrdia Urbana, i si no, no hi seríem", apunta el portaveu del SAPOL, el sindicat majoritari a la Guàrdia Urbana.
El cas Ciutat Morta
Els representants sindicals del cos observen amb especial alerta la possibilitat que l'advocat Jaume Asens, número 4 de la llista de Colau, pugui ser el regidor de Seguretat, fet que la Guàrdia Urbana veuria com un casus belli. Asens va ser l'advocat del polèmic cas Ciutat Morta, que ha originat fortes tensions entre la policia local i els alternatius. El cos policial espera que hi hagi diàleg amb la futura alcaldessa abans de prendre cap decisió sobre qui els comanarà.
González critica que dirigents de BCN en Comú "generalitzin" el discurs en contra dels agents. "Si algú de la policia no compleix les normes, l'expulsarem. Però això són casos aïllats, no s'ha de generalitzar". "Estem aquí per servir la gent i ajudar-la, no per reprimir ningú. Ens mana la ciutadania", apunta el portaveu del SAPOL, que insisteix que sembla que Colau "busqui una revenja" contra la policia, sobretot després de la polèmica pel documental Ciutat Morta. "Són sensacions que ja tenim, perquè no ens expliquen res i no se sap què passarà. Espero que no busquin cap revenja", ha afegit amb preocupació.
"Després del documental Ciutat Morta se'ns ha volgut criminalitzar a tots. Jo no dic que no hi hagi policies que facin les coses mal fetes, però si es detecten se’ls fa fora. No poden posar-nos a tots al mateix sac. Em nego a acceptar aquesta criminalització; no és cert, la majoria som bona gent", ha reiterat.
I si Asens, l'advocat del cas Ciutat Morta, acaba sent el regidor de Seguretat? "Ho veuríem amb molt recel. És una persona que ens ha posat verds i que sempre va en contra de la policia, no només contra nosaltres sinó en contra dels Mossos. Començarem malament si es confirma i ve amb les idees que té sobre nosaltres, pensant que som tots uns terroristes i uns torturadors. Em molesta, perquè ell generalitza", manifesta amb rotunditat.
Ordenança cívica
El secretari general del sindicat assegura que si Colau decideix derogar o modificar l'ordenança de civisme lògicament ho acataran, perquè són decisions polítiques. "Estarem encantats si creuen que l'actual no és l'adequada, però que quedi clar que nosaltres no la fem ni la decidim, només complim ordres dels polítics. Actuarem segons el que s'hagi aprovat".
Un dels punts polèmics de Colau respecte a la Guàrdia Urbana és també la intenció de crear una "policia comunitària de proximitat", segons consta al seu programa electoral. González recorda que això ja es va fer a Barcelona als anys 80, durant l'etapa de Pasqual Maragall, i va fracassar. "Es va haver d'eliminar perquè per dur-ho a terme es necessitaven 4.000 agents". Ara, reitera el portaveu del sindicat, només en són 2.950, "de manera que si BCN en Comú està disposada a afegir més de 1.000 agents, perfecte, però tota aquesta mà d'obra és necessària si es vol fer policia de proximitat".
Asens (a la dreta), amb Colau i Villarejo | EFE
González insisteix que la nova alcaldessa s'hauria de reunir amb la Guàrdia Urbana per aclarir aquestes qüestions. "Si és tan dialogant com diu, ens agradaria que ens truqués per detallar-nos les seves propostes" que afecten la policia. El portaveu del SAPOL emplaça la guanyadora de les eleccions explicar quin model policial. "El que hem estat escoltant ens preocupa, perquè veiem a la premsa que volen desfer algunes unitats del cos policial", ha afegit, en al·lusió als grups antiavalots. A la Guàrdia Urbana hi ha el record del conseller d'Interior Joan Saura -aleshores líder d'ICV, partit que ara governarà la ciutat gràcies a BCN en Comú- que tanta polèmica va provocar amb els Mossos d'Esquadra.
El secretari general del Sindicat d'Agents de Policia Local (SAPOL), Marcos González, lamenta a ElSingular que des de la victòria de BCN en Comú se senten mal vistos. "Estem al punt de mira només pel fet de ser policies. No som bons perquè som policies, és la sensació que tenim. Ens haurien de veure com amics, som gent del poble, com qualsevol altra persona, però tenim una funció que hem de complir". "Cal veure si efectivament Colau té un sentiment d'odi cap a nosaltres. Almenys per ara sí que tenim aquesta sensació. Però tenim clar que som persones que ells necessiten, la ciutadania necessita la Guàrdia Urbana, i si no, no hi seríem", apunta el portaveu del SAPOL, el sindicat majoritari a la Guàrdia Urbana.
El cas Ciutat Morta
Els representants sindicals del cos observen amb especial alerta la possibilitat que l'advocat Jaume Asens, número 4 de la llista de Colau, pugui ser el regidor de Seguretat, fet que la Guàrdia Urbana veuria com un casus belli. Asens va ser l'advocat del polèmic cas Ciutat Morta, que ha originat fortes tensions entre la policia local i els alternatius. El cos policial espera que hi hagi diàleg amb la futura alcaldessa abans de prendre cap decisió sobre qui els comanarà.
González critica que dirigents de BCN en Comú "generalitzin" el discurs en contra dels agents. "Si algú de la policia no compleix les normes, l'expulsarem. Però això són casos aïllats, no s'ha de generalitzar". "Estem aquí per servir la gent i ajudar-la, no per reprimir ningú. Ens mana la ciutadania", apunta el portaveu del SAPOL, que insisteix que sembla que Colau "busqui una revenja" contra la policia, sobretot després de la polèmica pel documental Ciutat Morta. "Són sensacions que ja tenim, perquè no ens expliquen res i no se sap què passarà. Espero que no busquin cap revenja", ha afegit amb preocupació.
"Després del documental Ciutat Morta se'ns ha volgut criminalitzar a tots. Jo no dic que no hi hagi policies que facin les coses mal fetes, però si es detecten se’ls fa fora. No poden posar-nos a tots al mateix sac. Em nego a acceptar aquesta criminalització; no és cert, la majoria som bona gent", ha reiterat.
I si Asens, l'advocat del cas Ciutat Morta, acaba sent el regidor de Seguretat? "Ho veuríem amb molt recel. És una persona que ens ha posat verds i que sempre va en contra de la policia, no només contra nosaltres sinó en contra dels Mossos. Començarem malament si es confirma i ve amb les idees que té sobre nosaltres, pensant que som tots uns terroristes i uns torturadors. Em molesta, perquè ell generalitza", manifesta amb rotunditat.
Ordenança cívica
El secretari general del sindicat assegura que si Colau decideix derogar o modificar l'ordenança de civisme lògicament ho acataran, perquè són decisions polítiques. "Estarem encantats si creuen que l'actual no és l'adequada, però que quedi clar que nosaltres no la fem ni la decidim, només complim ordres dels polítics. Actuarem segons el que s'hagi aprovat".
Un dels punts polèmics de Colau respecte a la Guàrdia Urbana és també la intenció de crear una "policia comunitària de proximitat", segons consta al seu programa electoral. González recorda que això ja es va fer a Barcelona als anys 80, durant l'etapa de Pasqual Maragall, i va fracassar. "Es va haver d'eliminar perquè per dur-ho a terme es necessitaven 4.000 agents". Ara, reitera el portaveu del sindicat, només en són 2.950, "de manera que si BCN en Comú està disposada a afegir més de 1.000 agents, perfecte, però tota aquesta mà d'obra és necessària si es vol fer policia de proximitat".
Asens (a la dreta), amb Colau i Villarejo | EFE
González insisteix que la nova alcaldessa s'hauria de reunir amb la Guàrdia Urbana per aclarir aquestes qüestions. "Si és tan dialogant com diu, ens agradaria que ens truqués per detallar-nos les seves propostes" que afecten la policia. El portaveu del SAPOL emplaça la guanyadora de les eleccions explicar quin model policial. "El que hem estat escoltant ens preocupa, perquè veiem a la premsa que volen desfer algunes unitats del cos policial", ha afegit, en al·lusió als grups antiavalots. A la Guàrdia Urbana hi ha el record del conseller d'Interior Joan Saura -aleshores líder d'ICV, partit que ara governarà la ciutat gràcies a BCN en Comú- que tanta polèmica va provocar amb els Mossos d'Esquadra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada