PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
Les cases museu afloren a Barcelona
L'interès turístic que desperta el modernisme incrementa les visites a vivendes creades a finals del segle XIX i a principis del XX
Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner són els arquitectes que sumen més pisos oberts al públic
JULIO CARBÓ
Una turista fotografia la Pedrera de Gaudí, la façana de la qual està registrada com a marca.
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Diumenge, 17 d'abril del 2016 - 18:40 CEST
Aquests últims tres anys, han obert les portes diverses cases modernistes de Barcelona d’un gran valor patrimonial per la seva importància històrica i artística. La Torre Bellesguard, una de les primeres construccions d’Antoni Gaudí, va començar a acollir visites a finals del 2013. De Josep Puig i Cadafalch es pot accedir, des del 2014, al primer pis de la Casa Amatller, i des del febrer passat, a la planta noble i al terrat del Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal. També va començar a acollir visites la Casa Lleó i Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner, a partir del 2014, i més recentment la Casa Felip, amb autoria de Telm Fernández, i la Casa Rocamora, d’Eduard Maria Balcells. La majoria són vivendes privades que porten el nom dels propietaris que en van encarregar la construcció a finals del segle XIX o a principis del XX.
Aquests últims tres anys, han obert les portes diverses cases modernistes de Barcelona d’un gran valor patrimonial per la seva importància històrica i artística. La Torre Bellesguard, una de les primeres construccions d’Antoni Gaudí, va començar a acollir visites a finals del 2013. De Josep Puig i Cadafalch es pot accedir, des del 2014, al primer pis de la Casa Amatller, i des del febrer passat, a la planta noble i al terrat del Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal. També va començar a acollir visites la Casa Lleó i Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner, a partir del 2014, i més recentment la Casa Felip, amb autoria de Telm Fernández, i la Casa Rocamora, d’Eduard Maria Balcells. La majoria són vivendes privades que porten el nom dels propietaris que en van encarregar la construcció a finals del segle XIX o a principis del XX.
De Gaudí, aquest any, o a principis del que ve, se n’espera l’obertura de la Casa Vicens, del carrer de les Carolines, a Gràcia. D’aquí pocs mesos les úniques obres seves que estaran tancades al públic seran el col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi i la Casa Calvet, del carrer de Casp, que fa més de 20 anys va transformar els despatxos i la sala de juntes d’una antiga empresa tèxtil en menjadors d’un restaurant.
Puig i Cadafalch també tindrà el seu protagonisme amb la inauguració d’un museu a la Casa de les Punxes, que està previst que obri les portes al juny. Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els arquitectes modernistes que més interès generen entre els turistes. Alguns fins i tot vénen expressament a la capital catalana per conèixer les seves obres.
Isabel Vallès i Laura Pastor són historiadores i fundadores de Cases Singulars, entitat cultural que organitza les visites en petits grups a una dotzena d’havitatges privats de clar interès arquitectònic i de difícil accés, entre elles les cases Felip i Rocamora. Elles busquen aquests llocs d’interès per explicar als visitants, tant locals com turistes, la història de la ciutat a través de les cases dels seus protagonistes. «I a través d’aquestes cases coneixem com era la societat, com vivien, a què es dedicaven els propietaris, qui les va construir i què van representar en el context de la ciutat», expliquen les historiadores.
Per a això dediquen gran part del seu temps a la investigació històrica. Així, durant els recorreguts per la Casa Lleó i Morera, expliquen detalls de la vida de l’hereu, Albert Lleó i Morera, nascut a Barcelona el 29 d’octubre de 1873. «Va estudiar i es va doctorar en Medicina i Cirurgia el 1902 a Madrid. Va dedicar la seva vida a la microbiologia i les anàlisis químiques, exercint de director del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», diuen, i esmenten la ciutat sanitària creada per Domènech i Montaner, ara Recinte Modernista de Sant Pau.
El preu de les entrades varia segons l’edifici, però sempre supera els 9 euros. El manteniment d’aquestes cases i el personal de seguretat i neteja que s’ha de contractar per obrir-les al públic n’encareix el manteniment. L’entrada més cara (22,5 euros), és la de la Casa Batlló, que recorda a la seva pàgina web que s’autofinança sense subvencions públiques o privades i per això agraeix la contribució econòmica dels visitants amb les entrades. «La direcció assumeix responsablement el desafiament de preservar la propietat com a Patrimoni Mundial en òptimes condicions per a futures generacions i assegurar la viabilitat de les visites culturals a llarg termini», diu.
Les úniques visites a cases privades amb valor arquitectònic que són gratuïtes tenen periodicitat anual. És el cap de setmana d’octubre de portes obertes en què participen més de 150 edificis de tota classe, forma i mesura. Aquesta iniciativa de l’associació 48h Open House Barcelona va atraure 50.660 visitants en la cinquena edició, el 2014.
Alguns centres cívics de la ciutat s’han instal·lat en residències emblemàtiques. És el cas de la Casa Elizalde, que va passar de ser domicili familiar a allotjar les oficines de l’empresa d’automòbils que portava el seu nom. El 1978 l’ajuntament la va incloure al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. I el 1981 va comprar la finca.
CASA BATLLÓ (Passeig de Gràcia, 43)
Un drac dorm sobre la teulada
Un gegantí drac amb escames tornassolades descansa a la teulada de la Casa Batlló. Antoni Gaudí el va remodelar entre el 1904 i el 1906. El recorregut comença per la planta noble amb grans finestrals, que va ser la residència de la família Batlló. Prossegueix pel celobert, les golfes, on es trobaven els trasters i safaretjos, el terrat i les mítiques xemeneies. Gaudí va dissenyar fins i tot les lletres de les portes de cada pis. L’entrada val 22,5 €. Obre cada dia.
LA PEDRERA (Passeig de Gràcia, 92)
L'onatge de pedra i de ferro forjat
Sempre hi ha turistes amb càmeres enfocant l’onatge de pedra calcària i ferro forjat de la façana de la Casa Milà (popularment, la Pedrera). És l’edifici civil de Gaudí més fotografiat i visitat, des que el 1987 es va obrir al públic el terrat on les ombres de les xemeneies es transformen en guerrers galàctics. Es va alçar entre 1906 i 1912 per encàrrec de l’industrial Pere Milà i la seva dona, Rosario Segimon. Obre cada dia. La visita costa 20,50 €.
CASA AMATLLER (Passeig de Gracia, 41)
La vivenda del xocolater aficionat a la fotografia
La vivenda que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de l’industrial xocolater Antoni Amatller és un dels escassos interiors modernistes que conserven el mobiliari, els sostres, el terra, les columnes, la decoració original i el simbolisme de principis del segle XX. Amatller era un gran aficionat a la fotografia i va retratar tots els racons de la casa, fet que va ajudar a la restauració. Entrada: 15 €. Tanca uns dies per Nadal.
CASA LLEÓ I MORERA (Passeig de Gràcia, 35)
Mosaics romans i cassetonats dignes d'admirar
Francesca Morera va encarregar el 1902 a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’un edifici construït el 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. Les estances del pis principal de la Casa Lleó i Morera, amb espectaculars vistes al passeig de Gràcia, conserven els mosaics romans de Mario Maragaliano i Lluís Bru, escultures d’Eusebi Arnau, vitralls d’Antoni Rigalt i cassetonats dignes d’admirar, però no el mobiliari. Tanca els dilluns. Entrada: 15 €.
TORRE BELLESGUARD (Bellesguard, 16)
El castell ocult de Gaudí en la faldilla de Collserola
La Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueres, és l’obra més incògnita de Gaudí. Construïda entre 1900 i 1909 a la falda de Collserola, és un dels pocs edificis del cèlebre arquitecte que segueix habitat pels seus propietaris, la família Guilera, que la va comprar el 1944. Gaudí va aprofitar els pocs elements de l’antiga fortalesa medieval de l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, per construir-la. Entrada 9 euros. Dilluns tanca.
PALAU BARÓ DE QUADRAS (Diagonal, 373)
Un terrat modernista per descobrir
El Palau Baró de Quadras és propietat des de 1970 de l’ajuntament, que el va reformar per albergar el Museu de la Música, que el 2001 es va traslladar a l’Auditori. Després va acollir Casa Àsia i des del 2013 és la seu de l’Institut Ramon Llull. L’edifici reformat entre 1904 i 1906 per Puig i Cadafalch forma part des del febrer de les rutes modernistes. Té una doble façana, una a Rosselló i l’altra a Diagonal, molt diferents. Visites amb reserva a 12 €.
CASA ROCAMORA (Ballester, 12)
La mansió del col·leccionista d'art
Aquest palauet isabelí situat al barri del Putxet i el Farró és fruit d’una reforma d’Eduard Maria Balcells el 1907. Vivenda i jardins pertanyien des de 1935 al mecenes Manuel Rocamora, que va reunir més de 4.000 peces de moda que va donar al Museu Tèxtil i d’Indumentària, ara al Disseny Hub. També va col·leccionar ceràmica d’Alcora, pintura, dibuix i escultura del XIX i el XX, com ara teles del seu amic Ramon Casas. Visita per 10 euros amb reserva.
PALAU GÜELL (Nou de la Rambla, 3)
El palau d'Eusebi Güell i la filla del marquès de Comillas
L’adinerat empresari, polític i burgès barceloní Eusebi Güell li va encarregar el 1885 a Gaudí una nova residència en un lloc pròxim a la Rambla, on viuria prop de 20 anys amb la seva dona, Isabel López, i els seus vuit fills. El Palau Güell es va construir amb fustes de caoba i els preciosos marbres que l’industrial portava amb els vaixells del seu sogre, el marquès de Comillas. Va ser el matrimoni més ric i influent de la Barcelona de finals del XIX. Entrada: 12 €.
EL PALAUET CASADES (Mallorca, 283)
La casa que alberga la gran biblioteca jurídica
El Palauet Casades és un edifici neoclàssic construït el 1883 pel mestre d’obres Antoni Serra. Va ser la residència de l’industrial tèxtil Pau Casades. De planta rectangular, la casa s’alça al voltant d’un pati central format per columnes de marbre. El 1923 el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) va adquirir el palauet, que des d’aleshores és la seva seu. Alberga la biblioteca jurídica privada més important d’Europa, amb 300.000 llibres. Visites concertades. 10 €.
CASA MUSEU GAUDÍ (Carmel, 23, al Parc Güell)
La residència de Gaudí en el parc Güell
CASA fuster (Passeig de gràcia, 132)
La millor panoràmica del passeig de Gràcia
La Casa Fuster és obra de l’arquitecte Domènech i Monta-ner. La va realitzar el 1908 per encàrrec de Mariano Fuster, de l’alta societat mallorquina, que la va regalar a la seva dona, Consuelo Fabra i Puig, filla del marquès d’Alella. Des de la seva terrassa sobre els jardins de Salvador Espriu s’hi veu una panoràmica completa del passeig de Gràcia. El 2004 va obrir les portes com a hotel de luxe i va recuperar el Cafè Vienès de la dècada de 1940, amb columnes impressionants.
CASA FELIP (Ausiàs March, 20)
La façana amb tribunes i acolorides vidrieres
La Casa Felip és un edifici modernista amb tribunes construït el 1901 per l’arquitecte Telm Fernández i Janot (Barcelona, 1855-1926). El pis principal amb espectaculars vidrieres que es visita amb horari acordat és la seu de la Fundació Vila Casas. Va ser la residència de la família Felip, fins a la mort de la dona del propietari el 1935. El 1990 es va transformar en el club privat Cercle Condal. Visites comentades dilluns i divendres per 12 €.
LA CASA DE LES PUNXES (Diagonal, 416-420)
Torres cilíndriques per a la llegenda de Sant Jordi
La Casa Terrades, construïda per Puig i Cadafalch entre 1903 i 1905, és més coneguda com la Casa de les Punxes per les quatre torres cilíndriques que la coronen amb agulles còniques, a més de la torre principal amb cimbori. A la façana hi ha una placa de ceràmica que representa Sant Jordi matant el drac, amb la llegenda Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. La casa museu obrirà al juny amb un espai dedicat a Sant Jordi. 12,5 €.
CASA VICENS (Carrer de les Carolines, 18-24)
La finca d'estiueig del barri de Gràcia
Gaudí va acabar d’edificar la Casa Vicens el 1888, tot just llicenciat en Arquitectura. La torre d’estiueig de la família del corredor de borsa Manuel Vicens va ser el primer encàrrec que va rebre per aixecar una vivenda privada a Gràcia, quan encara era independent de Barcelona. El jardí i les quatre plantes de l’immoble, de 1.200 metres quadrats, es troben en la fase final d’obres per obrir aquest mateix any o a començament del 2017 com a casa museu.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada