El gran disbarat d'Europa, per Blanca Busquets

OPINIÓ

El gran disbarat d'Europa

«Si Societat Civil Catalana mereix un premi, aleshores l'ANC en mereix 1.000»

Blanca Busquets | ND  25/11/2014 a les 00:01h

No tinc res contra Societat Civil Catalana. Penso que són una organització que creu en el contrari del que crec jo, però com que ho fa de manera pacífica (de moment i que jo sàpiga), no hi ha res a dir, al contrari, “defensaré fins a la mort  el seu dret a proclamar els ideals en veu alta”, com diuen que va dir Voltaire.

Però el que sí que fa caure l'ànima als peus és que el Parlament Europeu els doni un premi, després de passar-se pel forro la candidatura de l'Assemblea Nacional Catalana. No sóc ingènua i entenc que qui ha decidit això és el PP espanyol. Però, tot i així, Europa-La Demòcrata-L'Avançada-L'Exemplaritzant, no ho hauria d'haver permès. Si Societat Civil Catalana mereix un premi, aleshores l'ANC en mereix 1.000. Per simple contrast  d'organització teixida al mil·límetre i de lluita pacífica amb resultats espectaculars.

No vull comparar números d'afiliats a una i altra organització perquè penso que en aquest cas no importa: es pot ser cinc lluitant per una bona causa, i cent-mil intentant imposar un regne del terror. Però sí que vull dir dues coses: la primera, que, fent una mirada futurista al que va passar la setmana passada, em vaig imaginar els dirigents de l'Europa del segle XXII horroritzant-se del que havien decidit en aquests moments convulsos els seus avantpassats del XXI.

L'actitud europea (l'oficial, si més no) davant del procés que estem vivint  s'estudiarà als llibres d'història com “El gran disbarat”. I es posarà d'exemple  aquest premi per mostrar fins on va arribar l'absurd de no intervenir per afluixar una corda que, de tota manera, va acabar trencant-se perquè Catalunya, des de poc després, havia passat a ser un estat sobirà (Tot això mirat des del segle XXII). I Europa va quedar fatal no premiant els que van contribuir de manera decisiva a aconseguir-ho (ANC) amb tants esforços i tanta dedicació. Amb tant d'amor al país i a la llibertat de tot un poble.

La segona cosa que vull dir és que, en saber el que havia passat, em van venir ganes d'engegar Europa a fregir espàrrecs, de no saber-ne res més, d'esdevenir definitivament aquella estrella rutilant, voltant sense rumb per l'univers, que el PP assegura que serem si ens despengem d'Espanya. Posats a fer, i ben sincerament, em sembla que ens anirà millor fora de la Via Làctia.

Autor

Blanca Busquets

Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-set anys on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té sis novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (Premi Llibreter 2011) i La casa del silenci (2013). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany i rus.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets