Jordi Pujol
L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol ha trencat molts temps de silenci amb un article que ha publicat avui a El Punt Avui. Un article escrit en ocasió de la mort recent de mossèn Ballarín, de qui era amic, on parla de Ballarín però també parla d’ell i del seu ‘problema’, tal com l’anomena.
D’entrada, Pujol destaca que Ballarín va quedar commogut i trist per la carta que va fer pública ell el 25 de juliol del 2014, confessant que havia tingut diners sense regularitzar. I li agraeix l’actitud que va tenir amb ell. ‘Me’n va parlar amb llenguatge i actitud d’home just. D’home capaç de comprendre i estimar, però també exigent i just. I va fer una altra cosa: sense deixar de ser just i exigent va parlar afectuosament de mi. Sense condescendència.’
En l’article, Pujol continua parlant de mossèn Ballarín, i de la influència social que ha tingut, i torna a fer referència implícita a la seva situació: ’En un país i en una societat de vegades passen fets negatius. De vegades hi ha persones que fallen. I això fereix molt la sensibilitat de la gent. I s’entén. A aquests, mossèn Ballarín els hauria dit allò que deia al seu admirat Charles Péguy, que va ser mestre seu i d’algú més a casa nostra. Els diria, pensant en el país en general, i amb la capacitat que tenia de tenir una visió ampla i generosa, que “finalment els plens pesen els buits”.
I acaba dient que ‘no es poden defugir l’expiació i la reparació necessàries’ dels ‘errors i falles’, i afegeix que cal mantenir viva l’esperança ‘perquè hem tingut gent com mossèn Ballarín’.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)