La 'Chinatown tèxtil' es muda a Badalona i dóna el relleu a l'hostaleria
Els majoristes asiàtics marxen per desenes de l'eix Trafalgar-ronda de Sant Pere
Hotels, cafeteries i serveis agafen impuls en una zona amb creixent tràfec turístic
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA
Dimecres, 27 d'abril del 2016 - 11:39 CEST
El relleu ha començat. Amb la mateixa celeritat amb què va emergir la primera 'Chinatown' de Barcelona, centrada en el comerç tèxtil majorista de l'eix de Trafalgar-ronda de Sant Pere, ara la seva activitat està desapareixent. Els venedors asiàtics se'n van per desenes a un polígon de Badalona, on troben més facilitats i espai. Alguns ja han sigut substituïts, sobretot per negocis d'hostaleria i serveis, amb la vista posada en el turisme que recorre aquests carrers que connecten l'Arc de Triomf i la plaça d'Urquinaona, rumb a la de Catalunya. Més de mig centenar de locals buits a les tres principals vies esperen nous empresaris, mentre que el veïnat s'inquieta per la possible desertització comercial de la zona.
Victor Lozano és un dels joves emprenedors que preparen l'obertura d'un negoci al que va ser el cor de la 'Chinatown' barcelonina. Està convençut del "potencial del barri", caracteritzat per les seves finques impressionants centenàries, amb veïns, edificis d'oficines i molt tràfec de viatgers. La seva història va pel camí de fer-se tòpica: va buscar un local pel barri de Sant Pere per obrir una botiga d'alimentació biològica, però va topar amb el restrictiu pla d'usos de Ciutat Vella (on abunden els colmados pakistanesos i s'ha tancat l'aixeta al menjar), que el va deixar sense llicència, i va haver de pensar un pla B.
La recerca natural va ser travessar el carrer de Trafalgar (frontera territorial) i provar sort a l'Eixample, més permissiu de moment. Després de constatar l'èxode dels xinesos majoristes i trucar a desenes de cartells de lloguer, va ensopegar amb un empresari asiàtic a mitja mudança i va agafar la iniciativa abans que el local arribés al mercat. Un espai, Biobarri -a Méndez Núñez, 18-, que està decorant personalment amb fustes naturals, i que obrirà les portes al maig. El seu vol ser un espai de barri, però no és la nota comuna a la zona. A uns passos hi ha Vespa Soul, un local reformat amb encant per llogar motos i bicis al viatger que pentina Barcelona.
El seu responsable, Diego Bustos, fa un any que és a Trafalgar veient com "tots els xinesos se'n van" i a poc a poc es produeix "moviment", gent que busca locals, de moment amb preus a la baixa. Espais de 80 a 150 metres s'ofereixen per entre 1.000 i 1.600 euros en general. El que no s'obre, en cap cas, són nous negocis majoristes.
Xavier Perelló, un empresari històric de la zona i que va liderar l'associació Esmoda, ara inactiva, assumeix que l'eix està en "suspens", patint perquè els compradors que venien pel preu estan desapareixent (prefereixen anar al polígon). Quan la 'Chinatown' va eclosionar, hi va haver polèmica per la qualitat i el preu de les seves importacions i la competència deslleial, però després de més d'una dècada van contribuir a generar un flux de compradors que entraven en unes botigues i a les altres. Ara hi ha por que el següent pas sigui el desert comercial. "Aquí es poden fer moltes coses", afegeix l'empresari. Però de moment el que arriba són hotels als edificis que queden buits, i "cafeteries als baixos".
A la ronda de Sant Pere, amb una desena de botigues xineses tancades, es ratifica aquesta tendència. El pròxim local que obrirà serà una botiga de pernils de Món Ibèric. En els últims temps, havien proliferat els súpers regentats per pakistanesos, fins a cinc en un petit tram. També les cafeteries o els restaurants, fins i tot en carrers adjacents. El Miquel, un veí amb molts anys a Méndez Núñez, creu que el barri viu ara més de cara al turisme. "Li han rentat la cara i és més segur", opina, testimoni del canvi. "Els xinesos eren tranquils", resumeix, i ara hi ha incerteses.
Entre els comerciants tradicionals hi ha coincidència que el flux de compradors minva i "això tira a l'oci", i a reivindicar un pla de dinamització per a la zona. A Trafalgar, l'empresari pakistanès que regenta fa quatre anys Euro Home Tex rumia si anar-se'n -"amb la moda aquí cada dia és pitjor"- o aprofitar l'ajust en els preus per buscar un local millor a la zona. "T'has de passar a l'hostaleria", sentencia.
El relleu ha començat. Amb la mateixa celeritat amb què va emergir la primera 'Chinatown' de Barcelona, centrada en el comerç tèxtil majorista de l'eix de Trafalgar-ronda de Sant Pere, ara la seva activitat està desapareixent. Els venedors asiàtics se'n van per desenes a un polígon de Badalona, on troben més facilitats i espai. Alguns ja han sigut substituïts, sobretot per negocis d'hostaleria i serveis, amb la vista posada en el turisme que recorre aquests carrers que connecten l'Arc de Triomf i la plaça d'Urquinaona, rumb a la de Catalunya. Més de mig centenar de locals buits a les tres principals vies esperen nous empresaris, mentre que el veïnat s'inquieta per la possible desertització comercial de la zona.
Victor Lozano és un dels joves emprenedors que preparen l'obertura d'un negoci al que va ser el cor de la 'Chinatown' barcelonina. Està convençut del "potencial del barri", caracteritzat per les seves finques impressionants centenàries, amb veïns, edificis d'oficines i molt tràfec de viatgers. La seva història va pel camí de fer-se tòpica: va buscar un local pel barri de Sant Pere per obrir una botiga d'alimentació biològica, però va topar amb el restrictiu pla d'usos de Ciutat Vella (on abunden els colmados pakistanesos i s'ha tancat l'aixeta al menjar), que el va deixar sense llicència, i va haver de pensar un pla B.
El restrictiu pla d'usos de Ciutat Vella porta molts emprenedors a buscar local a l'altre costat de l'eix de Trafalgar, ja en territori de l'Eixample
La recerca natural va ser travessar el carrer de Trafalgar (frontera territorial) i provar sort a l'Eixample, més permissiu de moment. Després de constatar l'èxode dels xinesos majoristes i trucar a desenes de cartells de lloguer, va ensopegar amb un empresari asiàtic a mitja mudança i va agafar la iniciativa abans que el local arribés al mercat. Un espai, Biobarri -a Méndez Núñez, 18-, que està decorant personalment amb fustes naturals, i que obrirà les portes al maig. El seu vol ser un espai de barri, però no és la nota comuna a la zona. A uns passos hi ha Vespa Soul, un local reformat amb encant per llogar motos i bicis al viatger que pentina Barcelona.
El seu responsable, Diego Bustos, fa un any que és a Trafalgar veient com "tots els xinesos se'n van" i a poc a poc es produeix "moviment", gent que busca locals, de moment amb preus a la baixa. Espais de 80 a 150 metres s'ofereixen per entre 1.000 i 1.600 euros en general. El que no s'obre, en cap cas, són nous negocis majoristes.
DISPERSIÓ DE CLIENTS
El propietari xinès de Lile SCP és dels últims supervivents de Trafalgar, amb gairebé una trentena de persianes abaixades que han deixat sota mínims la seva activitat comercial. L'home, que es fa entendre en castellà, no sap si resistir o anar-se'n. "Tots se'n van a Badalona, però allà hi ha molta competència, grans naus que cada vegada són més cares", opina. De moment, vol resistir fins a "treure gènere" de la botiga, perquè té molta mercaderia i "cada vegada es ven menys". Ho certifica una clienta del Garraf, que treballa en mercats i confessa venir cada vegada menys a Trafalgar. "Això era més còmode per a mi, però ara que la majoria són a Badalona vaig sobretot allà perquè hi ha molt més gènere".Xavier Perelló, un empresari històric de la zona i que va liderar l'associació Esmoda, ara inactiva, assumeix que l'eix està en "suspens", patint perquè els compradors que venien pel preu estan desapareixent (prefereixen anar al polígon). Quan la 'Chinatown' va eclosionar, hi va haver polèmica per la qualitat i el preu de les seves importacions i la competència deslleial, però després de més d'una dècada van contribuir a generar un flux de compradors que entraven en unes botigues i a les altres. Ara hi ha por que el següent pas sigui el desert comercial. "Aquí es poden fer moltes coses", afegeix l'empresari. Però de moment el que arriba són hotels als edificis que queden buits, i "cafeteries als baixos".
Entre el veïnat i el comerç majorista tradicional es tem una desertització de l'activitat econòmica
Entre els comerciants tradicionals hi ha coincidència que el flux de compradors minva i "això tira a l'oci", i a reivindicar un pla de dinamització per a la zona. A Trafalgar, l'empresari pakistanès que regenta fa quatre anys Euro Home Tex rumia si anar-se'n -"amb la moda aquí cada dia és pitjor"- o aprofitar l'ajust en els preus per buscar un local millor a la zona. "T'has de passar a l'hostaleria", sentencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada