Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

L'estat espanyol pot impedir les eleccions que han de decidir la independència?

El president Mas va dir que no era possible, 'tret que algú es begués l'enteniment definitivament'

VilawebLa fórmula per a decidir la independència de Catalunya seran unes eleccions: 'L'últim mecanisme disponible per a saber l'opinió dels ciutadans', va dir el president Artur Mas. En la conferència que va fer dimarts, Mas va presentar aquesta opció després d'haver provat totes les anteriors: referèndum, consulta no referendària, consulta tolerada... I va afegir: 'En canvi, les eleccions depenen només de nosaltres. I són legals per definició. No es poden suspendre ni invalidar... Vaja, llevat que algú es begui definitivament l'enteniment.' Fa poques setmanes, VilaWeb va parlar amb Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, per saber quines opcions tenia l'estat espanyol per a impedir el 9-N. Però també li vam demanar quina base jurídica hi havia per a actuar contra les eleccions.
Què pot fer l'estat espanyol per impedir les eleccions?
El professor Mateu considera que si l'estat espanyol 'té un mínim de decència democràtica, no pot fer res'. I afegeix: 'Però ja hem vist que ha fet coses a la frontera d'allò que és jurídicament correcte. Els queda tan sols una opció que jurídicament no és correcta, però que no podem descartar que explorin: la suspensió de l'autonomia. L'article 155.2 de la constitució espanyola no preveu una suspensió de l'autonomia. L'autonomia és un dret garantit per la constitució.'

No es pot aplicar el 155.2?
Segons Mateu, 'l'article 155.2 diu que, si hi ha cap autoritat o institució que atempti greument contra l'interès general d'Espanya, la majoria absoluta del senat pot enviar un requeriment al president del govern espanyol perquè doni instruccions a l'autoritat en qüestió'. I adverteix que, 'al marge del caràcter que els partits vulguin donar a les eleccions, aquest article no és pensat per a això'. I afegeix: 'Jurídicament no es podria utilitzar. Però, forçant el dret, es podria fer dir a la norma allò que no diu. No descarto que ho puguin intentar. Però ja haurien arribat massa lluny.'

Es pot aplicar la llei de partits?
'Encara ho veig més irregular —diu Marcel Mateu—. La llei de partits, que és molt breu però amb un article molt llarg, posa molt d'èmfasi que es pot aplicar en cas d'atemptat contra la democràcia, amb violència i de manera reiterada. No existeix cap d'aquests elements per part de cap dels partits. En aquest terreny sí que hi ha jurisprudència abundant i reiterada. Quan s'estudia l'aplicació de la llei de partits no es demana un acatament de la situació política i constitucional vigent, sinó que la manera de canviar-la es vehiculi pels camins estipulats. La constitució espanyola es pot reformar tota. També l'article 2, que parla de la unitat d'Espanya. No hi ha cap clàusula d'intangibilitat. Hi ha constitucions que protegeixen aspectes com el caràcter de república o l'organització federal, que no es poden reformar. Però la constitució espanyola no funciona així i es pot canviar tota. Si és reformable, s'ha de poder presentar qualsevol partit que tingui per objectiu canviar-la.'

Marcel Mateu considera que no es pot considerar que portar al programa la declaració d'independència sigui contrari a la constitució: 'Una declaració d'independència es pot acabar vehiculant jurídicament a través d'una reforma constitucional. Com que això es pot vehicular així encara que no s'especifiqui, el programa electoral amb una declaració d'independència no és contrari a la llei de partits ni a la constitució.'

•